El pont de Tots Sants el vam passar a la Cerdanya. Puigcerdà, la Molina, Oceja i els Angles, van ser els escenaris on les nostres cabòries es van amortir, on vam passejar entre boscos i carrers, on les criatures van poder jugar amb nous amics.
Tot i que la tardor ja està instal·lada al nostre calendari de fa dies i les tardanes pluges ens han fet sentir els seus efectes, aquests dies que hem fugit lluny de la ciutat ens han fet viure plenament la tardor, les seves olors i colors. I això em fa sentir agradablement viu i plaent, doncs feia temps que no gaudia de l'experiència d'uns paisatges lluminosos, brillants i amplis.
Aquest temps tardoral en que tot comença a alentir-se i la vida natural es prepara pel repòs hivernal, és temps de paisatges plens de vivesa que abans del repòs prenen protagonisme. Alguna cosa em diu que aquests són ritmes savis, o dit d'altre manera, que és de savis procurar adaptar-se als ritmes que marca la naturalesa en qualsevol moment de l'any. Però ens costa tant que sovint penso que definitivament ja no formem part de la natura.
Certament, de savis és adaptar-se als ritmes de la naturalesa. Col·lectivament ho hauriem de re-aprendre.
ResponEliminaEl llac de Puigcerdà, sempre tant serè, també ens hi convida.
Xiruquero: costa molt, i més a la ciutat on la natura és invisible gairebé. El perill està en traslladar els ritmes urbans a la natura, i malauradament això passa sovint. Acaba sent una qüestió d'actituds personals.
ResponEliminaA mi aquesta visió del llac de Puigcerdà ha fet que els dies successius em prengués les coses amb més naturalitat. Espero que em duri.
Gràcies pel teu comentari.