dimarts, 21 d’abril del 2015

I tu, per què corres?


Aprofito que som a la setmana de Sant Jordi per comentar un dels darrers llibres que he llegit. Es tracte de Córrer per pensar i sentir (Angle Editorial, 2015) del filòsof Francesc Torralba, una novetat del passat febrer que ja fa setmanes és a les llibreries. En aquest darrer llibre, Torralba desgrana tot un univers de sensacions i pensaments construït a partir de la seva experiència de més de vint-i-cinc anys sortint a córrer gairebé cada dia. L'autor, a més, també ha participat en nombroses curses i ha acabat diverses maratons.

La temàtica del llibre evoca una possible resposta a la pregunta "per què correm?" que, amb formulacions variades, es fan moltes persones, corredores o no. En uns casos la resposta és ben objectiva: "per estar en forma", "per perdre pes" o "per preparar una marató". Però sovint la contesta resulta ambigua: "per què m'agrada", "per sentir-me bé" o "per desestressar-me", a les quals podem afegir "per pensar i sentir", tal com resa el títol del llibre.

Jo mateix, com a corredor de fons, m'he preguntat sovint per què corro i amb el temps he entès que la gràcia és no trobar una resposta clara. Córrer, entre moltes altres coses, és la recerca contínua d'un mateix, i a la vegada l'excusa perfecta per mantenir una activitat física que té moltes dimensions. Quan veiem persones que corren pel carrer pensem, principalment, en la dimensió esportiva i competitiva de córrer. Però córrer transcendeix aquestes dimensions i és també una afició, una manera de fer, de relacionar-se, de conèixer-se, que malgrat la seva simplicitat respecte a altres pràctiques esportives, és plena de significacions i mites que van més enllà de l'activitat física. Sens dubte, aquest particular punt de partida m'ha ajudat a descodificar el discurs que Torralba traça al llarg dels capítols de Córrer per pensar i sentir.

Francesc Torralba durant la presentació de Córrer per pensar i sentir a la Casa del Llibre de Barcelona el passat 8 d'abril.
Francesc Torralba aporta una visió sobre el fet de córrer que, tot i no ser nova, argüeix que pensar i sentir, més que una finalitat, és una conseqüència clara de la pràctica del fons. Córrer, igual que caminar, predisposa el cos i la ment a pensar. Però, al meu entendre, és necessària certa voluntat per disposar els sentits de manera receptiva i exercitar la musculatura sensorial. Per tant, de la mateixa manera que entrenem la musculatura i aprenem a respirar per assumir llargues distàncies, el cervell i els sentits han d'estar també entrenats per pensar i sentir mentre correm.

Són moltes les idees i reflexions que mostra el llibre i que de ben segur mereixen una relectura al cap del temps. M'agradaria, però, destacar-ne les següents:

  • Mentre correm activem la consciència d'existir a través de les sensacions i emocions que experimentem, els pensaments que processem o els vincles que ens lliguen a l'entorn per on trotem. En definitiva, córrer és quelcom més que assolir objectius tangibles com anar més ràpid, baixar pes o acabar una marató. Córrer ens modela física i també emocionalment.
  • Córrer és una activitat transgressora i en el context de la societat actual té molts elements de contracultura. És una pràctica gratuïta que podem fer en llibertat, basada en el gaudi d'allò que ens ha estat donat, especialment dels entorns naturals, els boscos o la muntanya, i també del propi cos.
  • Córrer és una fugida de la rutina que implica un retorn als orígens, als ritmes naturals, un retrobament amb maneres de fer ancestrals. En aquest sentit també és contracultural, ja que moltes de les nostres tasques habituals són mecàniques, tot s'envolta de pressa, preval la immediatesa i tenim poc marge per a la reflexió. Córrer ens torna a un ritme de pensament més natural i recupera la consciència de pensar per nosaltres mateixos.

És una lectura que cal prendre amb calma i amb cert ritual. Experimentarem que a mesura que anem llegint capítols valorarem de manera diferent les següents sortides a córrer. Les persones que fa temps que corren es poden veure reflectides en les vivències que s'expliquen en el llibre i així nominar aquelles experiències i sentiments que possiblement han viscut un munt de vegades. Però també és una lectura interessant per a qui busca en l'exercici físic la manera de fugir de la quotidianitat i es recerca a si mateix, els seus pensaments i sentir.

Per acabar, voldria afegir que pensar i sentir no són exclusius de córrer. En Francesc Torralba en parla en relació al fet de córrer per la seva experiència com a corredor de fons, i sobretot per què és un pensador. Però, òbviament, podem pensar i sentir practicant qualsevol activitat que ens faci conscients de nosaltres mateixos i tingui un sentit transcendent de la nostra existència. Pensa i sent qui passeja amb un infant per un parc mentre contempla l'inici d'una vida; qui neda en la mar tranquil·la mentre el sol es pon; qui escala una cinglera amb un mar de boira als seus peus; qui pedala per les bores d'un rierol a l'ombra dels pollancres; qui estén la roba entre terrats i teulades curulles d'antenes mentre la marinada li frega el rostre...




1 comentari:

成人網站 ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.