Una de les taules rodones del matí tenia per títol "L'encaix de la web i el paper". Abans, però, la ponència de Roy Greenslade, periodista de The Guardian, va deixar el terreny abonat amb una afirmació contundent: print will die.
A la taula rodona a més de Greenslade hi havia els editors de les edicions digitals de La Vanguardia, El Periódico i Avui. Tot ells, amb més o menys grau de conversió, es van posicionar com a apostols d'aquest canvi. Tot i que l'evangelització ha començat fa temps, encara ningú és capaç de donar una fòrmula o model a seguir, i hi ha agnòstics que es resisteixen al canvi i l'argument no sempre és el romanticisme del paper. Aquí algunes reflexions:
La pèrdua de lectors dels diaris en paper de pagament no ha estat conseqüència directa de l'aparició de les edicions digitals. Hi ha altres factors més generals relacionats amb els nous estils de vida, la premsa gratuïta, i factors culturals i generacionals. L'aparició de les edicions en xarxa ho han accelerat, però no és la principal causa.
Les redaccions tradicionals dels diaris presenten certa resistència al canvi i l'adaptació o convergència amb els nous suports implica canvis de mentalitat, en l'organització del treball i en la producció.
La publicitat a Internet ha nascut barata i això fa que ara per ara les edicions digitals no siguin sostenibles. Dominar les noves eines i tecnologies no és suficient per a tirar endavant una publicació digital. Cal saber redactar i elaborar les notícies més enllà dels titulars d'agència. Fer bona informació és car. En aquest sentit Internet no assoleix els nivells de negoci per publicitat que suposa la premsa en paper.
La crisi financera actual accelera el procés i s'espera que els anunciants que per costos han migrat del paper a Internet no retornin al paper.
Internet afavoreix i permet la participació dels lectors. El periodista ja no és el "propietari" de la notícia, el fluxe s'inverteix i el lector esdevé també font d'informació. La feina del periodista ha de canviar: això es veu com una amenaça, però també com una oportunitat.
El debat no s'ha de centrar en paper si o paper no; cal buscar les fòrmules per que cada suport adapti els continguts i arribi al seu públic.
Moltes redaccions dels grans diaris estan iniciant els canvis oportuns per adaptar-se al suport digital, o al que també s'anomena multiplataforma.
No existeix cap model, en general s'experimenta. Aquí alguns exemples d'edicions digitals que han reformulat el paper del periodista, l'editor i del públic, creant xarxes independents d'informació: al servei i en benefici dels lectors. www.talkingpointsmemo.com; http://spot.us; www.propublica.org.
En general la sensació és que tot està per fer, és un procés que no se sap cap a on va, doncs hi ha incertesses i amenaces, però també oportunitats. Els grans diaris i publicacions estan en condicions, més o menys obligades per les circumstàncies, per plantejar canvis, experimentar i arriscar.
Però la xarxa també és una oportunitat pels periodistes independents, per petites publicacions especialitzades i amb estructures petites, o per col·lectius determinats. En molts casos pot ser l'alternativa per arribar bé al públic i crear noves xarxes.
1 comentari:
Tenim el privilegi de viure un moment històric. Internet està provocant canvis fonamentals en temes que semblaven immutables.
Ens falta perspectiva i temps per valorar aquest canvi.
En tot cas estic totalment d'acord en l'afirmació que la qualitat, en paper o internet, és cara.
Publica un comentari a l'entrada