Avui s'ha celebrat la mitja de Barcelona. Per a mi ha estat la novena participació en aquesta clàssica de l'atletisme de la capital catalana. He pogut constatar, un cop més, la creixent afició a l'esport en general i a les curses populars en particular. Si l'any 2000 acabaven aquesta cursa prop de 2.000 atletes, a la cursa d'avui han creuat l'arribada 6.900, tot i que s'hi havien inscrit més de 8.000.
Sembla ser, doncs, que l'augment de participants en curses de 10.000 metres dels darrers anys s'està traslladant a la distància dels 21.097 m. Sense anar més lluny, la propera marató de Barcelona, del 6 de març, ja arribat als 12.000 participants, tot i que molts són estrangers i vinguts de la resta de l'Estat. Però parlar de la més que mítica distància del fons en ruta és una altra història.
Pel que fa a la cursa d'avui, el matí ha estat fred i ha plogut durant bona part del recorregut. El meu registre ha estat dins les expectatives i he tancat una bona setmana d'entrenament de cara a la marató. Curses com la d'avui serveixen per visualitzar l'esperat dia de la marató, i això també és part de la preparació. Així doncs, factors com trams de circuit comuns o el gran nombre de participants, han fet de la mitja de Barcelona una mena de laboratori d'assajos.
Les sensacions al llarg de la cursa també han estat positives. Després de la sortida, lenta donat el gran nombre de participants, he anat passant d'un estat de solitud volguda a entrar de ple en l'ambient de cursa. M'he imposat un ritme còmode, que ha anat en augment, i cap els darrers cinc quilòmetres he mantingut de manera més intensa.
Entre els quilòmetres 10 i 11, on el recorregut es creuava amb el final de la cursa, he pogut veure als tres corredors que es disputaven la victòria. Peter Kosgei, Joel Kemboi i Levi Omani, de la galàxia kenyana, seguits de prop, però sense possibilitats de podi, pel també kenyà Joseph Lagat, l'espanyol d'origen marroquí Abderrahime El Jaafari i el català Marc Roig. Els seguien tota una estela de corredors vinguts de les illes britàniques, Suècia i també catalans. A destacar entre els vint primers la primera dona, Priscah Jeptoo, també kenyana.
Han estat uns minuts distrets abans d'enfilar el carrer Marina per anar a buscar la Diagonal en direcció cap el Fòrum. Ja cap el quilòmetre 15 he tingut una efímera i agradable trobada. He saludat una parella de coneguts que estaven veien la cursa -potser algun dels seus fills hi participava, he pensat-. En Francesc i la Mireia, eren monitors al grup de joves al qual vaig anar fins als 16 anys. Colònies, excursions, vetllades... Perdut tot contacte, feia molts anys que no els veia, no m'he pogut estar de cridar el seu nom a la vegada que els hi deia el meu per tal d'ajudar-los a fer memòria. I, eureka, m'han reconegut i animat.
Ja a l'arribada, faig recull de totes aquestes sensacions i penso que la jornada atlètica ha estat satisfactòria. Ara cal recuperar-se de la cursa d'avui i planificar les sessions i curses prèvies a la gran cita. Falten cinc setmanes per
la marató.
Bona crònica de la mitja. Si vols, et convido a llegir una crítica d'aquesta cursa per si creus convenient esmenar coses. La pots llegir al meu bloc d'en Marathon man:
ResponEliminahttp://joancarlesllurdes.blogspot.com/
Gràcies.
Joan Carles, he llegit el teu bloc(per cert em sona la foto), molts dels teus comentaris és poden extendre a la majoria de les curses de la ciutat de Barcelona. Hi ha molta afició i les organitzacions ho aprofiten doncs saben que ompliran. En els darrers anys els preus de les curses han augmentat i això no anat acompanyat d'una millora de serveix als corredors. També és cert, però, que hi ha corredors que es queixen per vici i els comentaris s'han d'agafar amb pinces.
ResponElimina