Fa setmanes que visc en una mena de rutina definida per l'esdevenir setmanal. De dilluns a divendres al migdia, feina, feina i més feina (tret, per sort, de primera hora del matí i la darrera del dia). La resta de la setmana, és a dir el cap de setmana, només penso a córrer, en no deixar passar l'ocasió d'entrenar, de sortir a trotar i de fer aquest exercici, ara per ara, tan necessari per a mi.
En el fons, sempre és així. Però a quatre setmanes per la marató de Barcelona m'assalta el dubte i el neguit. Podré córrer i gaudir una marató més? Serà útil i suficient per a la preparació que em cal, concentrar totes les sessions i pensar de manera activa en córrer durant els caps de setmana? Serà que tinc tan interioritzat el fet de córrer que em motiva poc?
Em pesa veure volar les setmanes del calendari i tenir la sensació de ser al mateix lloc, de no haver avançat. Els dies i les setmanes passen sense cap lligam entre elles. La preparació per la marató seria aquest objectiu que ho relliga tot, l'excusa perfecta per il·lusionar-se... Però, i després del dia 6 de març, on seré?
1 comentari:
Ben bé no hi ha resposta a la teva pregunta... però diria que si més no després del 6 estaràs gaudint el fet d'haver acabat una marató més, i de ben segur, cercant i ideant un nou objectiu. Ànims!
Publica un comentari a l'entrada