50 itineraris d'esquí de muntanya pel Pirineu català

A mitjans del passat gener es va presentar al Club Excursionista Pirenaic la guia 50 itineraris d'esquí de muntanya pel Pirineu català publicada per Cossetània dins de la col·lecció Azimut i realitzada per dos apassionats de la muntanya en general i dels Pirineus i l'esquí de muntanya en particular, com són en Pito Costa i en Carles Lluch.

La presentació, que va anar a càrrec de Pito Costa, encetava el cicle de xerrades i projeccions "Divendres, obert" que organitza el Club Excursionista Pirenaic el tercer divendres de cada mes.

D'en Carles Lluch, coautor de la guia, podem dir que la seva passió per la muntanya el va portar fa més de 10 anys a viure a la Val d'Aran, on ha aprofundit en la seva estima i coneixement de l'alta muntanya, una passió que arrenca de ben jove quan s'inicià de la mà del Club Excursionista de Gràcia. No cal dir que una de les seves disciplines preferides a l'hora de descobrir els paisatges hivernals és l'esquí de muntanya. 

En Pito Costa no era la primera vegada que visitava el Pirenaic. Fa un temps hi va presentar, juntament amb altres companys seus, l'audiovisual d'una expedició amb esquís al Muztagata. En Pito és un gran coneixedor dels Pirineus: amb esquís, a peu i en bicicleta; ha dut a terme la travessa integral de la serralada en diverses ocasions i ha ascendit tots els seus 3.000. També ha viatjat a altres serralades com ara els Alps, l'Atles, els Alps de Noruega, els Andes, el Caucas o el Pamir. És soci del Centre Excursionista de Badalona, on des de fa uns anys promou uns cicles de projeccions de muntanya pel qual hi han passat alpinistes i escaladors de renom, a més de consocis del Badalona. 

La guia és un recull de 50 itineraris d'esquí de muntanya per tot el Pirineu català, des del Canigó a la Val d'Aran passant pel Ripollès, la Cerdanya, Andorra, l'Alt Pallars i la Ribagorça. Són itineraris que cobreixen un ampli ventall de dificultats, amb propostes per a esquiadors amb un nivell mitjà, com ara el Puigmal o la Tossa Plana de Lles, fins a rutes d'envergadura per a esquiadors experimentats: Puig de la Canal Cristall des d'Estana, Maubèrme, Punta Alta, Besiberri Sud o Pic de la Tallada. L'objectiu dels itineraris, a més d'atènyer els principals cims de cada zona, és gaudir de la muntanya hivernal amb total plenitud i de les textures i llums que ofereixen els seus paisatges.

L'esquí de muntanya és una de les maneres més completes i genuïnes de gaudir de la muntanya hivernal. Les ascensions hivernals amb esquís tenen el premi del descens en plena llibertat per uns vessants efímers i únics. A la vegada, tenen una component de compromís important i que requereix una tècnica i logística ben acurades, bona forma física i un grau de coneixement elevat de les condicions de la muntanya. Aquests factors, tot i que són l'encant de l'esquí de muntanya, alhora en són limitadors i han fet que des de sempre fos una modalitat per a especialistes.

No obstant això, en els darrers anys l'esquí de muntanya, com altres disciplines de l'excursionisme, ha patit transformacions a causa de factors com la millora del material, la millora de la xarxa viària, l'augment del nombre de competicions o la senyalització d'itineraris en algunes estacions d'esquí alpí. Tot plegat ha contribuït a un lleuger augment del nombre de practicants.

Aquestes noves generacions trobaran en la guia de Pito Costa i Carles Lluch 50 itineraris actualitzats que enllacen amb els valors més genuïns d'acostar-se a la muntanya hivernal. Cal agrair-los el propòsit de mantenir aquest esperit i la seva tasca divulgadora.

Per últim, recordar que el passat 10 de desembre de 2015 va tenir lloc una presentació de la guia a la seu del Centre Excursionista de Badalona la qual va aplegar diversos autors de guies d'esquí de muntanya, com ara Josep Maria Sala, Manel Broch, Francesc Xavier Gregori, Enric Faura i Oriol Guasch. En podeu llegir la crònica d'Enric Faura a la revista El Muntanyenc.

 

Anem a la muntanya

El passat dilluns 15 de febrer vaig participar, juntament amb el president del Club Excursionista Pirenaic, Oriol Bonàs, al programa de ràdio "Anem a la muntanya" que emet Ona Codinenca, l'emissora municipal de Sant Feliu de Codines.

El motiu de l'entrevista era parlar de la trajectòria del Club Excursionista Pirenaic, de les seves seccions i explicar les activitats que s'organitzen. Però l'entrevista va derivar cap a una cordial conversa amb la resta de l'equip del programa sobre el moment actual de l'excursionisme i les activitats de muntanya en general, a partir de la nostra experiència com a membres de la Junta Directiva del Pirenaic. Podeu escoltar l'entrevista al següent enllaç a partir del minut 23:30.

En primer lloc vull agrair la invitació a participar i compartir un espai de tertúlia en un programa de ràdio dedicat enterament al món de la muntanya i fet per excursionistes.

"Anem a la muntanya" és un espai d'una hora de durada que s'emet cada dilluns a les 22 h i que compta amb diverses reposicions al llarg de la setmana. L'equip de producció i realització està constituït per membres del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines (CESF), i que en bona mesura expressa la filosofia d'aquest projecte radiofònic, que no és altra que fer una ràdio propera i de qualitat.

El contingut del programa és variat i s'estructura de la següent manera: editorial, actualitat del CESF, llegendes i anècdotes, colla del dimecres, el temps i una entrevista central, que és el plat fort del programa. Aquests són els ingredients clau que juntament amb la il·lusió i empenta de l'equip duen a bon port el programa, emissió rere emissió.

Però "Anem a la muntanya" no es conforma en explicar l'activitat del CESF o el que passa a les muntanyes veïnes de Gallifa, Sant Miquel del Fai o Bertí. Només cal donar una ullada als personatges que des de setembre han passat pel programa. Alpinistes com Araceli Segarra, primera catalana en ascendir l'Everest el 1996; Piti Capella, membre de la primera expedició femenina catalana (Kangtega, 1984); Jesus Morales, que ha ascendit el Dhaulagiri (2008), l'Everest (2012), Broad Peak (2014) i enguany visitarà el Makalu, o l'escaladora Eulàlia Sancho. També persones vinculades a la competició, com Marta Garcia, membre de la selecció catalana d'esquí de muntanya; Eduard Jornet, promotor de la Volta a la Cerdanya i pare d'en Kilian Jornet, o els corredors de muntanya Francisco Garcia i Marc Carós, a més de professionals d'altres àmbits com el periodista i director de la revista Vallesos, Vicenç Relats, o el professor de geografia Joan Manel Soriano. Sens dubte tot un ventall de matisos per descobrir les infinites sensibilitats i experiències que conformen l'ampli atles muntanyenc.

És plaent conèixer projectes que tiren endavant gràcies a la il·lusió i motivació de les persones. Aquest és un bon exemple allunyat de la pressió de les audiències i que resulta un privilegi per a les persones que el fan possible, pels oients i per als que modestament hi podem participar.

Córrer sense lesionar-se

 

Com córrer sense lesionar-se? Com prevenir lesions? Quina influència té el calçat en les lesions? I la superfície per on correm? Què hi ha al darrere de la molèstia que desapareix després d'uns minuts de cursa? Ajuden a prevenir les lesions els estiraments? Aquestes preguntes i moltes més es compilen en una de sola en el títol del llibre Córrer sense lesionar-se és possible? (Cossetània, 2015), de la doctora Eva Ferrer Vidal-Barraquer.

Ara fa uns tres anys la doctora Ferrer, especialitzada en medicina de l'esport, publicava Canvia de vida, posa't a córrer (Angle Editorial, 2013), un llibre on recollia consells per gaudir plenament del fet de córrer.

Córrer ha deixat de ser una moda i s'ha consolidat com una activitat física on moltes persones troben una forma assequible, còmode i saludable de fer esport. Només cal veure l'augment de curses de tota mena i distància, l'oferta de material esportiu i la bibliografia publicada en els darrers temps (llegiu també els apunts "I tú, per què corres?" i "100 motius per córrer i 12 llibres").

Amb aquest segon llibre la doctora Ferrer va un punt més enllà i ens acosta a tot l'univers de lesions i mals tràngols que els aficionats a córrer poden arribar a sofrir. El títol dóna per entès que córrer i lesionar-se acostumen a anar de la mà, la qual cosa és òbvia, ja que la pràctica de qualsevol activitat física és en si mateixa un factor de risc de lesió.

De forma força planera, tot i alguns termes mèdics que s'utilitzen, i un caràcter divulgatiu, el llibre aplega consells i molta informació bàsica sobre els factors que intervenen en una lesió, com prevenir-la i, arribat el cas, com tractar-la. En cap cas és un substitutiu del professional ni l'especialista, ni un manual amb receptes màgiques del que cal fer per no lesionar-se. Més aviat és un recurs per incentivar l'interès pel propi cos --més enllà del vessant estètic i esportiu que sovint sembla dominar--, i habituar-se a escoltar els seus senyals i aprendre sobre el seu comportament motriu i sensorial en relació a la pràctica de córrer, un fet que val a dir molts practicants ja tenen incorporat sobradament en el seu hàbit atlètic.

Els primers apartats del llibre parlen de l'anatomia, les articulacions, els grups musculars i els factors que predisposen a les lesions. També explica la importància del paper de metges, fisioterapeutes o podòlegs, i de com afrontar els períodes de parada i recuperació.

El capítol 7 està dedicat a les lesions més habituals --un total de vuit-- i es detallen aspectes com els símptomes, el diagnòstic, els factors que les causen, les claus per prevenir-les o el possible tractament. En cada cas es parteix d'un perfil de corredor o corredora que ajuda a contextualitzar cada lesió. De ben segur experimentareu una mena de déjà vu, ja que, probablement, haureu sofert en alguna ocasió els dolors o les molèsties que s'hi descriuen. 

D'especial interès és la descripció dels múltiples factors, siguin endògens o exògens, que intervenen en el desenvolupament d'una lesió. Alguns d'ells es tenen molt presents i interioritzats, com ara el tipus de calçat o el terreny per on entrenem, mentre que d'altres passen a priori desapercebuts com poden ser la manera de cordar-se les sabatilles o la higiene bucal.

El llibre també dedica pàgines a parlar de l'equipament, l'entrenament creuat o cross training, l'alimentació i la recuperació. Un glossari, un resum esquemàtic de les lesions descrites, així com l'explicació de les proves diagnòstiques més freqüents i un decàleg amb els 10 manaments per a la prevenció, completen el manual.

 

En definitiva, una eina més que ens dotarà, a força de quilòmetres, de nous elements per identificar els factors que causen les lesions i com intervenir a temps per tal de minimitzar riscos, a la vegada que coneixerem un xic millor el propi cos.