dijous, 29 de desembre del 2016

Resum geganter de l'any

Aquest 2016 ha estat testimoni, un any més, de la fal·lera gegantera que des de fa un temps marca el ritme familiar d'alguns caps de setmana. La majoria de cercaviles i festes les hem descobert amb la Colla de Gegants del Drac d'Or del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat, però també hem seguit altres cercaviles des de fora.

Així doncs, l'any 2016 va començar amb dues festes pels carrers del Gòtic barceloní. La primera al gener va ser el Seguici de les basíliques de la Barcelona antiga, a càrrec dels gegants del Pi i els de Santa Maria del Mar, que amb altres figures fan una cercavila entre les basíliques de Santa Maria del Mar i la del Pi. Aquest 2016 el recorregut va finalitzar a la basílica del Pi. Espectacular!

Els gegants del Pi i els de Santa Maria del Mar durant el ball final del Seguici de les basíliques a l'interior de Santa Maria del Pi.
Al febrer vam assistir, com en altres ocasions, a les Festes de Santa Eulàlia, la festa major d'hivern de Barcelona, i vam gaudir de la seva cercavila que circula per diferents carrers del Barri Gòtic fins a la plaça de Sant Jaume.

La Borda, parella de l'Hereu dels Gegants nous de la Casa de la Caritat o de Corpus, passejant pel carrer Ferran.
La primera sortida del 2016 que vam fer amb el Drac d'Or va ser al març i ens va portar de nou al Barri Gòtic. Va ser amb motiu de les Festes de Sant Josep Oriol i la cercavila d'enguany coincidia amb el Diumenge de Rams. Encara no feia un any de l'estrena dels gegants Zeus, Hades i Posidó i ja passejaven per primera vegada per la ciutat de Barcelona.

Hades per carrer Ferran durant la cercavila de les Festes de Sant Josep Oriol del 2016.
Potser el moment més esperat de l'any per la colla del Drac d'Or, especialment per als més petits, va ser el bateig del gegantó Hèrcules durant les Festes de Primavera de l'Hospitalet, apadrinat pel gegantó del Pi el mateix dia de Sant Jordi. L'endemà feia la primera cercavila al costat d'altres colles de la ciutat i els Gegants de Vila-real, la colla convidada. Des d'aquell moment Hèrcules ha passejat per pobles i ciutats al costat de Zeus, Hades. Posidó i Pegàs.

El Mustafà Petit acompanyà el gegantó Hèrcules en el seu primer ball el 23 d'abril de 2016.
La següent sortida de la colla va ser a Vila-real, a Castelló, per participar en les festes patronals de Sant Pasqual del mes de maig. Va ser un cap de setmana de bon record amb la participació en la cercavila de dissabte al costat dels gegants amfitrions i  diverses colles arribades de poblacions veïnes: Borriana, Castelló, Vinaròs, l'Alcora. L'endemà els gegants del Drac d'Or també van ser convidats a participar en la Cavalcada Popular.

Plantada dels gegants del Drac d'Or a Vila-real abans d'iniciar la cercavila de les Festes de Sant Pasqual.
La primavera gegantera ens va plantar a la Trobada de Gegants de les Festes de Santa Eulàlia, i durant l'estiu a diferents festes majors de barris de l'Hospitalet i de poblacions com Sant Vicenç dels Horts, Cubelles o les Borges Blanques.

La tardor es va iniciar passejant de nou pels carrers de Barcelona amb motiu de la Cavalcada de la Festa Major de la Mercè, la cercavila més multitudinària on han participat els gegants del Drac d'Or. Durant la setmana anterior Zeus, Hades. Posidó, Hèrcules i Pegàs van formar part de la mostra de gegants de les Drassanes al costat dels gegants de la resta de colles que participaven en la Cavalcada. Va ser una cercavila molt lluïda i especial, amb molt de públic i animació, on petits i grans s'interessaven per conèixer els noms dels gegants de la colla, espectaculars i diferents com són.

Zeus i Hades a l'inici de la Cavalcada de la Mercè 2016.

El gegantó Hèrcules i Zeus a la plaça de Sant Jaume, punt final de la Cavalcada de la Mercè 2016.
L'endemà la colla participava en la Trobada de Gegants del Prat de Llobregat, amb una cercavila que havíem visitat en altres ocasions com a mers espectadors i que aquest any celebràvem per primera vegada des de dins.

El gegantó Hèrcules seguit per Zeus, Hades i Posidó a la cercavila del Prat de Llobregat.
I fins aquí aquest resum. Desitgem que l'any que està a punt de començar ens porti de nou per carrers i places d'arreu.






dijous, 22 de desembre del 2016

Pessebres de muntanya

El pessebre és una tradició ben arrelada a casa nostra. Podem trobar-ne a les esglésies, institucions, escoles i també als aparadors d'algunes botigues, però sobretot se'n fan a les cases particulars. Depenent de l'espai disponible el pessebre es redueix al naixement amb els Reis d'Orient, o bé s'hi afegeixen les principals escenes com l'Anunciació a més de profusió de detalls de personatges i paisatges que recreen tot un joc per als infants, joves i adults.

Una de les expressions del pessebre que encara es manté arrelada és la dels pessebres que es pugen a determinats cims. Els hi porten, generalment, socis de centres excursionistes, i se solen instal·lar durant les setmanes prèvies al Nadal i es baixen al febrer, passada la Candelera com marca la tradició.

He de reconèixer, però, que em causa certa nosa que no es retirin quan ja ha passat el Nadal. Amb el temps es fan malbé i acaben embrutant la muntanya, a banda que perden la seva significació fora de les dates assenyalades. Fins i tot, alguns es construeixen amb materials resisitents al pas del temps i potser per aquesta raó no es retiren.
 
Ja fa uns anys vaig parlar en aquest blog dels pessebres de la Mola de Sant Llorenç del Munt, una mostra que val la pena contemplar al voltant de les dates nadalenques. Però al llarg del temps n'he trobat en molts altres cims. A continuació hi ha una petita mostra.


Pessebre de figures de ferro al cim del Pedró, als Rasos de Peguera (abril de 2008).
Pessebres dins el pessebre a tocar de Sant Jeroni, a Montserrat (gener de 2012).
Naixement a prop del cim de Sant Jeroni, a Montserrat (febrer de 2013).
Pessebre al cim del Cerverís (gener de 2015).
Pessebre fet amb coberts al Tosell Gros del Puigsacalm (novembre de 2015).