El pessebre, la Candelera i el pas del temps

El 2 de febrer se celebra la festa de la Candelera, que recorda la presentació de Jesucrist al Temple de Jerusalem, uns quaranta dies després del seu naixement. El 2 de febrer també marca la fi del cicle del Nadal i el dia que, segons la tradició, es desmuntava el pessebre.

A inicis de febrer, el Nadal ja queda lluny i el sentit de la Candelera, com de moltes altres tradicions resta difuminat. S'imposa l'imperi de la vida atrafegada i amb ella es perd el sentit del temps; tot esdevé més efímer i, en certa manera, ens allunyem dels ritmes de la natura.

Mantenir el pessebre muntat fins a la setmana de la Candelera, encara que no sigui per un compliment estricte de la tradició cristiana, és també una forma de recordar que la natura te un temps, a més de ser una mostra de respecte al temps esmerçat en el seu muntatge.

El pessebre és una representació popular del naixement de Jesús que esdevé un ritual per als infants i un joc per als que ja no ho som. Obrir les caixes amb les figures, els suros i tot el parament, desembolcallar les peces, fer cap a la Fira de Santa Llúcia a la recerca de noves figures per engrandir el ramat d'ovelles o afegir nous personatges a les escenes. Després, un cop muntat, parar-se a contemplar i donar vida als paisatges imaginaris que hem construit. Tot plegat esdevé un entreteniment que ens retorna per uns instants a la infantesa i ens connecta al ritme alentit de la natura a l'hivern.

Ara les figures i els suros ja descansen embolcallats entre paper de diari, dins les caixes de cartó que tornarem a obrir de nou quan la tardor es precipiti cap a l'hivern.

 

Resum geganter de l'any

Aquest 2016 ha estat testimoni, un any més, de la fal·lera gegantera que des de fa un temps marca el ritme familiar d'alguns caps de setmana. La majoria de cercaviles i festes les hem descobert amb la Colla de Gegants del Drac d'Or del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat, però també hem seguit altres cercaviles des de fora.

Així doncs, l'any 2016 va començar amb dues festes pels carrers del Gòtic barceloní. La primera al gener va ser el Seguici de les basíliques de la Barcelona antiga, a càrrec dels gegants del Pi i els de Santa Maria del Mar, que amb altres figures fan una cercavila entre les basíliques de Santa Maria del Mar i la del Pi. Aquest 2016 el recorregut va finalitzar a la basílica del Pi. Espectacular!

Els gegants del Pi i els de Santa Maria del Mar durant el ball final del Seguici de les basíliques a l'interior de Santa Maria del Pi.

Al febrer vam assistir, com en altres ocasions, a les Festes de Santa Eulàlia, la festa major d'hivern de Barcelona, i vam gaudir de la seva cercavila que circula per diferents carrers del Barri Gòtic fins a la plaça de Sant Jaume.

La Borda, parella de l'Hereu dels Gegants nous de la Casa de la Caritat o de Corpus, passejant pel carrer Ferran.

La primera sortida del 2016 que vam fer amb el Drac d'Or va ser al març i ens va portar de nou al Barri Gòtic. Va ser amb motiu de les Festes de Sant Josep Oriol i la cercavila d'enguany coincidia amb el Diumenge de Rams. Encara no feia un any de l'estrena dels gegants Zeus, Hades i Posidó i ja passejaven per primera vegada per la ciutat de Barcelona.

Hades per carrer Ferran durant la cercavila de les Festes de Sant Josep Oriol del 2016.

Potser el moment més esperat de l'any per la colla del Drac d'Or, especialment per als més petits, va ser el bateig del gegantó Hèrcules durant les Festes de Primavera de l'Hospitalet, apadrinat pel gegantó del Pi el mateix dia de Sant Jordi. L'endemà feia la primera cercavila al costat d'altres colles de la ciutat i els Gegants de Vila-real, la colla convidada. Des d'aquell moment Hèrcules ha passejat per pobles i ciutats al costat de Zeus, Hades. Posidó i Pegàs.

El Mustafà Petit acompanyà el gegantó Hèrcules en el seu primer ball el 23 d'abril de 2016.

La següent sortida de la colla va ser a Vila-real, a Castelló, per participar en les festes patronals de Sant Pasqual del mes de maig. Va ser un cap de setmana de bon record amb la participació en la cercavila de dissabte al costat dels gegants amfitrions i  diverses colles arribades de poblacions veïnes: Borriana, Castelló, Vinaròs, l'Alcora. L'endemà els gegants del Drac d'Or també van ser convidats a participar en la Cavalcada Popular.

Plantada dels gegants del Drac d'Or a Vila-real abans d'iniciar la cercavila de les Festes de Sant Pasqual.

La primavera gegantera ens va plantar a la Trobada de Gegants de les Festes de Santa Eulàlia, i durant l'estiu a diferents festes majors de barris de l'Hospitalet i de poblacions com Sant Vicenç dels Horts, Cubelles o les Borges Blanques.

La tardor es va iniciar passejant de nou pels carrers de Barcelona amb motiu de la Cavalcada de la Festa Major de la Mercè, la cercavila més multitudinària on han participat els gegants del Drac d'Or. Durant la setmana anterior Zeus, Hades. Posidó, Hèrcules i Pegàs van formar part de la mostra de gegants de les Drassanes al costat dels gegants de la resta de colles que participaven en la Cavalcada. Va ser una cercavila molt lluïda i especial, amb molt de públic i animació, on petits i grans s'interessaven per conèixer els noms dels gegants de la colla, espectaculars i diferents com són.

Zeus i Hades a l'inici de la Cavalcada de la Mercè 2016.

El gegantó Hèrcules i Zeus a la plaça de Sant Jaume, punt final de la Cavalcada de la Mercè 2016.

L'endemà la colla participava en la Trobada de Gegants del Prat de Llobregat, amb una cercavila que havíem visitat en altres ocasions com a mers espectadors i que aquest any celebràvem per primera vegada des de dins.

El gegantó Hèrcules seguit per Zeus, Hades i Posidó a la cercavila del Prat de Llobregat.

I fins aquí aquest resum. Desitgem que l'any que està a punt de començar ens porti de nou per carrers i places d'arreu.

Pessebres de muntanya

El pessebre és una tradició ben arrelada a casa nostra. Podem trobar-ne a les esglésies, institucions, escoles i també als aparadors d'algunes botigues, però sobretot se'n fan a les cases particulars. Depenent de l'espai disponible el pessebre es redueix al naixement amb els Reis d'Orient, o bé s'hi afegeixen les principals escenes com l'Anunciació a més de profusió de detalls de personatges i paisatges que recreen tot un joc per als infants, joves i adults.

Una de les expressions del pessebre que encara es manté arrelada és la dels pessebres que es pugen a determinats cims. Els hi porten, generalment, socis de centres excursionistes, i se solen instal·lar durant les setmanes prèvies al Nadal i es baixen al febrer, passada la Candelera com marca la tradició.

He de reconèixer, però, que em causa certa nosa que no es retirin quan ja ha passat el Nadal. Amb el temps es fan malbé i acaben embrutant la muntanya, a banda que perden la seva significació fora de les dates assenyalades. Fins i tot, alguns es construeixen amb materials resisitents al pas del temps i potser per aquesta raó no es retiren.
 
Ja fa uns anys vaig parlar en aquest blog dels pessebres de la Mola de Sant Llorenç del Munt, una mostra que val la pena contemplar al voltant de les dates nadalenques. Però al llarg del temps n'he trobat en molts altres cims. A continuació hi ha una petita mostra.

Pessebre de figures de ferro al cim del Pedró, als Rasos de Peguera (abril de 2008).

Pessebres dins el pessebre a tocar de Sant Jeroni, a Montserrat (gener de 2012).

Naixement a prop del cim de Sant Jeroni, a Montserrat (febrer de 2013).

Pessebre al cim del Cerverís (gener de 2015).

Pessebre fet amb coberts al Tosell Gros del Puigsacalm (novembre de 2015).

Històries i contes sobre gegants

L'estiu és temps de festes majors, tot i que de festes i celebracions a viles i pobles n'hi ha tot l'any. I si és temps de festa major, també ho és de cercaviles on gegants, capgrossos, bèsties i tota mena de figures ballen i ballaran per carrers i places d'arreu.

En els darrers anys també han proliferat les publicacions sobre gegants, en general dedicades als més menuts, encara que algunes van adreçades a totes les edats. A continuació en teniu un breu recull:

En primer lloc parlem de Gegants i bestiari (Cossetània Edicions, 2015) un conte de Roger Roig amb il·lustracions d'Hugo Prades, que acosta els lectors més petits als diferents tipus de figures que passegen per carrers i places a les cercaviles de festa major. Sens dubte, un bon recurs que ajudarà als més petits a descobrir els gegants i gaudir-ne abans i després de la festa.

Sabeu per què Aldric i Isaura, els gegants de Cassà de la Selva, són egipcis? Coneixeu la llegenda del pont del Diable de Martorell? Aquestes i moltes altres històries i llegendes es troben recollides en dues publicacions de Brau Edicions: El llibre gegant dels gegants (2013) i Més històries gegants dels gegants (2014).

Es tracte de dos contes de gran format, amb text de Nicolás Alonso, que recullen les històries de diferents grups i parelles de gegants de Catalunya, onze en el primer i deu en el segon. Hi són presentats gegants de Solsona, Barcelona, Roses, Vic, Granollers, Sabadell, Lleida, Tortosa o la Seu d'Urgell, entre d'altres. Les il·lustracions, a cura de Carles Arbat, són esplèndides amb els detalls de cada figura. Al final de cada volum hi trobem una veritable plantada de gegants a doble pàgina amb les diferents parelles que hi són representades.

Per últim, a la Col·lecció "Figures de festa" de l'editorial vilanovina El Cep i la Nansa, trobem diversos títols com ara 100 gegants. Petita guia dels gegants de Catalunya (3 volums editats els anys 2013, 2014 i 2016), 50 singulars de la festa. Petita guia de figures singulars de Catalunya (2015) i 50 dracs. Petita guia dels dracs de Catalunya (2015). Les il·lustracions de tots ells són de JuanoIO, mentre que el text és d'Heribert Masana (Excepte a 100 gegants. Volum 3, que és a càrrec d'Aitor Garrido).

Cada volum recull de manera breu la història i origen de cada grup de gegants o figures, la data d'estrena, així com dades relatives als artistes i tallers on van ser construïts. També hi ha mapes amb la ubicació de les diferents poblacions i el calendari de festes on es llueix cada colla. Dins la mateixa col·lecció també s'han publicat quaderns per pintar, un per cada volum.

Sens dubte una col·lecció adreçada a petits i grans que tenen la inquietud de fer créixer la seva fal·lera pel món geganter, la festa i la cultura popular.

2015, l'any dels gegants

Posidó, Hades i Zeus, els gegants mitològics que la colla del Drac d'Or ha estrenat aquest 2015.

El Drac d'Or és una associació del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat que des de l'any 1988 fa ballar els seus gegants i amenitza les festes de molts barris de l'Hospitalet i d'altres ciutats i pobles de Catalunya. A més dels gegants també té banda de música, batucada i grup de diables. Aquest 2015 la colla del Drac d'Or ha estrenat noves figures, totes elles construïdes per Dolors Sans. Es tracta de tres gegants, Zeus, Hades i Posidó, i una bèstia de foc, el Pegàs, que van ser presentats en societat durant el Fabulari de les Festes de Primavera 2015 de l'Hospitalet.

Tot i que fa anys que acostumem a seguir amb la canalla les cercaviles i festes majors de barris i pobles, aquesta primavera ha estat un veritable esclat amb els nous gegants del Drac d'Or. Potser per aquest motiu, o per no tenir-ne prou amb viure la festa com a mers espectadors, que d'aleshores ençà les meves filles, la dona i jo ens vam interessar per formar part dels geganters del Drac d'Or.

I dit i fet. L'estrena, un xic improvisada --quina millor manera per introduir-se en el món geganter que dur la Geganta de la Ciutat, per exemple--, fou durant la cercavila de la festa major del barri hospitalenc de Sant Josep, a la qual han seguit altres cercaviles per la ciutat a les festes de Santa Eulàlia, Centre, Bellvitge o Ciutat Comtal, i també sortides a Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei o la Mercè, a més del correfoc de la Nit de Bruixes.

Per aquest motiu, aquest any ha estat molt més que gaudir de la festa major i del fet geganter. En certa manera hem passat d'espectadors a actors, o més ben dit, a gaudir la festa des de dins la cercavila, sota els gegants, commoguts pel so de gralles i timbals, i l'esclat i espurnes de la pirotècnia dels diables. És senzillament diferent, una altra dimensió de la festa.

Vull celebrar aquest fet i tancar l'any amb el record d'alguns moments geganters del 2015 i desitjant gaudir de noves cercaviles durant el 2016.

Gràcies al Drac d'Or per l'acollida i bon any nou!

Bateig geganter amb la Geganta de la Ciutat durant la Festa Major de Sant Josep 2015.

Primeres passes de la canalla amb el gegantó del Drac d'Or a les festes de Santa Eulàlia 2015.

Plantada de gegants a l'inici de la cercavila de la Festa Major de Bellvitge 2015. D'esquerra a dreta: Gegants de la Ciutat, Zeus, Hades, Posidó i el Pegàs.

La colla del Drac d'Or va participar a la Mercè 2015 portant els Gegants de la Pedrera i animant el seu pas amb la banda. Ambient impressionant per Pelai, Rambles, Ferran, i plaça Sant Jaume.

Per la Mercè, sortirem de nou al carrer

Al carrer Ferran saludem el seguici inaugural de la Mercè 2013.

Avui comencen les Festes de la Mercè 2014, amb el seguici inaugural, el pregó i el toc d'inici. En els darrers anys he viscut i redescobert aquestes festes -igual que les de Santa Eulàlia al febrer- gràcies a les meves filles, molt entusiastes de les cercaviles, els gegants, el bestiari, els bastoners o els castellers.

Els gegants del Pi arribant a la plaça Sant Jaume (La Mercè 2010).

De ben segur que les hem empès a aquest rebombori ciutadà, als sons tradicionals de gralles i timbals, i mentre duri la seva fal·lera allí serem per viure la nostra afició a les festes populars, i reviure algun instant de la nostra infantesa.

- Joan del Riu -

Cançó popular

Entre les moltes cançons que sonaran aquests dies de festa major, una de les meves preferides, ja sigui ballada pels gegants o acompanyada dels cops de bastó, és "Joan del Riu", interpretada en el següent vídeo pel Ball de Bastons del Clot durant les festes de la Mercè de 2011.

----------

La muntanya i els gegants

En aquest apunt no parlaré dels noms de muntanyes que fan referència a éssers de proporcions gegantines: el Gegant de les Fogueroses (Sant Llorenç del Munt), pic de la Fossa del Gegant (Ripollès), la Geganta Adormida (Pallars Sobirà) o la Dent du Géant (massís del Mont Blanc), i que ara em passen pel cap.

Només vull mostrar dues fotografies de dos gegants que han desfilat avui a Barcelona al costat d'altres gegants i bèsties en la cercavila de Santa Eulàlia 2013.

El primer és el Gegant Blauet, dels Geganters de Sarrià (Barcelona) i que representa un excursionista del Centre Excursionista "Els Blaus" de Sarrià, una associació cultural i excursionista de Barcelona amb més de 90 anys d'història.

Baluet, el gegant del Centre Excursionista "Els Blaus" 

El segon és el Gegantó de Toni Sors, de la Colla de Geganters de Sant Vicenç de Montalt. L'alpinista Toni Sors (Sant Vicenç de Montalt, 1950 - Lhotse Shar, 1987) fou, juntament amb Òscar Cadiach i Carles Vallès que recorda un dels primers catalans que va trepitjar l'Everest en la primera expedició catalana que assolí aquest cim (28-08-1985).

El gegantó de Toni Sors

Em pregunto si existeixen altres gegants relacionats amb l'alpinisme, la muntanya i la cultura excursionista de Catalunya.

Festes de la Mercè: 1981 - 2011

Després d'un matí plujós que ha fet suspendre alguns dels actes previstos, a la tarda hem pogut gaudir amb la cercavila de gegants de la festa de la Marcè. Ens hem situat a la Rambla i hem vist passar les diferents colles: grallers, capgrossos, gegants i gegantes, timbalers bestiari, cavallets, dracs... ens han regalat una bona colla de sensacions.

Parlant de les festes de la Mercè, i gràcies a l'encara sorprenent memòria de la meva mare, hem recordat que quan era petit el meu pare em va acompanyar al matí de festa major de la Mercè a la plaça de Sant Jaume. Aquest record de fa ja 30 anys se'ns va fixar de manera especial en l'imaginari familiar donat que a l'endemà em vaig reconèixer embadalit a la portada de La Vanguardia sota la mirada de la geganta de la ciutat.

La Vanguardia, portada de divendres 25 de setembre de 1981

(jo sóc el d'ulleres del centre de la foto)

Gegants

Des de mitjans d'abril proliferen les festes majors de barris i ciutats. Tot i que el ple d'aquestes activitats tradicionals i festives arriba amb l'estiu, a la primavera ja ve de gust aprofitar les allargassades tardes fins al vespre veient desfilar i ballar parelles de gegants.

En part ara toca això: cercaviles de gegants, matins castellers, passejades per fires... Però ve de gust. L'excusa són els fills, però som nosaltres els adults els qui els acabem motivant. Ells, sovint preferirien quedar-se a casa jugant o anar al parc.

En el meu cas, les meves dues filles s'han acostumat a veure els gegants i els capgrossos de ben petites, a superar la por i el respecte que fan, a veure'ls com a personatges de contes i llegendes. I també han aprés a sentir, escoltar i a ballar les alegres tonades de gralles i timbals.

La mainada agraeix fer coses a l'aire lliure, és una font de descobertes pels seus sentits, i si a més està amanit amb música i gegants, el dia pot ser rodó. A més, en aquestes festes els més menuts comencen a fer front a algunes pors que aquest imaginari festiu els produeix d'entrada: el soroll de timbals, les cares, formes i volum de gegants i capgrossos, algun que altre petard, etc.

Enguany ja hem estat a dues cites geganteres: a les festes de Primavera de l'Hospitalet i a les de Sant Anastasi a Badalona. Aquesta darrera, el passat dissabte, ens va regalar un ball conjunt amb una vintena de gegants i gegantes, un bon final de festa.