Ripoll, una mitja marató al Pirineu

Darrers metres abans d'entrar a la plaça del monestir de Ripoll, lloc d'arribada del 31è Campionat Internacional d'Atletisme de Fons del Ripollès.

De Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, anar i tornar. Quantes ocasions hauré fet aquest tram en cotxe? Aquest és l'itinerari del Campionat Internacional d'Atletisme de Fons del Ripollès, que ahir va celebrar la seva 31a edició. Mai hi havia participat tot i que era una d'aquelles curses assenyalades al meu particular calendari de propòsits atlètics.

Després de passar el dissabte amb la família pels voltants de Planoles, diumenge era el dia esperat per córrer aquesta mitja marató. Abans de la sortida tots els dubtes sobre quina seria la indumentària propícia per l'ocasió, es van esvair. El sol brillava de bon matí i un cel ben clar feia pensar en que la temperatura seria l'òptima per córrer. Com sempre doncs, calça curta i samarreta de tirants.

El circuit, aparentment, era força còmode per córrer: pujada suau i sostinguda cap a Sant Joan de les Abadesses, amb alguna baixada inesperada que de tornada a Ripoll era un pujadó que calia afrontar en plena baixada.

L'arribada a la plaça del monestir de Ripoll molt animada amb gralles i gegants. Tot i fer quatre minuts menys que a la mitja de Castellbisbal, la segona mitja de la temporada se'm va fer llarga i pesada, i en els darrers quilòmetres es van repetir aquells pensaments indesitjats que darrerament m'interroguen sobre el què hi trec de córrer curses, mitges o maratons.

Malgrat aquestes sensacions negatives durant la cursa, vaig gaudir d'un bon cap de setmana en la millor companyia possible, uns magnífics paisatges tardorals i la visió de les restes de la primera nevada sobre els cims del Pirineu Oriental. Un plaer pel cor i els sentits.