diumenge, 21 de febrer del 2010

Refugis

Fa temps que la serra de Collserola és per a mi un espai on s'ajunten les meves dues grans aficions: el córrer i la muntanya. Per les seves pistes i corriols, boscos i turons, frueixen pensaments mentre corro o camino.
------------------------
Muntanyes d'aquí i d'arreu, muntanyes en sentit literal i ampli. Però també muntanyes de pensaments, reflexions, records i sentiments.

D'aquesta manera definia, fa gairebé tres anys, el propòsit d'aquest bloc.

Més enllà de l'afició per córrer, les excursions i la muntanya, amb el temps el bloc ha anat prenent altres aires i he escrit sobre aspectes del meu entorn més immediat. No en va el fet de dur a terme i mantenir les aficions te relació directa amb el procés d'adaptació que suposa la mateixa vida.

En essència, però, Collserola, com a refugi de les meves aficions, segueix sent vigent i malgrat no les pugui cuidar com voldria ja m'està bé que Collserola, el bloc, esdevingui precisament un refugi per a mi.

divendres, 19 de febrer del 2010

El Mont Fuji fet símbol

El Mont Fuji, del pintor japonès Ando Hiroshige (1797-1858).

Hiroshige, al igual que Hokusai entre d'altres, van exaltar aquest relleu en les seves obres.

Sens dubte una mostra de com un paisatge, en aquest cas una muntanya, esdevé símbol.




----------

diumenge, 14 de febrer del 2010

Quan 10 quilòmetres són suficients...

... o una mitjà marató és massa llarga.

Aquest matí he participat a la Mitja Marató de Barcelona 2010 i quan portava uns 8 km he decidit que al km 10 acabaria la cursa per a mi. Així doncs, he gaudit d'una sessió d'entrenament més curta del previst; és preferible córrer bé 10 quilòmetres que patir per acabar una mitja marató.

Les raons per reorientar l'objectiu han estat: el gèlid matí, amb uns pocs flocs de neu inclosos, les dues setmanes precedents sense cap sessió d'entrenament, el refredat que no acaba de fer net i altres batalles més o menys quotidianes.

Tots aquests ingredients, degudament barrejats i processats entre el km 6 i el 8 de cursa, m'han fet optar per acabar la meva cursa abans d'hora.

A més, l'alternativa ha estat realment molt millor: matí de festa major pel Gòtic: cercavila de gegants, castellers, timbals i gralles per tot... Una bona manera de refer-se de la contrarietat i un bon exercici per recuperar l'ànim.