dissabte, 17 de gener del 2009

Illes verdes vora el mar

Camp de conreu entre el riu Llobregat i l'aeroport del Prat.
La part baixa de la conca del Llobregat, en els darrers quilòmetres abans que el riu s'aboqui al mar, descriu a forma de ventall una plana deltaica densament urbanitzada amb ciutats, vials i infraestructures de tota mena. Entre tot aquest tramat hi perduren encara explotacions agràries i alguns espais que lluny de merèixer una qualificació proteccionista la seva conservació és de vital importància per evitar l'especulació i creixement urbanístic en aquest pam de territori. Em refereixo als espais que s'extenen a banda i banda del darrer tram del Llobregat i que conformen el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Són petites illes "verdes" que conformen una varietat d'ambients que van des de pinedes i aiguamolls litorals, a platges i explotacions agràries. Entre elles hi trobem barris, carreteres i autopistes, nombroses línies de ferrocarril, la zona aeroportuària, l'extensió de la Zona Franca i el port de Barcelona. És a dir, un territori marginal i de pas, que sembla que es podria recuperar i ser valorat com espai d'oci, descoberta i lleure, a més de potenciar el seu aspecte productiu.

Per proximitat sovint m'hi acosto a córrer o passejar, principalment pels marges del Llobregat o pels camins que des del Prat de Llobregat voregen l'aeroport fins a la platja. Depenent del dia i de l'hora són molts els usuaris que a peu, en bicicleta o corrent transiten per aquests viaranys.

La vista terra endins des d'aquesta plana propera al mar, abasta les serres que més s'acosten a la costa, com el massis del Garraf, Collserola i Montjuïc. Però els dies en que el vent o la pluja han netejat el cel de núvols i contaminació també es pot albirar Montserrat i el Montseny, que si està nevat destaca el seu perfil per sobre les serres litorals. I és que aquest és un país petit on, sense gaire esforç, des de qualsevol punt es pot veure o intuir l'altre meitat de país.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Del congost de Martorell al mar he vist transformar tant aquest territori que, si no fos pels referents (Sant Antoni, Santa Creu d'Olorde, Sant Ramón, etc.), em costaria de reconèixe'l.
Em sembla com aquella persona propera que has vist envellir a cops de maltempsades, però no per això deixes d'estimar-la, ans al contrari.

Jaume Ferrández Rubió ha dit...

És un territori molt maltractat i massa urbanitzat, és el preu de ser la part del darrere de la gran ciutat. Però malgrat tot, encara hi perduren racons ben agradables de passejar i conèixer.