dimecres, 23 de maig de 2018

Excursió per la zona del Balandrau


El Balandrau des de l'estanyol del collada de Fontlletera. Foto: Jaume Ferrández
El puig de Balandrau és un cim força accessible gràcies a la pista que uneix Pardines i Tregurà, i que ofereix una bona base d'aproximació a tocar dels 2.000 m. Des de diferents punts de la pista podem realitzar itineraris diversos que culminen a l'esmentat puig i que ofereixen l'opció d'allargar la jornada cap a altres cims.

El diumenge 20 de maig ens hi vam acostar des de Tregurà i vam deixar el vehicle en el punt on arrenca un camí ben marcat que es dirigeix vers al coll dels Trespics i travessa cap a Coma de Vaca. El dia va llevar-se esplèndid a les valls del Ripollès, però a mesura que avançava el matí es va anar girant, i uns pocs núvols van donar pas a la boira carenera i, més tard, de la neu granulada per sobre dels 2.300 m, aproximadament, al plugim durant el descens.

El puig de Fontlletera ens va rebre sota la boira. Foto: Jaume Ferrández
Tot i la variabilitat meteorològica de la jornada, vam realitzar l'itinerari previst. Des de la pista de Tregura ens vam enfilar cap al coll dels Trespics, al qual vam arribar després de travessar un curt pendent nevat. A continuació, vam ascendir al puig de Balandrau (2.585 m), per retornar al coll i ascendir al puig de Fontlletera (2.581 m). De retorn cap a la pista, vam carenejar fins al Castell dels Moros (2.132 m), amb els seus característics sortints de roca que li donen l'aparença de fortalesa i, que ens dies calrs, esdevenen un bon mirador sobre Setcases, el Costabona i l'alta vall del Ter, per descendir cap al punt d'inici de l'excursió.

dilluns, 2 d’abril de 2018

Balanç del repte "Una marató pels nadons prematurs"


El passat 26 de març, coincidint amb l'inici de les vacances escolars de Setmana Santa, vam visitar el Servei de Neonatologia de la Vall d'Hebron per poder conèixer de primera mà més detalls del projecte "Amb tu, com a casa". Ens van rebre Marta Casademont, de la Unitat de Mecenatge, i el doctor Félix Castillo, cap del Servei de Neonatologia de la Vall d'Hebron.

Durant la visita, vam recórrer el servei de neonatologia i vam poder recordar els tres mesos que la nostra filla gran hi va estar ingressada la primavera de 2005: l'UCI, els passadissos, els boxes, el lactari... Vam constatar els progressos i millores implementats en els darrers tretze anys. La nova unitat de neonatologia desenvolupada en aquest temps, ha significat un salt molt important per la feina del personal sanitari i també per la incorporació de les famílies en la cura dels seus fills. Espais més amplis i especialitzats, i horaris de visites més oberts, són les millores que vam poder constatar des del punt de vista dels pares, en relació a la nostra experiència del 2005.

Des de la tardor de 2017, el Servei de Neonatologia de la Vall d'Hebron impulsa el nou Centre de Neonatologia Avançada a través del projecte "Amb tu, com a casa", per accentuar el protagonisme de mares, pares i germans, durant l'estada dels nadons prematurs a l'hospital.

Aquest projecte, impulsat per l'Hospital Vall d'Hebron, va ser la motivació afegida per crear el repte solidari "Una marató pels nadons prematurs", que a més de l'objectiu personal de córrer la marató de Barcelona del passat 11 de març, tenia el modest propòsit de contribuir a difondre el projecte "Amb tu, com a casa" i recollir fons per fer realitat el nou Centre de Neonatologia Avançada.

Entre el 21 de desembre de 2017 i el 18 de març d'enguany "Una marató pels nadons prematurs"va recollir 1.531 €. Estem molt agraïts a totes les persones que d'una manera o altra han fet possible assolir, i superar, la xifra de 1.500 € proposada inicialment.

A través del repte personal, "Amb tu, com a casa" també va tenir ressò a través de les xarxes socials i d'alguns mitjans de comunicació locals tal com es detalla a continuació:
  • 8 de gener: entrevista al programa Tu jugues, d'Ona Codinenca (minut 30:20)
  • 1 de febrer: apunt al setmanari d'activitats Lo parte, de Francesc Soler.
  • 9 de març: notícia a L'informatiu, de Televisió de L'Hospitalet.
  • 22 de març: entrevista al programa Via verda, de Ràdio Arenys.
 
  • Twiter:
 

dilluns, 12 de març de 2018

Breu crònica de la marató de Barcelona

Satisfacció en acabar una nova marató. Foto: Marga Pradas
Ahir vaig córrer la marató de Barcelona. Em costa plasmar en paraules el que vaig viure per tot el que la marató d'aquest any ha tingut d'especial per a mi.

En primer lloc, algunes dades objectives: aquesta quarantena edició de la marató de Barcelona, ha estat la setzena marató que he completat (de les divuit en què he participat), i l'onzena que he acabat a Barcelona (on hi he participat en dotze ocasions).

Sobre el registre, amb un temps de 4.10.18, ha estat la marató més lenta que he corregut mai. Fins al quilòmetre 32 no vaig anar forçat en cap moment, més aviat vaig córrer amb un esperit conservador i pensant que podria acabar al voltant de les 4 h i escaig. Potser en veure que això seria difícil, els darrers quilòmetres vaig sentir que el cap abandonava les cames i vaig estar més pendent de gaudir el moment que de procurar un ritme més o menys constant de cursa. No obstant això, és un temps que entrava dins de les previsions i que ben segur aniré valorant a mesura que passin els dies.

A banda de tot això, com he comentat fins al cansament en aquest blog, aquesta marató ha estat molt especial. D'una banda, perquè fa trenta anys que vaig acabar la meva primera marató (ho recordava amb motiu dels 25 anys), però sobretot per córrer la marató per una causa solidària amb el repte "Una marató pels nadons prematurs".

Sens dubte, aquesta motivació afegida m'ha acomanyat durant la preparació de la marató i ara que he completat la primera part del repte, acabar la marató, espero completar la part solidària assolint el 100% de la quantitat proposada, o si més no, acostant-m'hi al màxim. Recordar que el repte romandrà obert fins al 18 de març, coincidint amb l'aniversari de la meva filla gran, una manera també especial de tancar el repte. Per últim, agrair a totes les persones que fins ara han donat suport a "Una marató pels nadons prematurs", ja sigui amb una donació, difonent el repte o vivint l'ambient de la marató a peu de carrer.

Tinc molt present els ànims de les persones que vaig poder saludar ahir a la cursa: a Romana De Lillo, pel seu suport en diferents punts del recorregut; a Rosa Lizandra, a qui em va alegrar poder saludar a Diagonal Mar; al David de Blogmaldito, que després de la cursa va seguir fent fotos al Paral·lel i més enllà; a Miquel Pucurull, amb qui vam intercanviar bons desitjos abans de l'inici de la cursa, i que a 80 anys és tot un exemple de constància; i a l'Albert Torrent, l'artífex del web Ultres Catalunya, que em va acompanyar des del quilòmetre 30 fins al final.

I com no, el meu agraïment a mon germà Josep, la meva cosina Pili, les meves filles, Anna i Clara, i la meva dona Marga, que van fer la seva particular marató per trobar-nos en els punts convinguts del recorregut.