Illes verdes vora el mar

Camp de conreu entre el riu Llobregat i l'aeroport del Prat.

La part baixa de la conca del Llobregat, en els darrers quilòmetres abans que el riu s'aboqui al mar, descriu a forma de ventall una plana deltaica densament urbanitzada amb ciutats, vials i infraestructures de tota mena. Entre tot aquest tramat hi perduren encara explotacions agràries i alguns espais que lluny de merèixer una qualificació proteccionista la seva conservació és de vital importància per evitar l'especulació i creixement urbanístic en aquest pam de territori. Em refereixo als espais que s'extenen a banda i banda del darrer tram del Llobregat i que conformen el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Són petites illes "verdes" que conformen una varietat d'ambients que van des de pinedes i aiguamolls litorals, a platges i explotacions agràries. Entre elles hi trobem barris, carreteres i autopistes, nombroses línies de ferrocarril, la zona aeroportuària, l'extensió de la Zona Franca i el port de Barcelona. És a dir, un territori marginal i de pas, que sembla que es podria recuperar i ser valorat com espai d'oci, descoberta i lleure, a més de potenciar el seu aspecte productiu.

Per proximitat sovint m'hi acosto a córrer o passejar, principalment pels marges del Llobregat o pels camins que des del Prat de Llobregat voregen l'aeroport fins a la platja. Depenent del dia i de l'hora són molts els usuaris que a peu, en bicicleta o corrent transiten per aquests viaranys.

La vista terra endins des d'aquesta plana propera al mar, abasta les serres que més s'acosten a la costa, com el massis del Garraf, Collserola i Montjuïc. Però els dies en que el vent o la pluja han netejat el cel de núvols i contaminació també es pot albirar Montserrat i el Montseny, que si està nevat destaca el seu perfil per sobre les serres litorals. I és que aquest és un país petit on, sense gaire esforç, des de qualsevol punt es pot veure o intuir l'altre meitat de país.