divendres, 29 de febrer del 2008

Excursió infantil

Des de l'aparcament del coll de l'Espinagosa, al damunt de Vallvidrera, emprenem la volta al turó d'en Cors. La nena petita alçada a la motxilla va tranquil·la observant tot el que ens envolta. La gran és una petita gran caminaire que s'atura a cada moment per agafar pinyes o pedres. Els pares li fem parar atenció a tot allò que li pot agradar: els marges remoguts pels senglars, un pi, un forat al terra, ....

Altres passejadors saluden i ens creuem amb nombrosos grupets de ciclistes -de sobte un cirurgià disfressat de ciclista de muntanya ens reconeix i saluda-. Arribem a un pla just al costat del promontori on s'alça un oratori dedicat a la Mare de Déu de Vallvidrera. Ens aturem una bona estona i les nenes juguen: herbes, pals i pinyes, fulles i pedres serveixen per inventar estris i jocs. La imaginació brolla i fem un bon àpat.

Quan l'aire humit ja és un pèl molest i el sol no es decideix a lluir, decidim reprendre la marxa i seguim ara per un corriol que volta el turó d'en Cors pel sud. anem a parar a una pista que de baixada mor tot seguit a l'aparcament de l'inici. Una volta de 900 metres i escaig de recorregut, ha estat una gran excursió.

dilluns, 4 de febrer del 2008

Fins aviat

Collserola no és el lloc més plàcid del món, ni el paradís per un muntanyenc apassionat; ha estat, però, un breu refugi on he destriat escrits inconnexos, íntims i personals en l'intent de conèixer-me un xic més.

I perquè sé que vosaltres
anireu més lluny que jo,
estic gelós i content,
molt gelós i content,
de la sort que heu tingut
de la sort que tindreu,
que tanmateix sé que mai
no he estat fornit atleta
ni tant sols digne amant
només un vianant.