divendres, 19 de setembre del 2014

Per la Mercè, sortirem de nou al carrer

Al carrer Ferran saludem el seguici inaugural de la Mercè 2013.
Avui comencen les Festes de la Mercè 2014, amb el seguici inaugural, el pregó i el toc d'inici. En els darrers anys he viscut i redescobert aquestes festes -igual que les de Santa Eulàlia al febrer- gràcies a les meves filles, molt entusiastes de les cercaviles, els gegants, el bestiari, els bastoners o els castellers.


Els gegants del Pi arribant a la plaça Sant Jaume (La Mercè 2010).
De ben segur que les hem empès a aquest rebombori ciutadà, als sons tradicionals de gralles i timbals, i mentre duri la seva fal·lera allí serem per viure la nostra afició a les festes populars, i reviure algun instant de la nostra infantesa.

- Joan del Riu -
Cançó popular

Entre les moltes cançons que sonaran aquests dies de festa major, una de les meves preferides, ja sigui ballada pels gegants o acompanyada dels cops de bastó, és "Joan del Riu", interpretada en el següent vídeo pel Ball de Bastons del Clot durant les festes de la Mercè de 2011.



----------

diumenge, 7 de setembre del 2014

M'he llevat i he anat a Montserrat

El monestir de Montserrat des de la Creu de Sant Miquel.
"M'he llevat, m'he rentat, he esmorzat i he anat a Montserrat..." més o menys així fan els versos de Jacint Verdaguer musicats per Xesco Boix que m'han vingut al cap de bon matí quan era camí de Montserrat per fer-hi una nova matinal.

Si és important matinar quan es va d'excursió, per anar a Montserrat és cabdal fer-ho, i no només per aprofitar la fresca matinera, sinó per evitar les multituds de turistes i visitants (nota: ara que tinc disponibilitat i flexibilitat horària, potser seria intel·ligent anar a Montserrat un dia entre setmana).

Avui he recorregut el camí de Sant Miquel fins al Pla de les Taràntules. Després m'he enfilat fins a la Miranda de Santa Magdalena, per després descendir cap al fondal del torrent Maria fins a la Plaça de Santa Anna, el Pas dels Francesos i el monestir. Una volta de dues hores i mitja, aproximadament, que m'ha descobert indrets com l'Escala de Jacob o les restes de l'ermita de Santa Magdalena. Llàstima que la boira dels cimals no m'ha permès gaudir plenament de la panoràmica des de la Miranda de Santa Magdalena, potser per això el meu magí ja rumia sense treva una propera excursió per atènyer aquest cimal i descobrir nous viaranys.

Uns escaladors progressen pel vessant sud de la Magdalena Superior.
En qualsevol cas ha estat una bona excursió que m'ha fet constatar novament la creença que Montserrat amaga racons de gran bellesa i a mesura que els descobreixes tornes amb ganes renovades per tornar-hi.