dimecres, 13 d’octubre del 2010

Passejada vora el Llobregat


Aprofitant el pont d'octubre vam visitar els espais naturals del riu Llobregat. Aquest és un sector limitat pel canal dret del riu, el mar i el mateix riu Llobregat, just a la seva desembocadura. Petites basses litorals, recuperades d'altres activitats, canyissars que limiten els camins, una petita pineda i diversos miradors, conformen aquest espai a mig camí de la natura "salvatge" i els marges d'una intensa activitat antròpica. En qualsevol cas, aquest espai recuperat és punt de referència per bon nombre d'aus migratòries i també esdevé un bon punt d'esbarjo pels habitants del delta del Llobregat.

Vàrem dedicar més de dues hores a recórrer un dels itineraris. Pugem i baixem encuriosits a cadascun dels miradors de fusta que trobem pel camí i juguem a endevinar les serres i pobles que aguaitem; ens encantem amb les onades que penetren cap al riu just en l'aiguabarreig d'aigües, escoltem els sorolls de les aus que s'amaguen enllà de les canyes i comptem els ànecs que neden a les tranquil·les aigües de les basses.

Una bona passejada matinal amb la canalla que m'ajuda a descobrir aquesta illa de tranquil·litat enmig d'un territori intensament depredat per la gran conurbació. Hi tornarem, ben segur, per poder contemplar els estols d'ocells al capvespre i els vols d'aus que ens assenyalen el pas de les estacions camí d'aires temperats i càlids.

2 comentaris:

marta (volar de nit) ha dit...

Després de llegir el text ve de gust anar-hi. Gràcies!

Jaume Ferrández Rubió ha dit...

Marta, a més d'aquest espai, al voltant de l'aeroport del Prat n'hi ha d'altres on fer passejades, córrer, anar en bici. Depèn del dia pot haver força gent, però el passat dilluns, tot i ser pont, hi havia poca gent. Un inconvenient: segons el trànsit aeri que hi hagi, el soroll és molest, però també és part de l'espectacle veure aquests altres ocells migratoris de ferro enlairar-se o aterrar.