dimecres, 12 d’octubre de 2011

El temps de la represa atlètica

Durant els darrers quatre mesos la meva activitat atlètica ha estat molt oblidada. Després d'enllaçar 15 mesos d'activitat atlètica continuada -entre febrer de 2010 i maig de 2011- amb nombroses sessions i 32 curses, entre elles 7 mitges maratons i 1 marató (Barcelona, 2011), ja fa ja un mes que no surto a córrer.

Sempre hi ha alts i baixos i sovint el cos també demana una aturada per prendre's les coses amb un altre ritme. És moment, doncs, de donar temps al temps per a que retornin les ganes de córrer i els objectius atlètics es refacin.

Potser aquest moment serà un instant, dies, setmanes o mesos, però aquí estaré per calçar-me les sabatilles i sortir a trotar.

5 comentaris:

Rafa ha dit...

Hola Jaume,

Me n'alegro que t'hagi agradat el meu blog.
Porto ja molts anys caminant i ara corrent per Collserola, i al igual que tú freqüento la ctra. de les Aigües. En un parell d'anys he vist molts més senglars que en tots els altres anys d'excursions. Aquests que menciono els vaig veure un diumenge per la tarda mentre corria, el primer abeurant al pantà de Vallvidrera i dos corrent en baixada per la ctra. de les Aigües,una mica més i m'embesteixen. Em miraré més a fons el teu blog, té molt bona pinta.

Salutacions

MPG ha dit...

Les sabatilles t'esperen. Per cert, molt xules les fotos que passen al lateral.

JAUME ha dit...

Rafa:
El primer cop que vaig veure un senglar per Collserola va ser fa anys per l'Avinguda del Tibidabo, pensava que era un gos. I en alguna ocasió anant sol d'excursió he tingut la sensació que per algun corriol entaforat m'apareixeria un de cop. Cal tenir cura.

MPG:
Sabatilles, fotos del lateral... m'has donat una idea.

Perkins ha dit...

Tots teniu époques, no? Els corredors em refereixo i es que s'han d'agafar nous reptes per a tornar a fer quilòmetres amb algun objectiu. No triguis gaire, però, que tornar a agafar fons costa!!!

JAUME ha dit...

Perkins: si que costa tornar a agafar el ritme i la forma. Espero no allargar gaire aquesta aturada i tornar trotar ben aviat. Potser com a objectiu ja és suficient. Després ja vindrà alguna cursa, una mitja, la marató...