Viatge d'un teixidor de contes a Escriuweb

La Biblioteca de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat és on s'inspira el conte "Viatge d'un teixidor de contes a Escriuweb".

Era la vigília de Sant Jordi i el viatger arribà a una cruïlla de camins. Es va aturar a descansar mentre fixava la mirada en el paisatge. Després s'interessà per la destinació de cada camí. Va llegir detingudament tots els rètols i ho va tenir clar: aniria cap a Escriuweb, un poblet on es teixien i desescrivien contes. Teixir, desescriure... semblava una proposta molt engrescadora.

Abans d'arribar-hi, des d'un revolt del camí, va contemplar aquell poble enlairat sobre un petit turó. S'adonà que les teulades de les cases eren llibres oberts, les parets prestatgeries curulles de volums i les finestres semblaven pantalles d'ordinador.

Va entrar al poble per un carrer molt estret i fosc. Va pensar que aquell devia ser el barri de les històries de por i misteri. No anava errat. Tot seguit va pujar per un carreró ple d'enciclopèdies, diccionaris, atles i les grans obres de la literatura universal. Després va anar passant per altres carrers i places per constatar que cadascun d'ells estava dedicat a un gènere diferent: cinema, música, novel·la romàntica, poesia, esports, història, ciència... Finalment va arribar a una gran plaça on hi havia un escenari amb garlandes i guarniments molt acolorits i les parets de les cases del voltant eren prestatgeries plenes de contes infantils, còmics i jocs de taula. Era la plaça de la Mainada.

El viatger ho va tenir clar. Durant una temporada faria estada a Escriuweb. Es va adreçar cap a un edifici de la mateixa plaça on hi havia una immensa “i” d'informació a la façana. Una noia li va explicar que, tot i arribar un xic tard, podia afegir-se a la resta de teixiptors.

--I qui són els teixiptors?--, preguntà el viatger.
--Són teixidors de contes--, respongué la noia amb veu baixa, com si anomenes una espècie estranya de passavolants.

Els membres d'aquell grup eren viatges que com ell també havien estat seduïts per la màgia d'aquell llogaret. I dit i fet. El viatger inicià el seu primer contacte amb el grup just quan es disposaven a teixir un conte infantil seguint els consells i recomanacions d'un teixiptor que feia molt de temps dedicava el seu temps a escriure històries.

Després d'aquest conte en van venir altres. Van visitar els carrers de les històries de por i misteri; a continuació van explorar la música com a font d'inspiració per a crear relats ficticis i més endavant es van desplaçar als carrers del poble on hi havia llibres sobre tradicions i cultura popular i així escriure un conte nadalenc. També van teixir algun relat sobre societats imaginàries, utòpiques i apocalíptiques.

El viatge va durar els mesos que es poden comptar fins a l'inici de l'hivern i va finalitzar a la plaça de la Mainada. Allà es va celebrar una festa i es van contar, davant d'una munió de nens i nenes, els contes infantils que feia mesos havien creat. Va arribar el moment del comiat i alguns dels teixiptors van decidir retrobar-se per emprendre un nou viatge dedicat a la poesia i els poetes que s'iniciaria ben aviat a Escriuweb.

El viatger va marxar del poble molt satisfet d'haver participat en aquella aventura. A partir de llavors dedicaria encara més estones a escriure. I sobretot, més temps a la lectura. Com podria aprendre a escriure millor, a inventar personatges i imaginar situacions, si no era a través de la lectura? No obstant això, se sentia content d'haver participat, juntament amb altres autors, en la creació del conte infantil "La Tecla i en Teo", i d'haver escrit relats breus com ara "Córrer de por",  "Un any plujós" o "El cocodril pueril".