El Catllaràs

Diumenge vaig anar d''excursió al Catllaràs, una serra del Berguedà per a mi desconeguda. Fa anys vaig estar al santuari de Falgars, i ja em va semblar un lloc bonic, però no havia tastat les sensacions en el cor d'aquest massís boscos i ferèstec. M'estalviaré els adjectius superlatius com ara idíl·lic, esplèndid, superb o magnífic, en un intent de convidar a que cadascú ho descobreixi per si mateix.

Inicíem la caminada al monestir de Santa Maria de Lillet. Tot seguit topem amb l'esglesiola de Sant Miquel, romànica i de planta rodona, en mig d'un prat enlairat. El camí es va enfilant entre verdíssims prats acaronats per marges ja poblats de pins que s'enlairen fins a les roques. En la primera de les roques que voregem hi ha les restes del castell de Lillet.

Ens endinsem al bosc i el sender segueix pujant. Aproximadament a l'hora de camí fem cap al xalet del Catllaràs. Una curiosa construcció d'inicis del segle XX atribuïda a Gaudí. L'excursió segueix per un tram força costerut fins a trobar el senderó que condueix al roc de la Lluna, on s'hi arriba per unes escales ben adobades que revolten el darrer tram d'aquest sortint de roca, al cim del qual hi ha una llarga plataforma que fa de balconada cap a la vall de Lillet. De ponent a Llevant: Taga, Sant Amand, Puigmal, Montgrony, Puigllançada, Penyes Altes, Comabona, Pedraforca i Ensija; i més propers i a la nostra esquena, Tubau i les roques del Joc de Pilota, d'Arderiu i de la Mare de Déu que sobresurten com dentellades d'entre els arbres.

Baixem del mirador i reprenem la pista que revolta la roca d'Arderiu. Uns escaladors intenten alguna via per aquestes penyes, a la vegada que nosaltres busquem, sense èxit, el camí que s'alça cap la roca de la Mare de Déu. Prosseguim fins al coll de l'Ardericó i pugem al cim de la roca Forcada, des d'on gaudim del cor del Catllaràs: prats i boscos d'on sobresurten tossuts queixals de roca. Tornem al coll i iniciem el retorn cap al punt d'inici. El camí segueix un desdibuixat sender que mena a una pista també desdibuixada i engolida pel bosc. De sobte una remor entre la fullaraca ens fa aturar i veiem dos cèrvols que fugen de la nostra presència. Sorpresos i agraïts d'aquest instant seguim baixant fins el Junyent, un mas abandonat testimoni d'altres temps. Arribem al cotxe i ens felicitem per la descoberta.