dissabte, 24 d’octubre de 2009

Córrer pel delta del Llobregat

A gairebé cinc cançons del CD que sona al cotxe ("I si canto trist", Lluís Llach, 1974, edició de 2008) arribo des de casa al delta del Llobregat, entre la desembocadura del riu i l'aeroport. Aquest és un dels indrets que he freqüentat sovint des del passat estiu per anar a córrer i passejar. Camins entre camps i canals paral·lels al Llobregat condueixen fins a la platja on trobem les restes d'una caserna de carabiners i miradors. Un d'aquests miradors és el del Semàfor, un antic far que s'alça uns metres sobre la platja i des d'on es te una àmplia panoràmica de la plana deltaica i de les serres que la limiten: el massís del Garraf i Collserola, i d'altres més llunyanes.

La cursa per aquests indrets, lluny del brogit i del trànsit dels carrers del barri, és més agradable i molt menys estresant. De fet fa temps, força temps, que surto molt poc a córrer pels carrers del meu barri. Les obres i talls de carrers, els horaris de feina i altres factors han fet que des de fa mesos cerqui altres moments i indrets relativament propers a casa. Així he descobert, entre d'altres, aquest entorn estranyament valorat enmig de ciutats, infraestructures i polígon industrials, que és el delta del Llobregat.