A l'abril, cada cursa val per mil

Participants en la 25a Cursa de Fons de Canovelles del passat 6 d'abril.

Finalitza una setmana en la que he participat en un parell de curses: la 25a Cursa de Fons de Canovelles i la 37a Cursa del Corte Inglés. Dues curses ben diferents per molts factors i que em permeten consolidar el retorn al desitjat hàbit de sortir a córrer amb certa freqüència.

25a Cursa de Fons de Canovelles

La cursa de Canovelles, que sempre se celebra el dilluns de Pasqua, l'he correguda en set ocasions (un apunt de l'edició de 2008), i en general en tinc un bon record de totes elles. El recorregut, que cobreix una distància de 15 km, passa pels carrers de Canovelles i també descobreix camins, corriols, boscos i paratges del sector rural d'aquest municipi vallesà. És, per tant, un circuit molt variat amb pujades i baixades, asfalt i terra, que també permet contemplar àmplies panoràmiques sobre el Montseny i els cingles de Sant Miquel del Fai. Una bona matinal atlètica amb diverses curses infantils organitzada pel Club Atletisme Canovelles, sense aglomeracions (menys de 600 arribats en la darrera edició) i que ha sabut mantenir un caire força popular. En el següent enllaç trobareu un resum de VOTV.

Res a veure amb la massificada, mare de totes les curses populars que es fan i es desfan, que aquest matí ha aplegat més de 80.000 participants pels carrers de Barcelona: la Cursa del Corte Inglés.

37a Cursa del Corte Inglés

He participat en aquesta cursa una desena de vegades, amb prou temps entre una i altra per sentir-me motivat a córrer de nou amb tal marea de persones. He d'admetre que el fet de segregar a la sortida els propietaris de xip groc, que se suposa que participen en curses de manera habitual, del gran gruix de participants ocasionals, és un gran encert per part de l'organització. Aquest fet m'ha permès córrer força còmode en tot moment. El ritme tranquil d'avui ha ajudat a gaudir del recorregut i m'han vingut a la memòria pensaments d'edicions passades. He recordat l'edició de 1998 que per a mi va ser la primera cursa que corria després d'uns vuit anys, i va suposar l'inici de la preparació per la marató de Barcelona de 1999, la que seria la meva segona marató. També recordo molt especialment l'edició de 2005: era la primera cursa que corria després del naixement de la meva filla gran que va passar els tres primers mesos de la seva vida hospitalitzada. L'edició de 2005 va ser per a mi una manera de normalitzar el dia a dia després de tantes anades i vingudes a l'hospital. Enguany també li he volgut donar un sentit especial a aquesta cursa, doncs en la meva darrera participació, la de l'any 2013, vaig abandonar abans d'entrar a l'estadi olímpic a causa d'una lesió. Avui tot ha anat rodat.

Moments previs a l'inici de la 37a Cursa del Corte Inglés.

Tanco així una setmana amb bones sensacions respecte l'hàbit de sortir a córrer. I comença una nova setmana amb el pensament posat en la 6a Cursa Nocturna de l'Hospitalet del pròxim dissabte 18 d'abril. Aquesta cursa circula pels escenaris del meu barri per on acostumo a sortir a córrer. Potser sigui aquesta la raó per la qual no m'he perdut cap de les cinc edicions que s'han celebrat fins ara. Però a més de fer el ple de sis participacions dóna la casualitat que en cas d'acabar la cursa el proper dissabte -no hi ha cap raó que em faci pensar el contrari, però mai sé sap- serà la meva cursa de 10 km número 99. I com no, aquest fet també em fa una especial il·lusió.