El noi de la mare

El Nadal és l'inici de moltes tradicions que en general perduren adaptades als nous temps. Aquí una nadala més que tradicional que haurem escoltat i cantat tantes i tantes vegades. Trobo que és una versió molt i molt tendra, com ho requereix el temps de Nadal, un temps de recolliment, d'estar en companyia i de fer caliu al voltant de les persones que estimem.

Bon Nadal i feliç 2012

----------

Quan el castell fa llenya

Ja fa temps que el fet casteller viu un moment dolç. En els darrers anys han nascut noves colles, fins i tot en places sense gaire tradició castellera. A nivell mediàtic el món casteller ha anat interessant més i més, de petites cròniques en determinats diaris i ràdios, s'ha passat a la programació televisiva. 

Aquest mes de novembre, sense anar més lluny, coincidint amb el primer aniversari de la seva declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, es va estrenar el documental produït per TVC L'enxaneta; i durant la darrera setmana del mes, l'últim "Temps d'Aventura" de la temporada va dedicar un reportatge a les similituds entre l'escalada i els castells.

Són molts els aspectes que suggereixen que el fet casteller transcendeix la manifestació cultural que suposen.

Fa uns dies em va arribar l'enllaç al vídeo inserit més avall amb un comentari sobre la importància de refer-se de les caigudes, dels mals moments que ens toca viure, sigui en l'àmbit que sigui: família, parella, fills, pares, amistats, feina... Tota una metàfora ben útil per entendre i posar paraules als sentiments que sovint ens abaten.

Aquest vídeo en qüestió em suggereix valors i actituds com ara l'esforç, la cooperació, la valentia, la solidaritat, la confiança. Potser és que estic molt sensible i tinc les emocions a flor de pell, tant les que em fan sentir bé -plorar o riure- com els que m'enrabien per dintre. Però reconec que m'ha reconfortat i emocionat veure'l, doncs he pogut entendre que val la pena no defallir ni desanimar-se.

La Morella: avencs, margalló i garric

Ahir vam fer una excursió matinal fins al cim de la Morella (593 m), el punt més elevat del massís de Garraf.

El punt de partida de l'itinerari, que en tot moment segueix el GR-92, és el pla d'en Querol, un altiplà amb esplèndides vistes sobre el mar, on s'hi arriba per carretera des de Castelldefels. El primer tram de l'excursió circula per terreny pla per un senderó envoltat de garric, romaní i margallons, que donen color als afloraments de roca calcària característica del massís.

Panoràmica des del pla d'en Querol.

El margalló és la palmera autòctona més septentrional d'Europa.

També es passa per alguns dels avencs del pla de Campgràs com el del Llamp, de la Sílvia, de l'Asensio o dels Llambrics, els quals estan ben senyalitzats.

Entrada a l'avenc dels Llambrics, el de més fondària de l'itinerari.

El sender mena a una pista asfaltada que segueix fins a una cruïlla on s'inicia la fàcil ascensió a la Morella. Un cop arribats gaudim d'una àmplia panoràmica: des de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el sector meridional de la serra de Collserola, fins a les elevacions més properes de l'Ordal, el puig d'Agulles i el castell d'Eramprunyà. El més impressionant, però, és la visió sobre el delta del Llobregat i el pla de Barcelona, que com un formiguer s'estén urbanitzat als peus de Collserola.

Des de la Morella el GR-92 segueix cap al puig d'Agulles, Eramprunyà i Sant Climent de Llobregat. Però aquest tram ja el farem un altre jorn.