Córrer pel delta del Llobregat

La desembocadura del Llobregat vista des del mirador de la Bunyola. Foto: Jaume Ferrández

A gairebé cinc cançons del CD que sona al cotxe ("I si canto trist", Lluís Llach, 1974, edició de 2008) arribo des de casa al delta del Llobregat, entre la desembocadura del riu i l'Aeroport del Prat. Aquest és un dels indrets que he freqüentat sovint des del passat estiu per anar a córrer i passejar. Camins entre camps i canals paral·lels al Llobregat condueixen fins a la platja on trobem les restes d'una caserna de carabiners i miradors. Un d'aquests miradors és el del Semàfor, un antic far que s'alça uns metres sobre la platja i des d'on es te una àmplia panoràmica de la plana deltaica i de les serres que la limiten: el massís del Garraf i Collserola, i d'altres més llunyanes.

El canal de la Dreta del Llobregat des del pont de la Bunyola. Foto: Jaume Ferrández

La cursa per aquests indrets, lluny del brogit i del trànsit dels carrers del barri, és més agradable i molt menys estresant. De fet, ja fa temps, força temps, que surto molt poc a córrer pels carrers del meu barri. Les obres i talls de carrers, els horaris de feina i altres factors han fet que des de fa mesos cerqui altres moments i indrets relativament propers a casa. Així he descobert, entre d'altres, aquest entorn estranyament valorat enmig de ciutats, infraestructures i polígons industrials, que són els Espais Naturals del Delta del Llobregat i el Parc Agrari.

Àreu i Joan Camp

La placa que "Gent de pau" va dedicar a Joan Camp a Àreu no és l'única dedicada a aquest entusiasta excursionista a l'esmentat poblet.

L'any 2007, a iniciativa del Club Excursionista Pirenaic i amb col·laboració de l'Associació pel Patrimoni de la Vall Ferrera, es va erigir un monòlit i una font en memòria i reconeixement a Joan Camp.

Joan Camp i Permanyer (Barcelona, 1918-2001) fou membre del Club Excursionista Pirenaic des del 1937. Durant la Guerra Civil formà part del batalló alpí de Benasc i d'aquesta manera va aprofundir en el seu coneixement i estima dels Pirineus en particular, i de la muntanya en general. Acabada la guerra, va seguir amb les activitats al Pirenaic on desenvolupà diversos càrrecs, com el de president entre 1980 i 1985. Realitzà treballs de cartografia per a l’organització de marxes d’orientació i regularitat. Fou promotor de la comissió precursora del Comitè Català de Marxes de Regularitat de la FEEC. També publicà altres mapes de gran format, com el de l'Alt Pallars, i els llibrets descriptius de les marxes d'orientació organitzades pel Pirenaic, i els llibres L'Alt Pallars i Excursionisme i Orientació. Al Pallars Sobirà va promoure, a través de l'Associació pel Patrimoni de la Vall Ferrera, la recuperació i senyalització de camins, així com de recuperació del patrimoni arqueològic. El 1989 va rebre la Medalla de Forjador de la història esportiva de Catalunya.

Sens dubte una persona amb carisma i empenta que transmetia entusiasme i motivació.

Gent de Pau

Durant la primera setmana d'agost vaig visitar el poblet d'Àreu, el darrer de la vall Ferrera abans que aquesta s'entafori al país de la Pica d'Estats. Mai havia passejat pels seus carrerons i sense cercar-hi res d'especial vaig trobar un seguit de plaques en façanes d'algunes cases amb frases evocadors de motius excursionistes. Aquí algunes d'aquestes plaques:

"Gent de pau" és un grup veïnal d'acció cívica de l'Hospitalet de Llobregat que des del 1996 instal·la plaques amb frases o versos a places al costat d'arbres singulars de la ciutat. Desconeixia però la seva vocació excursionista.