divendres, 30 de desembre de 2011

Apunts pendents del 2011

Dedico aquest darrer apunt de l'any a alguns dels esborranys que per manca de temps han quedat durant setmanes o mesos a l'escriptori. És una barreja de temes, però em sembla una manera d'òptima d'endreçar aquest refugi virtual, tancar el 2011 i mirar cap el 2012.


Aquest any 2011 vaig assistir a un taller de kapla a la Pedrera de Barcelona. Va ser en el marc d'unes jornades per a petits i grans, organitzades per l'Obra Social de l'encara Caixa de Catalunya, amb tallers, activitats i petits espectacles. El kapla és un joc de construccions amb peces de fusta de colors diferents i d'igual mida, que contribueix al desenvolupament de la capacitat d'organitzar elements en tres dimensions. A més de ser un estímul a la creativitat de petits i grans, el repte de cercar el punt d'equilibri entre les peces també aporta molta tranquil·litat i calma. Amb la destrucció final de les figures, ponts i cases alçades durant tot el dia, i la conseqüent recollida i ordenació de les peces, la sensació de relax va ser total. Una grata experiència.

Un any aquest 2011 que vaig esbossar un apunt sobre el trekking dels Annapurna que vaig fer el 1991 -aquest estiu ha fet 20 anys- i el record d'aquell viatge al Nepal. Vint anys després veig que només amb el temps podem valorar realment la importància de les coses. Per arrodonir el record hauria de veure les diapositives d'ara fa vint anys.


També hagués volgut apuntar en aquest refugi virtual notes sobre algun dels llibres que he llegit aquest 2011, tot i que sovint, i de passada, n'he fet alguna cita. Diria que ha estat l'any que més temps he dedicat a llegir, i això, personalment, em satisfà molt. M'han agradat: 1Q84 d'Haruki Murakami (Empúries, 2011), Jaume I el conqueridor, d'Albert Salvadó (Columna, 2001), i La meva germana viu sobre la llar de foc, d'Annabel Pitcher (La Galera, 2011).


Un altre esborrany d'apunt sense publicar, feia referència al pregó de les festes de la Mercè 2011 pronunciat per Joaquim Maria Puyal el passat mes de setembre. Em va cridar l'atenció la seva reflexió sobre el lideratge en relació a la ciutat de Barcelona, però que podem estendre a altres àmbits. La manca de lideratge i de projecte és, sens dubte, una altra crisi que fa temps tenim a la nostra societat, la dels nostres dirigents. Més enllà de mandataris i governants, però, estic convençut que a petita escala, sigui quina sigui la nostra responsabilitat en l'àmbit de la feina o en l'associatiu, per petit que sigui el projecte, aquest ha d'existir, hi hem de creure i l'hem d'estimar.

Ens fan falta servidors públics que tinguin condicions i que siguin prou intel·ligents per detectar el moment i encertar l’estratègia que ens calen. ¿Sabeu que vol dir això? Que necessitem líders! Lideratge no vol dir sortir als diaris. N’estem tips de gent que té l’ofici del lideratge! Ens calen líders de debò. Que tinguin el valor de l’autenticitat, que treballin, s’exigeixin, s’esforcin i estiguin convençuts d’allò que ens diuen. Líders de debò, que te’ls miris als ulls i te’ls creguis, amb més fons que aparença, amb més compromís que simple implicació, amb més autoritat encara que poder. I, naturalment, que tinguin alguna cosa a dir-nos, a proposar-nos. Que tinguin un projecte. Si no hi ha un projecte no hi ha vida.

Per últim una breu referència a una de les meves grans passions: la muntanya. El passat 11 de desembre va ser el Dia Internacional de les Muntanyes i hagués volgut dedicar un apunt a aquesta commemoració en el desè aniversari de la celebració de l'Any Internacional de les Muntanyes. Serveixen de res els dies internacionals a causes sovint perdudes d'inici i a bones intencions? Tinc els meus dubtes. En quant a mi, aquest 2011, a contracor primer i pel desànim després, he freqüentat molt poc els cims, les valls i les muntanyes. Poques excursions en general, però a més de poca entitat i sense el desfici esperat. Hi ha anys de tota mena. El desig pel 2012 farà possibles noves ascensions.


5 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tanmateix això d'acabar l'any convida a resums i mirades enrera.
Què son per a tu "excursions de poca entitat"?
Que tinguis bon 2012.

JAUME ha dit...

Bona pregunta. Volia fer referència a la logística doncs en la seva majoria han estat excursions a llocs propers, no sempre per itineraris ben escollits i atractius. Però ben mirat tota excursió que he fet enguany l'he acabat gaudint; malgrat no hagin estat llargues caminades o ascensions. En qualsevol cas no és pel cim o l'excursió, la poca entitat haurà estat per la meva pesantor i desànim. Res que no curi el temps i la paciència.

Xiruquero, un bon 2012 també per a tu.

MPG ha dit...

Quin ofici!!! Guardes els apunts no publicats.... Jo acumulo una quantitat tant gran al meu cap i a la meva llibreta que mai veuran la llum ni tant sols en un post-resum de l'any.

Bon 2012!!!

JAUME ha dit...

MPG: res d'ofici, el bloc també pot ser un rebost d'apunts; alguns no veuran mai la llum, altres reposaran fins a trobar el millor moment per ser publicats. És el que te un bloc que no te com a prioritat seguir l'actualitat del dia a dia, com és el cas.

Gràcies pels teus comentaris i feliç 2012!

Rafa ha dit...

Hola Jaume,

El comentari és per l'entrada més recent, però no puc afegir-ho.
Per a una ciutat com a L’Hospitalet el tancament de la seva TV pública i propera és una gran pèrdua.
Personalment he conegut al productor i als presentadors d’alguns programes com Districte 8 o l’Imperdible, (gent molt maca i atenta), a on persones com jo podem sortir parlant de les nostres aficions muntanyeres. A on també la meva dona i el seu grup de teatre amateur han pogut explicar les seves obres.
Crec que fan falta mitjans locals que parlin de la gent de la ciutat i les coses que fan, trencant el tòpic de mala fama que tenim a L’Hospi.
Salutacions
Rafa