dimarts, 21 abril de 2015

I tu, per què corres?


Aprofito que som a la setmana de Sant Jordi per comentar un dels darrers llibres que he llegit. Es tracte de "Córrer per pensar i sentir" del filòsof Francesc Torralba, una novetat del passat febrer que ja fa setmanes és a les llibreries. En aquest darrer llibre, Torralba desgrana tot un univers de sensacions i pensaments construït a partir de la seva experiència de més de vint-i-cinc anys sortint a córrer gairebé cada dia. L'autor, a més, també ha participat en nombroses curses i ha acabat diverses maratons.

La temàtica del llibre evoca una possible resposta a la pregunta "per què correm?" que, amb formulacions variades, es fan moltes persones, corredores o no. En uns casos la resposta és ben objectiva: "per estar en forma", "per perdre pes" o "per preparar una marató". Però sovint la contesta resulta ambigua: "per què m'agrada", "per sentir-me bé" o "per desestressar-me", a les quals podem afegir "per pensar i sentir", tal com resa el títol del llibre.

Jo mateix, com a corredor de fons, m'he preguntat sovint per què corro i amb el temps he entès que la gràcia és no trobar una resposta clara. Córrer, entre moltes altres coses, és la recerca contínua d'un mateix, i a la vegada l'excusa perfecta per mantenir una activitat física que té moltes dimensions. Quan veiem persones que corren pel carrer pensem, principalment, en la dimensió esportiva i competitiva de córrer. Però córrer transcendeix aquestes dimensions i és també una afició, una manera de fer, de relacionar-se, de conèixer-se, que malgrat la seva simplicitat respecte a altres pràctiques esportives, és plena de significacions i mites que van més enllà de l'activitat física. Sens dubte, aquest particular punt de partida m'ha ajudat a descodificar el discurs que Torralba traça al llarg dels capítols de "Córrer per pensar i sentir".

Francesc Torralba durant la presentació de "Córrer per pensar i sentir" a la Casa del Libro de Barcelona el passat 8 d'abril.
Francesc Torralba aporta una visió sobre el fet de córrer que, tot i no ser nova, argüeix que pensar i sentir, més que una finalitat, és una conseqüència clara de la pràctica del fons. Córrer, igual que caminar, predisposa el cos i la ment a pensar. Però, al meu entendre, és necessària certa voluntat per disposar els sentits de manera receptiva i exercitar la musculatura sensorial. Per tant, de la mateixa manera que entrenem la musculatura i aprenem a respirar per assumir llargues distàncies, el cervell i els sentits han d'estar també entrenats per pensar i sentir mentre correm.

Són moltes les idees i reflexions que mostra el llibre i que de ben segur mereixen una relectura al cap del temps. M'agradaria, però, destacar-ne les següents:
  • Mentre correm activem la consciència d'existir a través de les sensacions i emocions que experimentem, els pensaments que processem o els vincles que ens lliguen a l'entorn per on trotem. En definitiva, córrer és quelcom més que assolir objectius tangibles com anar més ràpid, baixar pes o acabar una marató. Córrer ens modela física i també emocionalment.
  • Córrer és una activitat transgressora i en el context de la societat actual té molts elements de contracultura. És una pràctica gratuïta que podem fer en llibertat, basada en el gaudi d'allò que ens ha estat donat, especialment dels entorns naturals, els boscos o la muntanya, i també del propi cos.
  • Córrer és una fugida de la rutina que implica un retorn als orígens, als ritmes naturals, un retrobament amb maneres de fer ancestrals. En aquest sentit també és contracultural, ja que moltes de les nostres tasques habituals són mecàniques, tot s'envolta de pressa, preval la immediatesa i tenim poc marge per a la reflexió. Córrer ens torna a un ritme de pensament més natural i recupera la consciència de pensar per nosaltres mateixos.
I així, un munt de vivències que lliguen el fet de córrer amb l'alliberament emocional, la solidaritat i la fraternitat entre corredors, la lluita contra un mateix i els propis límits, la meditació, la pregària, la contemplació...
És una lectura que cal prendre amb calma i amb cert ritual. Experimentarem que a mesura que anem llegint capítols valorarem de manera diferent les següents sortides a córrer. Les persones que fa temps que corren es poden veure reflectides en les vivències que s'expliquen en el llibre i així nominar aquelles experiències i sentiments que possiblement han viscut un munt de vegades. Però també és una lectura interessant per a qui busca en l'exercici físic la manera de fugir de la quotidianitat i es recerca a si mateix, els seus pensaments i sentir.

Per acabar, voldria afegir que pensar i sentir no són exclusius de córrer. En Francesc Torralba en parla en relació al fet de córrer per la seva experiència com a corredor de fons, i sobretot per què és un pensador. Però, òbviament, podem pensar i sentir practicant qualsevol activitat que ens faci conscients de nosaltres mateixos i tingui un sentit transcendent de la nostra existència. Pensa i sent qui passeja amb un infant per un parc mentre contempla l'inici d'una vida; qui neda en la mar tranquil·la mentre el sol es pon; qui escala una cinglera amb un mar de boira als seus peus; qui pedala per les bores d'un rierol a l'ombra dels pollancres; qui estén la roba entre terrats i teulades curulles d'antenes mentre la marinada li frega el rostre...




diumenge, 12 abril de 2015

A l'abril, cada cursa val per mil

Participants en la 25a Cursa de Fons de Canovelles del passat 6 d'abril.
Finalitza una setmana en la que he participat en un parell de curses: la 25a Cursa de Fons de Canovelles i la 37a Cursa del Corte Inglés. Dues curses ben diferents per molts factors i que em permeten consolidar el retorn al desitjat hàbit de sortir a córrer amb certa freqüència.

25a Cursa de Fons de Canovelles

La cursa de Canovelles, que sempre se celebra el dilluns de Pasqua, l'he correguda en set ocasions, i en general en tinc un bon record de totes elles. El recorregut, que cobreix una distància de 15 km, passa pels carrers de Canovelles i també descobreix camins, corriols, boscos i paratges del sector rural d'aquest municipi vallesà. És, per tant, un circuit molt variat amb pujades i baixades, asfalt i terra, que també permet contemplar àmplies panoràmiques sobre el Montseny i els cingles de Sant Miquel del Fai. Una bona matinal atlètica amb diverses curses infantils organitzada pel Club Atletisme Canovelles, sense aglomeracions (menys de 600 arribats en la darrera edició) i que ha sabut mantenir un caire força popular. En el següent enllaç trobareu un resum de VOTV.

Res a veure amb la massificada, mare de totes les curses populars que es fan i es desfan, que aquest matí ha aplegat més de 80.000 participants pels carrers de Barcelona: la Cursa del Corte Inglés.

37a Cursa del Corte Inglés

He participat en aquesta cursa una desena de vegades, amb prou temps entre una i altra per sentir-me motivat a córrer de nou amb tal marea de persones. He d'admetre que el fet de segregar a la sortida els propietaris de xip groc, que se suposa que participen en curses de manera habitual, del gran gruix de participants ocasionals, és un gran encert per part de l'organització. Aquest fet m'ha permès córrer força còmode en tot moment. El ritme tranquil d'avui ha ajudat a gaudir del recorregut i m'han vingut a la memòria pensaments d'edicions passades. He recordat l'edició de 1998 que per a mi va ser la primera cursa que corria després d'uns vuit anys, i va suposar l'inici de la preparació per la marató de Barcelona de 1999, la que seria la meva segona marató. També recordo molt especialment l'edició de 2005: era la primera cursa que corria després del naixement de la meva filla gran que va passar els tres primers mesos de la seva vida hospitalitzada. L'edició de 2005 va ser per a mi una manera de normalitzar el dia a dia després de tantes anades i vingudes a l'hospital. Enguany també li he volgut donar un sentit especial a aquesta cursa, doncs en la meva darrera participació, la de l'any 2013, vaig abandonar abans d'entrar a l'estadi olímpic a causa d'una lesió. Avui tot ha anat rodat.

Moments previs a l'inici de la 37a Cursa del Corte Inglés.
Tanco així una setmana amb bones sensacions respecte l'hàbit de sortir a córrer. I comença una nova setmana amb el pensament posat en la 6a Cursa Nocturna de l'Hospitalet del pròxim dissabte 18 d'abril. Aquesta cursa circula pels escenaris del meu barri per on acostumo a sortir a córrer. Potser sigui aquesta la raó per la qual no m'he perdut cap de les cinc edicions que s'han celebrat fins ara. Però a més de fer el ple de sis participacions dóna la casualitat que en cas d'acabar la cursa el proper dissabte -no hi ha cap raó que em faci pensar el contrari, però mai sé sap- serà la meva cursa de 10 km número 99. I com no, aquest fet també em fa una especial il·lusió.



dimecres, 1 abril de 2015

25a Cursa de Canovelles, un retorn molt especial


Activitats com sortir a córrer i caminar per la muntanya són per a mi hàbits que van més enllà de la pura afició o pràctica esportiva. Des de sempre he intentat mantenir l'equilibri entre aquestes dues passions que per a mi són complementàries i saludables, físicament i emocional.

Durant una colla de mesos la meva activitat atlètica ha fluctuat sense gaire continuïtat ni motivació. Però a finals del passat agost vaig formular una mena de propòsit amb mi mateix per cercar la motivació. I, com en altres aspectes de la vida, el temps m'ha dut a poc a poc cap viaranys que m'encarrilen de nou cap al camí desitjat.

Ara bé, les coses no passen per casualitat: cal una bona actitud i predisposició per mirar de plantejar objectius factibles. És clar, però, que els factors externs també ajuden, però sovint la motivació l'hem de cercar en el nostre interior.

Explico això per què aquest més d'abril que avui comença es precipita cap a un primer objectiu en aquest nou escenari atlètic que em proposo. Aquest objectiu no és altre que consolidar l'habitud de sortir a córrer amb el perfecte complement de participar en alguna cursa.

Així doncs, el proper dilluns de Pasqua correré la 25a Cursa de Fons de Canovelles. Serà la meva sisena participació en aquesta cursa tant especial i única que se celebra any rere any el del dia de la Mona. A més a més, em plau molt que la cursa de la represa, per dir-ho d'alguna manera, sigui la de Canovelles donat que fa uns mesos estic coneixent els camins, corriols i paisatges d'aquest municipi vallesà. Aquest fet, sens dubte, em motiva de manera especial i la cursa de dilluns vinent serà ben diferent a les anteriors ocasions que hi he participat.