diumenge, 22 de desembre del 2013

Els pessebres de la Mola

L'ascensió a la Mola de Sant Llorenç del Munt és una de les matinals més clàssiques que es poden fer a les muntanyes properes a l'àrea metropolitana de Barcelona. No és gens agosarat afirmar que potser aquest sigui el cim de Catalunya que més visitants rep al cap de l'any.

A diari hi pugen molts veïns de la zona aficionats a les curses i caminades per realitzar els seus entrenaments i passejades habituals, en un degoteig de persones que hi accedeixen en qualsevol moment del dia si la claror ho permet. Els caps de setmana i els dies festius és habitual trobar-hi excursionistes i passejadors de totes les edats, especialment durant les hores del matí.

Un dels camins d'accés més freqüentat és el Camí dels Monjos (PR-31) que es pot prendre des de Matadepera o des de la part alta de la urbanització El Pla de Sant Llorenç. Segons el punt de sortida escollit trigarem entre 1.30 i 2 hores per pujar-hi, i entre 45 minuts i 1 hora pel descens. El desnivell oscil·la entre els 450 i 500 m. El camí està molt ben senyalitzat amb rètols del Parc Natural i les marques blanques i grogues del PR.

És una excursió molt panoràmica: primer cap al Vallès i les serres que l'envolten, i sobre el mateix massís de la Mola; després, des del cim, la vista es dilata als quatre vents i si el dia és clar es pot veure des del Montsec fins a Collsacabra, i com no, els Pirineus que a l'hivern mostren el seu mantell blanc.

Tot i que hi ha trams força costeruts, és una ascensió fàcil i apta per fer amb canalla. En concret hi ha dos passos dreturers i ombrívols que s'obren pas entre la roca envoltats d'alzinar. Es tracta de la Canal dels Monjos i el pas que queda al nord de la Roca del Colom, just en el darrer tram abans del cim.

Durant les dates nadalenques aquests racons acullen diferents pessebres encaixats a les esquerdes de la roca, a banda i banda del camí, que se sumen als que podem trobar a l'interior de l'església del monestir. N'hi ha de tota mena: amb figures petites de plàstic, fang o fusta, envoltats de fulles, escorça i pedres, i fets de pastelina o goma eva entre els que hi ha a l'església. Una tradició aquesta de dur els pessebres a cims de les muntanyes que a la Mola destaca per la seva concentració de naixements.

Sens dubte, un al·licient afegit a una excursió fàcil i de sobres entretinguda, especialment si anem amb mainada. A continuació la dotzena de pessebres que hi hem trobat aquest Nadal.



















dijous, 19 de desembre del 2013

Definitivament, Bon Nadal

Ja fa dies que l'ambient nadalenc ha entrat a casa. Primer va ser la trobada de cosinets i cosinetes per anar a buscar els tions entre la fullaraca del bosc i que des de llavors s'alimenten d'il·lusió i bons desitjos al rebedor de casa, superant amb escreix els cinc àpats diaris recomanables per a una alimentació saludable.

Després han vingut els festivals de l'escola que les -cada vegada menys- patufes de la casa ens han dedicat en innombrables performances al menjador, passadís o ascensor. I en justa conseqüència, si fa uns dies encara ens llevàvem amb els acords d'àries, òperes i simfonies vàries escoltant Catalunya Música, ara ja són les Nadales, unes més clàssiques -La pastora Caterina-, i altres més modernes -Camell d'Orient-, les tonades que ens alegren l'estona de l'esmorzar. El calendari d'advent, el pessebre i algunes decoracions casolanes han anat guarnint el paisatge domèstic.

Nadal ja és aquí. Compartirem taula i àpats amb les persones estimades i invocarem amb el record als que ens han deixat, amb una enyorança tossudament alegre. L'únic excés que voldrem per aquests dies serà, sens dubte, el de la joia i la il·lusió que s'haurà instal·lat en els nostres cors. La mainada, sens dubte, serà el millor bàlsam per gaudir d'un Nadal complet que durarà fins a reprendre els ritmes que ens marqui el nou any, o fins que nosaltres vulguem.

Així desitgem aquest Nadal i ho expressem cromàticament amb aquest pessebre xic de pastelina i una felicitació que regala il·lusió, fets una tarda qualsevol durant un taller domèstic de treballs manuals.







dimecres, 11 de desembre del 2013

Vignemale i Gavarnie: excel·lència alpina


A la serralada pirinenca trobem gran diversitat de paisatges, tots ells superlatius, i si haguéssim d'escollir quin és el més impressionant, bonic o magnífic, l'elecció seria tot un compromís. D'altra banda, tampoc es tracta de fer cap rànquing, doncs a la valoració paisatgística, ja de per si subjectiva, hauríem d'afegir les sensacions, records i vivències que associem a un indret determinat. Fa poc més de 10 anys, a inicis de maig de 2003, vaig visitar per primer cop el massís del Vignemale i el circ de Gavarnie. Avui que és el Dia Internacional de les Muntanyes em sembla una bona ocasió per a recordar aquella descoberta.

Des de Pont d'Espagne, un dels diversos accessos al parc nacional dels Pirineus, i punt on s'ajunten les valls de Gaube i de Mercadau, vam iniciar l'aproximació al refugi de les Oulettes de Gaube. El camí segueix el sender HRP i remunta suaument la vall de Gaube, orientada i encarada cap a la cara N del Vignemale tot i que, en aquella ocasió, no es deixava veure del tot per la boira. Passat el llac de Gaube el camí era cobert de neu i vam arribar al refugi després de quasi 4 h, tot just per a sopar en el segon torn.

Al dia següent partíem del refugi (2.151 m) a primera hora per a iniciar l'ascensió al Pique Longue, punt culminant del massís del Vignemale. La neu estava en un estat excel·lent per progressar amb grampons, i el cel, encara fosc, ens indicava que el dia seria clar i assolellat. Després de gairebé 2 h de camí, vam arribar a l'Hourquette d'Ossoue (2.734 m). El sol ja tacava la impressionant cara N del Vignemale, i es començaven a veure les primeres cordades que atanyien algunes de les vies alpines d'aquesta paret, com ara el Colouir de Gaube o els seracs del Petit Vignemale. Després de vorejar de baixada l'aresta E d'aquest cim, passar a prop del refugi de Baysellance (2.651 m) i girar lleugerament cap a l'W ens situàvem a l'inici del glaciar d'Ossoue. A les 3 h 35 min de camí, arribàvem al coll on té la sortida el Colouir de Gaube, a la ratlla dels 3.000 m. Només faltaven 45 min d'ascensió per un dret pendent de neu per assolir el cim del Pique Longue (3.298 m). Un cop a dalt la panoràmica era excel·lent, amb vistes del massís de Balaitous, el Mont Perdut, els Astazou, el Taillón i la vall d'Ossoue. Però el més impressionant era la perspectiva a vista d'ocell sobre la vall de Gaube, tancada pel glaciar de les Oulettes als nostres peus on a més de la cara N del Pique Longue cauen verticals les parets de les puntes veïnes (Piton Carré, Punta Chausenque i Petit Vignemale). La tornada, pel mateix camí, s'ens va fer una mica llarga, sobre tot perquè l'estat de la neu amb el sol de tot al dia ja no era òptim. Vam arribar al refugi envoltats per una densa boira que pujava de la part baixa de la vall. En pocs minuts l'ambient es tornà fred i la paret N del Vignemale quedà amagada als nostres ulls.

Però amb aquesta ascensió no es van acabar les bones sensacions d'aquell llarg cap de setmana. Al matí següent vam tornar cap al cotxe desfent el camí de pujada. Va ser una excursió, sense preses, badant i fent fotos, per gaudir d'aquell entorn excel·lent en un magnífic dia de primavera. A la tarda vam anar cap a la propera vall de Gavarnie. Un cop instal·lats, vam arribar-nos als peus del circ de Gavarnie en una agradable passejada (1 h d'anada) per ample camí, entre prats i boscos. La muralla que configura el circ, amb una caiguda en vertical de 1.000 m i tallada amb diferents graons, és simplement impressionant. És difícil d'assimilar la immensitat de l'espai que encerclen aquestes parets que culminen a 3.000 m, per on regalímen nombroses cascades que a l'hivern esdevenen efímeres escalades en gel.

Al matí següent, abans d'iniciar la tornada cap a casa, ens vam dirigir cap a la vall d'Héas, a la capçalera de la qual es troba el circ de Troumouse, culminat pels pics Heid, Troumouse, Sierra Morena i la Munia, tots ells de més de 3.000 m. Tot i no poder arribar als peus d'aquest circ, doncs la carretera que remunta la vall era tallada per la neu just a la ratlla dels 2.000 m, vam gaudir d'unes panoràmiques igualment espectaculars.

Al cap dels mesos i dels anys, després d'haver vist les fotos preses en vàries ocasions i de recrear la grandesa d'aquests racons de Pirineu, només puc dir que tant el massís del Vignemale com el circ de Gavarnie, són dels indrets d'alta muntanya que més m'han encisat. Si encara no hi heu estat, no dubteu a reservar un cap de setmana una mica llarg per anar-hi.

dimarts, 3 de desembre del 2013

Detalls amb valor, solidaritat transversal


Amb els carrers il·luminats i botigues, comerços i centres comercials de ple en la campanya nadalenca, són moltes les propostes i iniciatives que ens arriben per gaudir del Nadal. Sens dubte és un dels moments més àlgids pel consum de les famílies, fins al punt que sovint sembla que consumir sigui, malauradament, el màxim objectiu de les festes nadalenques.

Sovint, l'intercanvi de regals -Nadal és una mena de Potlatch- que fem per aquestes dates tenen certa dosi de compromís, on la sorpresa i originalitat donen pas al desencís per no saber què regalar. Una bona alternativa a aquesta apatia pot ser regalar productes gastronòmics. Des de melmelades, vins o licors, fins a formatges o dolços, segons els gustos. Cal procurar, però, que siguin productes amb algun valor afegit i que a més de les seves característiques organolèptiques, arribin al cor de la persona que els rep.

Per aquest motiu m'ha agradat la iniciativa "Detalls amb valor" que fou presentada a Barcelona a finals d'octubre. La campanya està impulsada per l'Associació Alba, de Tàrrega, i la Cooperativa L'Olivera, de Vallbona de les Monges, i promou els lots de Nadal elaborats en els seus Centres Especials de Treball. El primer d'aquests lots el va rebre el Circ Cric en l'inici d'aquesta cadena solidària tal i com mostra el següent vídeo:



Ambdues associacions tenen l'objectiu de millorar les condicions de vida i la dignitat de persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o risc d'exclusió social. A la vegada, els seus projectes també contribueixen a mantenir petites empreses de llarga tradició familiar molt arrelades al territori. 

L'oferta de productes és àmplia i variada: vins, olis, galetes, formatges, dolços, infusions, cerveses, patés, embotits... Els "Detalls amb valor" són una excel·lent manera de dur a les taules nadalenques productes de bona qualitat i obsequiar a les persones estimades amb plaers efímers que van més enllà del gaudi gastronòmic, doncs aporten porcions de territori i també denoten valor social.

És doncs, una solidaritat transversal, que abraça diferents àmbits, una opció més de les moltes i variades maneres de canalitzar la solidaritat en els temps que vivim. Una solidaritat que tenim a flor de pell, doncs cada vegada augmenten més les necessitats bàsiques de moltes persones, o dit d'altra manera, es perden drets i atencions fins fa un temps garantides per l'Administració. És moment, doncs, d'identificar-se amb el pròxim i prioritzar de quina manera ens volem fer solidaris.