dijous, 30 de desembre del 2010

Les excursions del 2010

Cada any per aquestes dates m'agrada repassar les excursions que he fet durant l'any que acaba. I així ho faig des de que tenia 16 anys. Molts cims i moltes excursions, molts companys de camí i amistats retrobades camins enllà.

Aquest 2010 no ha estat molt prolífic per la muntanya, tot i que es confirma la tendència dels darrers anys: excusions fàcils, curtes i de logística senzilla. Malgrat això, he gaudit de la muntanya, sense grans pretensions és clar, i he donat valor a altres aspectes com ara la descoberta de nous cims i camins. És per això que en el sac de les excursions del 2010 hi trobo de tot:
  • En família: estanys de la Pera, estany de Malniu, els estrets d'Arnes, el castell de Burriac o els espais naturals del delta del Llobregat. I què en són de caminaires aquestes noies de 3 i 5 anys.
  • En solitari: puig d'Olorda i massís de Vernera.
  • Amb nous companys...: Periganyol i Roques Benet.
  • ...i amb companys de sempre: Montgrony, Sant Amanç, pic d'Alba i Cadinell.
Així doncs, una mica de tot, des dels turons prominents de les serres litorals, fins a un 3.000 del Pirineu i altres racons desconeguts per a mi. Un bon any, sens dubte.


dimecres, 22 de desembre del 2010

La neu i la mainada


La neu no és l'element més característic de la costa catalana, però d'una manera o altre és molt present en la nostra cultura. Només cal que ens desplacem uns pocs quilòmetres cap a l'interior del país per tocar neu, veure nevar, sentir el fred hivernal i gaudir d'aquest element màgic.

Enguany ja hem trepitjat neu. Ha estat el passat pont de desembre al Berguedà. També recorrem amb facilitat a alguns dels contes que la meva amiga americana, una meva de tieta meva i iaia de les meves filles, ens ha assortit en els darrers anys. Són contes on els jocs de neu esdevenen una de les diversions més esperades per la canalla quan arriba l'hivern.

Snow i Snowy day són originals de 1962 i reeditats en els darrers anys, i el darrer, Frosty the snow man, és una reedició de 1963 del clàssic de conte de 1950 basat en la popular cançó de Nadal del mateix títol.


dilluns, 20 de desembre del 2010

Vilafranca i Vilanova, dues clàssiques del calendari

Els dos darrers diumenges he iniciat el meu periple d'aquesta temporada per les mitges maratons. Primer la de l'Espirall, a Vilafranca del Penedès, i ahir la Ciutat de Vilanova, a la capital del Garraf. Les dues curses han anat força bé i m'he sentit de nou a gust amb aquesta distància.

A Vilafranca no hi corria des del 2004. La cursa està prou ben organitzada i l'ambient és força popular. La participació està estancada en el nombre de participants, al voltant dels 700, la qual cosa fa que sigui còmode per córrer, sense les aglomeracions a la que arriben altres curses. El recorregut gairebé idèntic al que jo recordava: breu tram pels carrers de la població i del quilòmetre 5 al 12,5 per carretera fins a Guardiola de Font-rubí. El meu registre un xic millor que a la darrera mitja, la de d'
Empúries.

La mitja d'ahir, a Vilanova, també va anar força bé. El circuit d'enguany m'ha semblat diferent en algun tram respecte a la meva meva darrera participació, el 2008. Finalment també he millorat el meu temps de la temporada en uns segons.

En definitiva, a diferència de la temporada passada enguany em veig molt motivat per seguir entrenant i plantejar-me córrer la marató de Barcelona 2011. Les properes cites atlètiques, a banda de les sessions d'entrenament setmanals, seran la mitja de Sitges i la de Barcelona, les dues al mes de gener.

diumenge, 19 de desembre del 2010

Temps de Nadal

- És temps -

Text: Isabel Barriel

És temps de foscor extensa,
de nits plenes de fredor,
dies minsos de sol tímid
i adéu a les hores ocres de tardor.

És temps de regals i nadales,

d'envoltar cantant la llar de foc,
de penjar estels als arbres
i d'estrenar llibres per ser un bon lector.

De viatjar per les aventures

que ha inventat un escriptor,
de viure a la pell del protagonista
jornades llargues de lectura i emoció.

És temps de foscor extensa,

de nits plenes de fredor,
dies minsos de sol tímid
i adéu a les hores ocres de tardor.

Trobareu més poemes sobre el Nadal en el blog poesiaulanadal.
Bon Nadal!

----------

dimarts, 14 de desembre del 2010

Atletisme net

La setmana passada ens va sorprendre l'operació Llebrer contra una xarxa de distribució de substàncies dopants entre atletes. Malauradament, massa sovint apareixen aquesta mena de notícies i podríem dir que ens estem acostumant, i fins i tot ho vivim com una cosa habitual, fins al punt que esport i dopatge van de la mà.

Dopar-se o no dopar-se? Per a mi la cosa està clara. L'esport ha de ser net, honest, sense cap mena de dubtes sobre les pràctiques, on el treball, l'esforç i l'entrenament constant per guanyar aptituds i depurar les tècniques siguin les màximes a seguir.

Guanyar no hauria de suposar cap dubte. Però el dopatge existeix i les exigències d'èxit i d'espectacle sovint converteixen a molts esportistes en titelles, esclaus de les seves pròpies limitacions. I els valors de l'atletisme, per exemple? Sincerament a mi em fa pena.

Ens els darrers dies s'han dit moltes coses al voltant de l'operació Llebrer i em costa de creure que a aquestes alçades els estaments federatius estiguin al marge de tot. Però també em costa de creure la implicació d'atletes com la Marta Domínguez, que serà mare d'aquí uns mesos. Mentre la justícia fa el seu camí jo em quedo amb el record de les seves gambades, força i somriures a la final del 3.000 m obstacles dels campionats d'Europa celebrats el passat estiu a l'estadi Olímpic de Barcelona. Va ser un magnífic vespre d'estiu, vam gaudir de l'atletisme i tothom cridava el nom d'un referent esportiu. Fins quan?


diumenge, 5 de desembre del 2010

Ptolomeu a la xarxa

Des de fa uns dies que es pot consultar a la Biblioteca Digital de l'Institut Cartogràfic de Catalunya la Geographia de Claudi Ptolomeu (100-170 dC) en una edició publicada el 1542 a Basilea per Sebastian Münster (1488-1552).

Un viatge a la geografia del passat a través d'un atles que fou la gran referència durant segles per a molts geògrafs i científics. M'és impossible d'imaginar el procés d'elaboració de tan magna obra, més encara quan avui amb un sol clic ens desplacem per tot el Món i tenim detalls impensables de l'altra punta del Planeta.

Aquí una mostra dels Pirineus. Si, les muntanyes, a banda dels límits continentals amb el mar i alguns rius, són els elements que millor identifiquen els grans trets de la superfície de la Terra. No en va eren les fronteres més palpables del territori, i en alguns casos ho segueixen sent.