Matinal hivernal a l'Ordal

Aprofitant la nevada a cotes baixes de fa una setmana vam anar a cercar la neu sense haver de transitar gaire amb el cotxe. Enfilant l'autovia del Baix Llobregat direcció Martorell vam estimar que la banda del Garraf i l'Ordal semblava més enfarinada que la serra de Collserola. Així és com vam anar a parar a una zona que rarament haguéssim escollit.

Un dia després de la nevada, el diumenge 24 de febrer, la neu encara es mantenia en alguns punts de la serra de l'Ordal.

Vam deixar el cotxe entre el port de l'Ordal i el petit poble del mateix nom. La discreta passejada ens va conduir, primer per pista i després per un camí que vorejava una pedrera abandonada, fins a una ampla pista carenera anomenada camí de la Plana. Vam seguir l'esmentat camí cap el punt més alt possible que va resultar ser un turonet de 546 metres anomenat el Pi de les Quatre Soques.

La neu encara s'hi conservava fresca i flonja i a més de jugar a llençar-nos boles, intentar alguna baixada amb el cul a terra, amb la canalla vam fer un simpàtic ninot de neu.

Ninot de neu al Pi de les Quatre Soques (serra de l'Ordal).

Aquesta zona de la serra de l'Ordal és travessada per línies elèctriques, s'hi poden reconèixer restes d'incendis forestals i les grans pedreres s'alternen amb zones urbanitzades. És un sector marginal de l'àrea metropolitana de Barcelona que d'entrada no convida gaire a la descoberta. Però la lúdica passejada del passat diumenge amb l'excusa de jugar amb la neu, m'ha despertat la curiositat per la serra de l'Ordal. Espero no trigar a tornar-hi.

Pedrera abandonada a la serra de l'Ordal.