dimarts, 10 febrer de 2015

Per camins poètics


El passat 20 de gener van començar les trobades d'un nou club de lectura a la Biblioteca de Santa Eulàlia, a l'Hospitalet de Llobregat. Aquesta activitat, que du per nom “El so de la paraula”, està conduïda per l'escriptor Sebastià Bennassar i serà un viatge per la poesia del segle XX a través de nou poetes.

En la primera sessió Sebastià Bennassar va explicar els objectius de les trobades i es va comentar el poemari “La fàbrica (1970-1971)”, de Miquel Martí i Pol. Entre els participants algunes cares conegudes del taller “Teixint contes” que es va realitzar a la mateixa biblioteca al llarg del 2014.

He de confessar que no sóc un lector habitual de poesia i que els meus referents poètics es limiten a algunes composicions musicades per cantautors com ara Lluís Llach (Màrius Torres, Josep M. de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Konstandinos Kavafis, Martí i Pol...), Raimon (Salvador Espriu...) o Joan Manuel Serrat (Antonio Machado i Miguel Hernández). No obstant això, com a lector, principalment de novel·la i assaig però també de qualsevol cosa que es deixi llegir, m'atrau moltíssim poder indagar en la poesia i iniciar amb “El so de la paraula” un camí d'aprenentatge cap a l'enteniment i contextualització de la poesia i els seus autors.

Amb el poemari de Miquel Martí i Pol ja he pogut fruir d'aquest nou viatge. Primer amb la lectura dels poemes i després, durant la trobada a la biblioteca, amb els comentaris i aportacions de la resta de membres del club de lectura.

La poesia no només ha de ser equilibrada i cadenciosa a les nostres oïdes, sinó que també ens ha de commoure per dins, de cor i pensament. I Martí i Pol ho aconsegueix amb aquest recull de poemes intencionats en posar veu a aquelles persones, els treballadors de la fàbrica, que per les seves circumstàncies i posició social difícilment serien escoltades. Els poemes de “La fàbrica” descriuen una realitat basada en les relacions laborals entre amos i treballadors en uns temps on el progrés tenallava les ànimes senzilles que maldaven per assolir uns mínims bàsics al voltant de la família i el treball. Res de nou, d'altra banda, però explicat d'una manera transgressora per l'època a la vegada que tendra i delicada. En general, les generacions posteriors no hem viscut els mateixos condicionants, però salvant les distàncies, alguns dels poemes tenen encara vigència.

La propera etapa d'aquest viatge és avui mateix amb “Poeta en Nueva York” de Federico García Lorca. Estic molt inquiet per la descoberta.

dimecres, 31 desembre de 2014

Excursions i muntanyes del 2014

S'acaba un any i miro enrere per recordar els camins i cims per on he circulat. Pels llocs que he visitat, les persones amb qui he fet camí o els paisatges que he conegut, puc dir que ha estat un any d'excursions ben variades.

Poc més de la meitat de sortides que he fet enguany, com succeeix en els darrers temps, han estat amb canalla. Passar-ho bé i descobrir boscos, fonts, rierols o llacs, castells enrunats o prats, han estat els propòsits d'aquestes passejades en família i amb amics. Però també algunes excursions que hem fet amb la canalla ens han encimbellat per les talaies de Montserrat, Collserola o Cabrera.

Sortir a la muntanya amb la canalla resulta molt enriquidor. Si bé sovint hem de deixar de banda propòsits més muntanyencs, trescar al pas de la canalla ens retorna a ritmes més tranquils i naturals, sense presses, que ens fan adonar de petits detalls que, potser, d'altra manera passaríem per alt.

La resta d'excursions d'aquest 2014, algunes d'elles en solitari, han contribuït a completar la meva particular geografia muntanyenca amb la descoberta de vessants i cims: Moncayo, Pedraforca, Torre d'Eina o els cims del Capcir o de la vall d'Hecho, en són alguns exemples.

Desitjo que el 2015 vingui farcit d'excursions i bons auguris muntanyencs, i de companys i amics disposats a compartir passejades, ascensions o travesses i redescobrir plegats la generosa geografia muntanyenca que ens envolta.

Bon any 2015!


Entre molts altres, aquests són alguns dels records muntanyencs que m'ha deixat aquest 2014.

Juliol 2014 - El massís de Bernera des de Punta Mesola (Pirineu d'Osca) abans de la tempesta.
Juliol 2014 - La bellesa de la vall de Galba, al Capcir.
Juliol 2014 - Reconèixer les formes de les roques montserratines amb les meves filles durant una excursió a Sant Jeroni.
Novembre 2014 - Caçar bolets durant una excursió a Prat de Cadí.
Novembre 2014 - Ascendir cap al carener que envolta la vall de Núria fins a la Torre d'Eina i trepitjar la primera enfarinada de la temporada.
Desembre 2014 - Buscar el tió pels voltants del Santuari de Cabrera.

divendres, 17 octubre de 2014

Un octubre qualsevol


Panoràmica parcial dels cims de la Vall Fosca, entre el Peguera i el Mainera, des del Montsent de Pallars.
La capçalera lacustre de la vall Fosca, al Pallars Jussà, ofereix moltíssimes possibilitats per realitzar excursions. En aquest sector hi trobem gairebé una vintena d'estanys i estanyols, la majoria dels quals estan represats per l'emmagatzematge d'aigua (Gento, Tort, Neriolo, Cubesso, Saburó, Mar, Colomina, Frescau, etc.). Els principals cims superen els 2.900 metres (Peguera, Subenuix, Saburó, Mainera, dels Vidals i Morto). Qualsevol ascensió ens ofereix una magnífica panoràmica dels estanys i cims propers. Qui, a més a més, no s'acontenti amb una ascensió pot realitzar travesses diverses cap a les valls veïnes: Monestero, Peguera o Sant Nicolau.

Un octubre qualsevol vaig emprendre una excursió per la vall Fosca. La principal base d'ascensió de la vall és la presa de Sallente (1.700 m) on s'hi arriba fàcilment en cotxe (36 km des de la Pobla de Segur, 26 des de Senterada i 56 des del Pont de Suert). A les 7:10 del matí iniciava la caminada amb l'objectiu de realitzar l'ascensió a la Pala Pedregosa de Llessui des de la presa de Sallente. Des del final de la presa cap a l'E s'enfila el marcat i costerut camí que condueix a l'estany Gento i al refugi de la Colomina. Al cap de 50 minuts s'arriba a la via d'un carrilet abandonat on tot just hi ha una font. Una parada per descansar i observar que malgrat una nuvolada cap al sector del Peguera, res fa pensar que el temps es compliqui. Ressegueixo la via que em durà fins a l'estany Gento. El traçat és planer i cal travessar quatre túnels excavats a la roca. Quan hi passo hi entra prou llum, excepte al tercer que és força llarg i cal tenir cura dels tolls d'aigua, les travesses de la via i alguna vaca amagadissa.

A un quart de nou arribo a estany Gento (2.151 m) i sense parar m'enfilo cap a un collet que em durà a la coma d'Espós. Al cap de 25 minuts sóc a la base de la Pala Pedregosa, des d'on s'endevina l'itinerari a seguir. El camí no és marcat, però no presenta cap dificultat: cal anar guanyant altitud en direcció a una punta rocosa que hi ha al sud de la Pala Pedregosa.

A mesura que es va guanyant altitud es descobreixen altres estanys i muntanyes; a més de la magnífica vista sobre els estanys Gento i Frescau, cal destacar els cims propers del Montorroio i el Montsent de Pallars. La visibilitat era gairebé nul·la cap al sector que limita amb el parc nacional degut una nuvolada que havia cobert les valls veïnes. Mentre, per la collada de Coma d'Espós estava entrant boira i cap al SW creixien núvols típics de tempesta. Poc a poc la meva visual s'anava limitant, fent-me pensar en una possible retirada.

A les 10 del matí vaig arribar al pas de l'Ós, un fals collet des d'on s'ascendeix en diagonal cap al cim de la Pala Pedregosa. Als sectors obacs dels cims hi havia restes d'una enfarinada que resistia gràcies a l'ambient fred de l'albada. Al cap de 35 minuts arribava al cim de la Pala Pedregosa (2.889 m) després d'una entretinguda cresta, tot i que l'accés directe al cim era senzill.

La baixada va ser ràpida i directa fins a l'estany de Frescau, mentre que el tram fins al Gento seguia un camí poc definit i embrossat. Un cop a la presa del Gento el recorregut coincideix amb el de pujada: via del carrilet, túnels i camí marcat i costerut, aquest cop de baixada, que resulta un bon regal pels genolls. En total 6 hores i 15 minuts (5:35 h de camí).