Pàgines

dimecres, 26 de març del 2014

Passejada pel sector oriental de Collserola

Brots verds a l'inici de la primavera a Collserola.
El primer diumenge d'aquesta estrenada primavera vaig realitzar una curta i fàcil passejada pel sector més oriental de la serra de Collserola. El poc temps que disposàvem va ser suficient per voltar entre el coll de la Ventosa i el turó de les Roquetes i fer un tast del carener d'aquesta part de Collserola. Val a dir que fa anys, tant la part de l'obaga -en el tram del passeig de les Aigües-, com el vessant abocat a Barcelona -amb la carretera alta de les Roquetes que mena del barri de Canyelles fins a l'emblemàtica torre del Baró-, eren indrets on m'hi arribava habitualment durant algunes sortides atlètiques i d'entrenament. Ara bé, mai m'hi havia enfilat als seus turons.

Enlairar-se per aquests turons és descobrir els límits del territori conegut i entrar a la Barcelona amagada, amb les barriades de Torre Baró i Ciutat Meridiana, aquelles que queden a l'altra banda de la serra, enclotades en una petita vall i que sovint veiem des del tren o l'autopista en el trànsit del Vallès al Barcelonès, o a la inversa.

L'àrea de Torre Baró, a llevant del turó de les Roquetes, és el límit oriental de la serra de Collserola.
En menys de dues hores, amb retorn inclòs i a pas tranquil, vam recórrer el passeig de les Aigües fins a una cruïlla que mena cap el coll de Canyelles i els turons Blau, d'en Segarra i de les Roquetes. La modesta altitud d'aquests turons -300 metres i escaig- no és impediment per tenir una gran panoràmica. Cap a Barcelona i el mar hi destaca tot l'entramat dels Nou Barris, Horta i Guinardó, els Tres Turons (Creueta del Coll, Carmel i Rovira), el front marítim amb Sant Adrià, la desembocadura del Besòs i Badalona. Cap al Vallès els relleus de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, ens ajuden a situar algunes poblacions com Terrassa, Sabadell o Cerdanyola. També es fàcil identificar el turó de Montcada que emergeix com un sentinella del Besòs entre les serres de Marina i Collserola. A l'altra banda del Besòs, el Puig Castellar i Sant Coloma de Gramenet.

Els Tres Turons, Nou Barris, Horta i Guinardó des del turó d'en Segarra.
A més de reconèixer infinitat de punts del territori a banda i banda d'aquests miradors aturonats, al nostre pas hi podem trobar restes d'activitats ja en desús com ara construccions abandonades o l'entrada del que sembla ser una mina. També és un bon lloc per reconèixer gran varietat de plantes i arbusts que malden per fer-se un lloc i consolidar certa coberta vegetal en un indret massa sovint castigat per incendis: esbarzers, garric, esparreguera, bruc, heura, estepa borrera, caps blancs...

El carener de la serra de Collserola amb el turó Blau a l'esquerra. Al fons, inconfusible, el massís de Montserrat.
En definitiva, una redescoberta que ja em fa voltar el cap pensant en com traçar algun itinerari interessant entre els barris que circumden aquest sector de Collserola.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada