dijous, 26 de maig del 2011

Il·lusions primaverals

Aquesta setmana he assistit als festivals de primavera a l'escola de les meves filles. He viscut moments d'il·lusió i emoció en un entorn de músiques, poemes i colors, gràcies als números preparats amb tanta dedicació, diria també amb amor, per les mestres, els nens i les nenes.

M'ha agradat el lema del festival que amb tanta tendresa ens ha transmès la directora del parvulari. Diu així:

Nens i nenes, poetes i pintors,
canteu i pinteu el Món meravellós.


A més del desig implícit en aquests versos, em sembla que també apel·len a la responsabilitat que tenim com a pares d'acompanyar en la maduresa i educació dels nostres fills. Dotar-los amb els pinzells i partitures, les pintures i els instruments, per tal que facin la seva pròpia obra com a persones de bé.

Avui per uns moments he cregut que això és provable; i més tard he pensat que hem de fer que sigui possible.



dilluns, 23 de maig del 2011

Jornada de reflexió i de records


Dissabte passat, jornada de reflexió prèvia a les municipals, vam anar d'excursió per la zona del Bastiments, al Ripollès. La travessa que vam fer ens va dur per cimals que feia 25 anys que no petjava. És curiós com el temps ens retorna a llocs que veus amb altres ulls fruit de l'experiència. És llavors quan valoro encara més allò que ens empenyia a pujar muntanyes en aquells temps d'adolescència i que encara cerco què és. L'excursió d'aquest dissabte, amb altres circumstàncies i altres temes de conversa, ha estat la següent:

Aparquem el cotxe al revolt de la carretera que porta a Vallter 2000, just on es pren el camí cap al refugi del CEC. En uns 50 minuts arribem al coll de la Marrana (les meves filles encara riuen d'aquest nom després d'explicar-els-hi on he anat d'excursió!). Després, sense deixar el GR-11, hem baixat cap a la coma on neix el Freser i després hem arribat a la cabana de Tirapits (un altre topònim que les fa riure de valent). En aquest punt coincidim amb altres excursionistes. A continuació ens alcem cap a la carena per seguir fins al pic de l'Infern, el del Freser i pujar finalment el Bastiments. La travessa és entretinguda i plàcida. En algun moment utilitzem les mans per superar algun fàcil pas de la cresta. Són aquells punts on els excursionistes ens imaginem una mica escaladors; a vegades voldríem que no s'acabés la grimpada, en tot cas fan que l'ascensió sigui més recordada.

Ens creuem novament amb altres excursionistes. Per les maneres i indumentàries vàries em fan pensar en les múltiples motivacions que existeixen per pujar muntanyes malgrat tot ho posem en el calaix, sovint massa ampli, de l'excursionisme. Arribats al Bastiments, el punt culminant de la nostra travessa, coincidim encara amb més gent que han aprofitat el matí per ascendir el cim més alt i accessible de la zona. Iniciem la davallada cap al coll de la Marrana apressats pels trons que ressonen i algunes gotes que comencen a caure. Al final només soroll atmosfèric i arribem secs al refugi on descansem i dinem.

Una bona excursió pels camins de la pròpia memòria excursionista, i també de reflexió al voltant del que és avui la muntanya. Ja al cotxe la reflexió deriva cap a altres senderons de l'ànima en escoltar cançons que parlen de l'amor i de la tendresa. I és que és molt gran sentir-se estimat i estimar allò que fem.


diumenge, 1 de maig del 2011

Intens cap de setmana de curses

Dues curses atlètiques han ocupat els carrers del meu barri aquest cap de setmana. Dissabte al vespre la II Cursa Nocturna de l'Hospitalet i aquest matí ha estat el torn de la tradicional Milla Urbana de Santa Eulàlia. Ambdues amb una vessant molt popular.

Ahir al vespre uns 3.500 participants van prendre la sortida, uns amb l'objectiu de fer la cursa de 5.000 metres (1 volta) i la resta completar la de 10 quilòmetres (2 voltes). Ben bé fins al quilòmetre 3,5 l'acumulació de corredors no deixava seguir un bon ritme, però abans de finalitzar la primera volta ja era més còmode córrer. En aquesta segona edició s'ha doblat la participació en ambdues curses, una nova mostra de la popularitat que tenen aquesta mena de curses i un avís per als organitzadors que hauran de pensar en limitar la participació o bé un nou traçat que tingui prou capacitat de càrrega per permetre la circulació òptima dels corredors.

Aquest matí la història ha estat ben diferent. La XX Milla Urbana de Santa Eulàlia ha celebrat una vintena de sèries de les diferents categories. Des dels més veterans i la cursa social, fins a la milla sènior i la cursa infantil dels "barrufets", s'han aplegat més de 600 atletes en un circuit urbà al qual s'havien de fer 3 voltes. Un matinal molt festiva que també ha vist incrementar els participants en les darreres edicions.