dijous, 28 de juny de 2007

Esdevenir excursionista

Cada etapa de la vida té les seves circumstàncies. Els estudis i la feina ens socialitzen en l'organització del temps; els companys i anhels excursionistes canvien, i més endavant l'àmbit familiar ens exigeix temps i dedicació. Tot plegat m'ha portat a fer un tipus o altre d'excursions mirant d'adaptar-me a aquests ritmes. He passat etapes de tota mena, uns cops més cims, d'altres més senders; a voltes més alta muntanya, i de tornada turons i cims més baixos. També ha anat variant el com: bivacs, travesses, acampades, nits en refugi.... Però mai he deixat ni he pensat en deixar córrer el que ja no és una afició, sinó un tret del meu perfil: la muntanya.

Des dels meus inicis de consciència excursionista de sempre vaig posar els ulls en el Pirineu, i en un tipus d'activitat concreta: ascendir cims, gairebé sempre per rutes fàcils o poc difícils. Als inicis semblava com si els punts culminats de les muntanyes fossin el màxim atractiu per l'excursionista. Per sort el nostre és un país essencialment muntanyós i variat en l'aspecte orogràfic, i això el converteix en el màxim aliat de la meva motivació excursionista: conèixer les muntanyes i els paisatges d'arreu.

No fa molts anys que a través de les sortides col·lectives del meu centre excursionista he anat coneixent altres massissos com el Montsant, Prades, els Ports, fins i tot el Montseny i Montserrat, que tampoc tenia gaire visitats. Per a mi, tot i saber d'ells, eren indrets eclipsats per la força de la muntanya pirinenca. Fins i tot en algun moment vaig sentir una mena de vergonya de no haver petjat abans aquests indrets, i en canvi haver estat als Alps, per exemple.

He gaudit moltíssim aquestes excursions col·lectives i valoro moltíssim les descobertes que m'han aportat. Espero poder-ne gaudir durant molts anys i als diferents ritmes que la vida em vagi imposant per fer-me encara més ric en aquest esdevenir excursionista.