A poc a poc torno a reprendre l'activitat atlètica. Després de decidir no córrer la marató de Barcelona 2008, tot em sembla més relaxat.
El tram del passeig de les Aigües entre plaça Mireia i Vallvidrera l'he freqüentat sovint per entrenar; la carrera contínua, amb breus parades per fer estiraments o veure, ha estat la tònica habitual. Ara, però, m'atrau força anar més amunt d'aquest pla i freqüentat passeig. Pujar cap a la carena per pistes o corriols, amb aturades més freqüents per copsar l'ambient i observar i reconèixer el paisatge. Jo les anomeno excursions atlètiques, i desitjo poder repetir-les amb la pausada petjada excursionista que m'apassiona.
Durant el més de febrer he fet un parell d'aquestes matinals pels voltants de Sant Pere Màrtir.
El tram del passeig de les Aigües entre plaça Mireia i Vallvidrera l'he freqüentat sovint per entrenar; la carrera contínua, amb breus parades per fer estiraments o veure, ha estat la tònica habitual. Ara, però, m'atrau força anar més amunt d'aquest pla i freqüentat passeig. Pujar cap a la carena per pistes o corriols, amb aturades més freqüents per copsar l'ambient i observar i reconèixer el paisatge. Jo les anomeno excursions atlètiques, i desitjo poder repetir-les amb la pausada petjada excursionista que m'apassiona.
Durant el més de febrer he fet un parell d'aquestes matinals pels voltants de Sant Pere Màrtir.
La primera va ser una sessió d'entrenament el dia abans de la mitja marató de Barcelona. Començo a rodar a la plaça Mireia pel passeig de les Aigües direcció al mirador dels Xiprers i segueixo fins a la carretera de Vallvidrera. De tornada, a l'alçada de Vil·la Paula, enfilo el camí que puja a la dreta. Ciclistes de baixada saluden cordialment. Un cop a la carena prenc la pista del carener cap a l'esquerra fins a plaça Mireia. Repeteixo el tram fins al mirador dels Xiprers, completant així la volta al turó de Sant Pere Màrtir, i inicio la baixada pel descompost camí que mena cap a la Ronda de Dalt, i ja pel dur paviment de la vorera segueixo fins al parc de Cervantes.
La segona ha estat el darrer diumenge d'aquest allargassat febrer. Des de la porta del Tennis Diagonal enfilo la pista que puja fins al coll del Portell. Sense pensar-ho gaire segueixo fins al cim del turó de les "antenes". A mitja pujada saludo amb l'alè just a uns excursionistes que baixen del cim i entre els quals reconec companys d'entitat. Arribo al peu de les antenes i m'aturo a recuperar l'alè i contemplar la panoràmica, avui ennuvolada. Em fixo en una placa situada al lloc on hi ha les restes de l'ermita dedicada a Sant Pere Màrtir. Sens dubte aquest era un punt privilegiat i estratègic en temps remots per aguaitar tot el delta del Llobregat i el pla de Barcelona. Inicio al descens per l'estreta pista asfaltada que revolta fins al mirador dels Xiprers. Llavors segueixo la carretera de les Aigües per emprendre un corriol que remunta per l'esquerra cap a la carena. Arribo de nou al coll del Portell i segueixo la pista carenera cap al turó d'en Cors. A mitja volta d'aquest promontori retrobo els caminaires coneguts, ara m'aturo una estona i camino al seu costat fent fruir un curta conversa. Acabo de fer la volta al turó i desfaig el tram cap al coll del Portell ara per un corriol sota el bosc que es dibuixa paral·lel a la carena. Desfaig de baixada el corriol que he pujat, ara fins a la carretera de les Aigües des d'on vaig a trobar el camí que em conduirà al parc de l'Oreneta i la carretera d'Esplugues que no deixaré fins al parc de Cervantes.
