divendres, 26 de juny de 2015

La Pobla de Segur, del lloc al record


La revetlla de Sant Joan d'enguany m'ha portat de nou a la Pobla de Segur. Aquest poble del Pallars Jussà m'evoca records i vivències dels estius passats durant la infantesa, l'adolescència i de nombroses estades puntuals per acompanyar els pares que fugien de les calorades de l'estiu barceloní. La Pobla era per a mi un referent on cercar alguna cosa relacionada, potser, amb el creixement personal, una identitat d'adolescent, unes arrels llunyanes a la ciutat...

Claverol, Pessonada, Hortoneda, Llania, font de l'O, font de la Figuereta, Erinyà, Senterada, Sossís, Aramunt, Sant Corneli, la plaça de la Pedrera, la plaça de l'Arbre, raiers, Gerri, Collegats, Arboló, Xerallo, Manyanet, Vall Fosca, entre molts altres, són indrets que formen part del meu particular univers memorístic.

Jugar pels seus carrers i voltar en bicicleta, banyar-se i anar a pescar al riu, contemplar el cel de les fresques nits d'agost, anar de festa major als pobles veïns o matinar per sortir d'excursió cap als cims pirinencs, són tan sols bons records que amb els anys han estat lògicament reemplaçats per les noves vivències que la vida m'ha regalat, però que sempre han romàs latents i ara de nou s'han fet vius acaronats per la màgia de les espurnes del foc de Sant Joan.

dilluns, 22 de juny de 2015

El so de la paraula, un balanç particular

Arriba l'estiu i El so de la paraula, el club de lectura de poesia de la Biblioteca de Santa Eulàlia de l'Hospitalet, atura les seves trobades mensuals per vacances. Les trobades del club van començar el passat mes de gener i fins ara, sempre de la mà de l'escriptor i periodista Sebastià Bennasar, ens ha portat a navegar pels poemes i versos de Miquel Martí i Pol, Federico Garcia Lorca, Montserrat Abelló, Joan Maragall, Miguel Hernández i Rafael Alberti.

L'experiència està sent molt grata i en cada trobada m'he sentit com qui veu el mar per primera vegada i queda commòs per la seva immensitat. L'objectiu d'aquestes trobades és compartir la vivència i descodificar el sentit de la paraula després de la lectura íntima i particular que fa cadascú. A això contribueix sense cap mena de dubte la lectura recitada de poemes i les explicacions d'en Sebastià que ens acosta a les existències creatives, sovint turmentades, dels diferents autors. I és que igual d'interessant que els poemes que s'han llegit en cada sessió, ha estat conèixer el context en el qual es van escriure i l'entorn que els va inspirar. Això, sens dubte, ajuda a comprendre moltes coses.

Exceptuant el cas de Joan Maragall, la resta d'autors llegits fins ara han escrit envoltats de les injustícies, les ferides i els estralls de les dècades del segle XX que els va tocar viure. Les dictadures, la guerra civil, l'exili, el retorn, la postguerra, la presó... són escenaris indesitjables que perduren en la memòria col·lectiva i el registre poètic és una evidència més d'aquest passat que empeny a no oblidar. Però no des de l'odi ni la revenja, sinó des de la lliçó i l'aprenentatge rebuts.

La poesia és un gènere complex, sovint allunyat dels lectors i serf d'actituds erudites i posats íntims. Llegir poesia requereix un esforç i actitud diferent de la lectura d'altres textos. A la vegada, però, el premi i el gaudi són més elevats. Pressento la poesia com la màxima expressió de la literatura, la sublimació de la senzillesa per embellir la realitat que ens envolta. Pot semblar un tòpic, i potser em deixo portar per les bones estones que he viscut darrerament al voltant de lectures i relectures amb motiu del club de lectura. 

Aquest és el meu pensar i sentir després d'aquests mesos de compartir lectures. Reprendrem el viatge del so de la paraula al mes d'octubre amb Jacint Verdaguer, Antonio Machado i Joan Margarit.

Mentrestant, bon estiu i bones lectures.


divendres, 29 de maig de 2015

La transpirinenca, un camí per la memòria muntanyenca


Travessar els Pirineus de mar a mar no és qualsevol cosa. Per a molts muntanyencs és un somni, un propòsit assolible que es reserven per homenatjar les valls, els colls i els cims que els han acollit en tantes ocasions, una mena de tribut per tot allò que la muntanya els ha donat i les lliçons que han après en el seu caminar pirinenc.

Aquesta és la idea que traspua El cor de les muntanyes (Tushita edicions, 2015), el dietari de la transpirinenca de Ton Barnils on plasma la vivència de caminar els 850 quilòmetres que separen el Cap Higuer, al Cantàbric, de Banyuls, a la Mediterrània.

És un relat sentit i delicat fruit de 37 jornades de diàleg amb la muntanya, però també d'intens monòleg interior que l'autor comparteix amb afany per estendre la seva experiència viscuda com a ésser muntanyenc.

Hi trobarem descripcions detallades de moments de la travessa, però també de records viscuts a les mateixes contrades i que ara li evoquen sentiments profunds. En cada etapa referencia els llocs per on passa, els boscos, la flora i els llacs, però també dóna protagonisme als passavolants que es troba fent camí, als personatges que han modelat els camins pirinencs com ara caçadors, pastors o excursionistes, a les ànimes bosqueroles, i també als textos i autors que des de sempre l'han animat a la descoberta de tots els matisos dels Pirineus.

La lectura us convidarà a recordar les vostres vivències pirinenques tot seguint l'autor per colls i valls. Al final hi trobareu informació amb els punts de pas i l'horari, distància i desnivell de cada etapa, així com referències bibliogràfiques i una selecció de fotografies de David Mengual, company de camí durant molts dies de la travessa.