En els darrers anys noto que aquesta diada, que des de sempre he viscut amb il·lusió i ha estat pseudofestiva, almenys a Barcelona, és motiu d'alegria per a molta gent. M'agrada que la gent es desitgi un bon Sant Jordi, surti a passejar i badi pels carrers.
És un dia d'aquells que em venen ganes de regalar roses a tort i dret, a totes les noies que vagin somrient pel carrer, i a les que no també, què carai.
A mi avui ja m'han regalat un llibre, que de ben segur m'agradarà, doncs qui ho ha fet em coneix prou bé. I ahir, la meva filla petita (3 anys) va dibuixar el seu primer Sant Jordi. Què més puc demanar?
El dibuix és absolutament entranyable... preciós. Guarda'l per sempre!!
ResponEliminaJo no tinc fills, però si n'hagués tingut crec que els papers, llibretes, àlbums... ens traurien de casa jajaja