dijous, 23 de juny del 2011

Una nit molt especial

Depèn del context i circumstàncies de cada etapa de la vida he viscut la revetlla de Sant Joan de manera diferent. Ara amb canalla pren una nova dimensió i a més és una mena de retrobament especial de tota la "tribu" que marca l'inici d'un temps d'estiu en que els ritmes i horaris es capgiren el just i necessari per aprofitar la bonança. Sens dubte una nit carregada de màgia i simbolisme. O simplement són les ganes que tinc de fer vacances?



En tot cas en Jaume Sisa ja ens recorda la dimensió màgica a "La nit de Sant Joan" amb la cançó L'instant precís:

Ara és l'instant precís
de l'hora més feliç
per aprendre a seguir la música.

El ball començarà
tothom s’hi afegirà
és nit de festa i no cal estar trist.

El ritme deslligat
el temps ha capgirat
de cop un cel brillant se’ns obrirà.

I en els balcons i en els terrats
mils de coets han esclatat
dibuixant estels i sols artificials.

La lluna ens fa un somris d’argent
i la revetlla mou el cor de la gent.
La primavera s'ha escapat
just quan l'estiu és estrenat.

Bona revetlla i bon estiu!




dimarts, 21 de juny del 2011

Senglars a Collserola. De l'anècdota a la preocupació

Quarts d'onze d'un matí festiu qualsevol. Pujo a la carretera de les Aigües a córrer una estona. Com era d'esperar aquest vial-mirador del parc de Collserola, a Barcelona, és ple de gent: caminant, en bicicleta o corrent; d'excursió, entrenant o de passeig.

Malgrat faig el possible per evitar hores i dies amb molta aglomeració de gent (per raons de logística no sempre es pot escollir el millor moment), no em sobta pas que molts barcelonins aprofitin el bon temps d'un matí festiu de finals de primavera.

Començo a córrer des del pla dels Maduixers i als pocs minuts, en un dels trams més concorreguts, observo un parell de senglars furgant pels marges de la pista com si no passes res. Al cap d'una estona, entre ciclistes i corredors, veig travessar la pista, amb quatre saltirons mal comptats, un esquirol que s'enfila veloç al primer pi del marge.

Mentre segueixo corrent em pregunto si això és normal; i la resposta que em faig és que si, doncs la "natura" cada vegada està més urbanitzada i desnaturalitzada.

No és la primera vegada que veig senglars en aquesta zona, però gairebé sempre ha estat al vespre, amb menys gent i menys rebombori. La colònia de senglars a Collserola deu ser molt gran i està molt ben adaptada a l'augment imparable d'usuaris que te el parc. No crec que hi hagi incidents remarcables amb corredors, caminaires o ciclistes més enllà de petits ensurts. Fins i tot diria que resulta curiós i anecdòtic veure un senglar. Però per als veïns de les barriades properes ha de resultar una molèstia.

Al cap de poca estona, elaboro una nova resposta a la meva pregunta: no, això no és gens normal i sens dubte cal fer alguna cosa per regular i equilibrar la població de senglars a Collserola.

divendres, 3 de juny del 2011

Sobre bogeries

M'encanta aquest vídeo. Tal com diu Sílvio Rodríguez: "Hay locuras (...) que no vale la pena curar (...)".

Ja fa temps que circula per la xarxa i el trobo genial. Si el miro en moments que la meva motivació atlètica està en hores baixes, m'inspira i em dóna arguments per sortir a córrer malgrat la mandra, el mal temps, el fred, la calor... En el fons m'agrada conrear aquesta mena de bogeries, per convencionals que siguin.