Aquesta setmana s'ha presentat l'edició 2009 de la marató de Barcelona que omplirà els carrers d'atletes el proper 1 de març. Serà la quarta edició d'una marató renovada, amb un circuit que recorre tota la ciutat i que espera acollir més de 10.000 atletes.
Fins al 2004, en que es va celebrar la 26a edició, la marató de Barcelona era una prova que passava força desapercebuda i ignorada pels ciutadans, i també per les autoritats municipals. El rècord de participació es va assolir els anys previs a la cita olímpica en que va superar els 6.000 atletes. Després la prova va decaure i es va mantenir entre 3.000 i 4.000 participants. Durant forces anys el circuit tampoc era gaire atractiu i només durant la dècada dels noranta es va mantenir un circuit més o menys estable que sortia de Mataró, recorria les poblacions costaneres del Maresme per acabar a Montjuicl, a muntanya olímpica.
L'any 2005 la marató no es va celebrar per falta d'acord entre les autoritats municipals i l'associació responsable de l'organització. Des del 2006 l'Ajuntament s'ha implicat força en l'organització de l'event, ara més professionalitzada, i sabent que el turisme esportiu és un bon reclam per ciutats com Barcelona. En aquest sentit, més de la meitat dels participants són estrangers. El nombre d'atletes ha anat creixent fins acostar-se als 10.000 en la passada edició del 2008, xifra que sembla que enguany se superarà. També el circuit i l'ambient als carrers s'ha anat millorant i incrementant, igual que ho ha fet la promoció de la prova en mitjans de comunicació.
Els temps, els mitjans i els hàbits esportius dels ciutadans canvien amb el temps, igual que ho fa la seva percepció: el que fa uns anys es veia com un caos circulatori a la ciutat, potser ara es rep amb altres ulls i molta gent surt al carrer per gaudir d'una festa atlètica.
I és que la marató és potser l'única de les proves esportives on corredors de primer nivell participen amb d'altres de populars. I són aquests, la majoria, els que fan possible que aquestes curses es facin. Són els atletes populars, els que surten a córrer sabent que no guanyaran la cursa, i omplen de sentit els 42.195 m del recorregut. Els seus anhels i objectius poden ser diversos: des d'acabar la seva primera marató, fins a millorar la seva marca personal, o col·leccionar una nova marató.
Aquesta és potser la grandesa i l'essència d'un dels esports més populars. I també és l'essència que va iniciar les maratons i l'atletisme de fons a casa nostra i que, de la mà de Ramon Oliu, va impulsar la Comissió Marató Catalunya, associació esportiva que que des del 1978 va promoure les primeres curses populars a Catalunya i va organitzar ininterrompudament la marató de Barcelona fins a l'any 2004.
Fins al 2004, en que es va celebrar la 26a edició, la marató de Barcelona era una prova que passava força desapercebuda i ignorada pels ciutadans, i també per les autoritats municipals. El rècord de participació es va assolir els anys previs a la cita olímpica en que va superar els 6.000 atletes. Després la prova va decaure i es va mantenir entre 3.000 i 4.000 participants. Durant forces anys el circuit tampoc era gaire atractiu i només durant la dècada dels noranta es va mantenir un circuit més o menys estable que sortia de Mataró, recorria les poblacions costaneres del Maresme per acabar a Montjuicl, a muntanya olímpica.
L'any 2005 la marató no es va celebrar per falta d'acord entre les autoritats municipals i l'associació responsable de l'organització. Des del 2006 l'Ajuntament s'ha implicat força en l'organització de l'event, ara més professionalitzada, i sabent que el turisme esportiu és un bon reclam per ciutats com Barcelona. En aquest sentit, més de la meitat dels participants són estrangers. El nombre d'atletes ha anat creixent fins acostar-se als 10.000 en la passada edició del 2008, xifra que sembla que enguany se superarà. També el circuit i l'ambient als carrers s'ha anat millorant i incrementant, igual que ho ha fet la promoció de la prova en mitjans de comunicació.
Els temps, els mitjans i els hàbits esportius dels ciutadans canvien amb el temps, igual que ho fa la seva percepció: el que fa uns anys es veia com un caos circulatori a la ciutat, potser ara es rep amb altres ulls i molta gent surt al carrer per gaudir d'una festa atlètica.
I és que la marató és potser l'única de les proves esportives on corredors de primer nivell participen amb d'altres de populars. I són aquests, la majoria, els que fan possible que aquestes curses es facin. Són els atletes populars, els que surten a córrer sabent que no guanyaran la cursa, i omplen de sentit els 42.195 m del recorregut. Els seus anhels i objectius poden ser diversos: des d'acabar la seva primera marató, fins a millorar la seva marca personal, o col·leccionar una nova marató.
Aquesta és potser la grandesa i l'essència d'un dels esports més populars. I també és l'essència que va iniciar les maratons i l'atletisme de fons a casa nostra i que, de la mà de Ramon Oliu, va impulsar la Comissió Marató Catalunya, associació esportiva que que des del 1978 va promoure les primeres curses populars a Catalunya i va organitzar ininterrompudament la marató de Barcelona fins a l'any 2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada