divendres, 8 d’octubre de 2010

Acompanyament emocional

"El més savi a la vida és tancar les finestres i les portes de casa teva, encendre el llum de claror groguenca i quedar-te al teu interior, si pot ser amb un prestatge de llibres, amb un instrument musical i un calaix ple de belles partitures. O sigui: tancar les finestres i abaixar les persianes perquè l'habitació s'ompli de llum"

Fragment de Jardí d'hivern, de Monika Zgustova.

Sovint ens cal aquesta distància per estar amb nosaltres mateixos. Fer introspecció pot ser bo per discernir, escatir i prendre decisions. Però no és l'única opció. Sovint la força i l'empenta la trobem en els altres, que amb el gest i la paraula justa en el moment oportú ens recolzen i ajuden. Sentir-se escoltat, o simplement sentir una presència que t'acompanya, és molt important; malgrat sovint no ho percebem ni ho valorem prou.

3 comentaris:

marta (volar de nit) ha dit...

Sí. El problema és quan no hi ha ningú.

JAUME ha dit...

Marta, sempre hi ha algú. Sovint passa desapercebut, però aquest algú segur que hi és. Si saps el que busques, ja ho trobaràs.

MPG ha dit...

Jo també penso que sempre hi ha algú, i aquest algú no sempre és la mateixa persona. En cada lloc o situació hi ha una de diferent. Només cal estar obert a reconèixer-la quan sents la seva paraula.