diumenge, 15 de febrer de 2009

Quan les endorfines actuen

Avui he participat a la Mitja Marató de Gavà-Castelldefels-Gavà. Amb catorze edicions és una cursa clàssica del calendari. Un circuit fonamentalment pla, l'acurada organització i la proximitat de la marató de Barcelona a inicis de març, fan d'aquesta cursa un punt de trobada per molts atletes populars. L'edició d'enguany ha comtat amb 1803 participants arribats a meta.

El dia ha estat rúfol i nuvolat. Abans de la sortida la temperatura a l'estadi de la zona esportiva de Gavà era de 6 ºC i dues hores després el mateix termòmetre marcava 7 ºC. Durant el recorregut el vent s'ha fet notar a estones i potser es trovaba a faltar algun raig de sol. Però a mesura que anaven passant els quilòmetres i amb el cos millor adaptat, he de dir que han estat unes condicions òptimes.

Des del primer moment he sortit a córrer molt motivat, doncs és la darrera mitja que correré abans de la marató de Barcelona. El resultat ha estat molt satisfactori, per vàries raons. Feia quatre anys que no baixava d'1h 45min en una mitja, ha estat el meu millor registre en aquest circuit i també el meu millor temps en el que portem de temporada. No m'agrada gaire parlar de xifres, però tot ajuda a motivar-se i veure com l'esforç de sortir a córrer esgarrapant estones de temps en família o a altres aficions te els seus resultats.

Amb aquesta cursa dono per acabat el cicle d'entrenaments i preparació més intens abans de la marató de Barcelona. Ara venen quinze dies en que, tot i que seguiré sortint a córrer, s'imposen altres ritmes com ara córrer de manera suau, fer llargues passejades, etc. Els llibres i la música, faran la resta per tal d'aconseguir una motivació i preparació òptima per la cursa del dia 1 de març. En el fons només es tracta de seguir amb els mateixos hàbits i aficions de sempre però orientats amb altres pautes.

Per cert, totes aquestes activitats, entre moltes d'altres, activen les endorfines del nostre cervell en major o menor grau. Les endorfines són proteïnes que creen un estat d'ànim positiu, ens fan estar de millor humor, redueixen el dolor, donen calma, entre d'altres beneficis. Per això després de córrer, caminar, una lectura o qualsevol d'aquestes activitats que d'una manera o altre ens estimulen física o intel·lectualment ens sentim bé amb nosaltres mateixos i de retruc el nostre entorn és més agradable. Avui he experimentat el seu efecte durant la cursa, doncs cap al final quan les cames comencen a enviar els primers senyals de fatiga, les endorfines creen un estat d'eufòria per compensar el dolor i cansament.

1 comentari:

Ona ha dit...

Tens raó, les endorfines ens són vitals i no les potenciem suficientment.