divendres, 19 setembre de 2014

Per la Mercè, sortirem de nou al carrer

Al carrer Ferran saludem el seguici inaugural de la Mercè 2013.
Avui comencen les Festes de la Mercè 2014, amb el seguici inaugural, el pregó i el toc d'inici. En els darrers anys he viscut i redescobert aquestes festes -igual que les de Santa Eulàlia al febrer- gràcies a les meves filles, molt entusiastes de les cercaviles, els gegants, el bestiari, els bastoners o els castellers.


Els gegants del Pi arribant a la plaça Sant Jaume (La Mercè 2010).
De ben segur que les hem empès a aquest rebombori ciutadà, als sons tradicionals de gralles i timbals, i mentre duri la seva fal·lera allí serem per viure la nostra afició a les festes populars, i reviure algun instant de la nostra infantesa.

Entre les moltes cançons que sonaran aquests dies de festa major, una de les meves preferides, ja sigui ballada pels gegants o acompanyada dels cops de bastó, és "Joan del Riu", interpretada en el següent vídeo pel Ball de Bastons del Clot durant les festes de la Mercè de 2011.

Bona festa major!



diumenge, 7 setembre de 2014

M'he llevat i he anat a Montserrat

El monestir de Montserrat des de la Creu de Sant Miquel.
"M'he llevat, m'he rentat, he esmorzat i he anat a Montserrat..." més o menys així fan els versos de Jacint Verdaguer musicats per Xesco Boix que m'han vingut al cap de bon matí quan era camí de Montserrat per fer-hi una nova matinal.

Si és important matinar quan es va d'excursió, per anar a Montserrat és cabdal fer-ho, i no només per aprofitar la fresca matinera, sinó per evitar les multituds de turistes i visitants (nota: ara que tinc disponibilitat i flexibilitat horària, potser seria intel·ligent anar a Montserrat un dia entre setmana).

Avui he recorregut el camí de Sant Miquel fins al Pla de les Taràntules. Després m'he enfilat fins a la Miranda de Santa Magdalena, per després descendir cap al fondal del torrent Maria fins a la Plaça de Santa Anna, el Pas dels Francesos i el monestir. Una volta de dues hores i mitja, aproximadament, que m'ha descobert indrets com l'Escala de Jacob o les restes de l'ermita de Santa Magdalena. Llàstima que la boira dels cimals no m'ha permès gaudir plenament de la panoràmica des de la Miranda de Santa Magdalena, potser per això el meu magí ja rumia sense treva una propera excursió per atènyer aquest cimal i descobrir nous viaranys.

Uns escaladors progressen pel vessant sud de la Magdalena Superior.
En qualsevol cas ha estat una bona excursió que m'ha fet constatar novament la creença que Montserrat amaga racons de gran bellesa i a mesura que els descobreixes tornes amb ganes renovades per tornar-hi.



divendres, 29 agost de 2014

A les portes d'una nova temporada atlètica


En arribar a les acaballes d'agost sempre dedico un temps a repassar el que ha estat la meva particular temporada atlètica. La temporada va iniciar-se força bé, amb motivació i bons propòsits com la participació a la 30a Mitja Marató de Sant Cugat, entre d'altres curses. Després, ja a l'hivern, vaig estar uns tres mesos sense calçar-me les vambes a causa d'una lesió. A inicis d'abril vaig reprendre l'activitat atlètica que he mantingut durant tot l'estiu de manera força constant, però sense cap objectiu atlètic. En resum, i si faig cas a les xifres, he fet més quilòmetres i sessions que en les dues temporades anteriors. Això ja és una bona cosa.

He de dir que en els 16 anys que porto corrents de manera constant, mai he sortit a córrer a diari, ni mai he seguit cap pla d'entrenament específic, més enllà de la intuïció, la pràctica espontània, escoltar el cos i gaudir les sensacions viscudes. Al límit entre l'afició i la passió, córrer sempre ha estat per a mi el complement genial a altres activitats com ara la muntanya, i sempre he sabut integrar-la en la quotidianitat amb la mesura justa, sense obsessions.

Tot plegat va començar amb una primera marató acabada amb 21 anys el 1988, seguida d'un període d'uns 8 anys envoltat d'altres aficions, prioritats i circumstàncies, però sempre amb l'assignatura pendent de reprendre l'afició per córrer. L'any 1999 tornava a córrer una marató i des de llavors fins ara han estat una dotzena de maratons i més de 300 curses entre mitges maratons i curses de distàncies diverses. Res de l'altre món, però si un munt de sensacions viscudes. El 2011 vaig córrer la meva darrera marató i durant els 3 darrers anys he mantingut l'activitat en un pla secundari.

Ara comença una nova temporada i em cal construir noves motivacions per retornar a la desitjada habitud de sortir a córrer amb més freqüència. Si segueixo el fil dels apunts sobre el córrer que he publicat en aquest blog (córrerxcórrer) m'adono que la sensació actual no és nova i que s'ha repetit en altres ocasions. Sé que trobaré la fita per recomençar un període amb més o menys sessions i quilòmetres setmanals, amb alguna cursa o tirada llarga, sol o en companyia, mirant de fixar la mirada en un horitzó, millor dit, en un objectiu rellevant, mesurable, acotat en el temps i ecològic amb mi mateix.