El 14 de gener es va celebrar la VI Sant Miquel Xperience, una prova de 14 quilòmetres que transcórrer entre Sant Feliu de Codines i Sant Miquel del Fai.
Feia un parell d'anys que m'havien parlat d'aquesta cursa els amics d'Anem a la muntanya, un programa setmanal d'Ona Codinenca conduït per membres del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines en el qual vaig participar el febrer del 2016. Les seves explicacions i entusiasme em van despertar l'interès per participar a la Sant Miquel Xperience en alguna ocasió. I dit i fet, aquest any l'he triat com una de les curses per preparar la 40a Zurich Marató de Barcelona, que aquest any correré per recaptar diners per al nou Centre de Neonatologia Avançada impulsat per l’Hospital Vall d'Hebron: "Una marató pels nadons prematurs".
La Sant Miquel Xperience, que transcorre majoritàriament per carretera asfaltada, té unes particularitats que la fan única. A més d'un entorn natural de boscos i cingleres, i les vistes sobre el Vallès, en general, i la vall del Tenes, en particular, cal afegir que el recorregut circula per l'espai de Sant Miquel del Fai i s'entafora per balmes a tocar dels salts d'aigua.
 |
| El Parc Usart, punt d'inici i arribada de la cursa. Foto: Marga Pradas |
La cursa comença al Parc Usart, a un quilómetre i escaig del poble, en la carretera que mena a Sant Miquel del Fai. Els primers metres, en suau descens, es fan amb alegria, i fan pensar a dosificar bé les forces per encarar l'arribada, que serà en pujada.
Després del primer revolt pronunciat, la carretera comença a enfilar-se i la panoràmica cap al Vallès Oriental s'amplia. Poc després la carretera gira direcció nord i circula a tocar de l'estimball sobre la vall del Tenes: a la dreta s'observa Riells del Fai i el rocam vermellós que l'envolta; a l'esquerra s'acaricien les verticals parets dels cingles del Perer.
 |
| Tot a punt per la sortida de la VI Sant Miquel Xperience. Foto: Marga Pradas |
L'ascens és progressiu, amb uns trams més planers que altres. A mesura que s'avança, es distingeix l'edifici de Sant Miquel del Fai. Si parem atenció, es poden intuir els primers corredors que ja han entrat al recinte. Tot seguit la carretera inicia un descens a buscar el Tenes i després d'un pronunciat revolt circula a tocar del riu, el creua i inicia el darrer ascens abans d'entrar al recinte de Sant Miquel.
Deixem l'asfalt per accedir al recinte del monestir per una pronunciada baixada fins a tocar de la casa del Prior i les dependències monacals. Ara, la cursa transita per camins empedrats i de terra que recorren la cinglera fins a la petita esglesiola de Sant Martí del Fai. Sens dubte aquest és el tram més espectacular donat que circula sota la roca i per coves a tocar dels salts d'aigua del Rossinyol i del Tenes. La fosca, els tolls d'aigua i l'estretor d'algun pas fan que el tram sigui entretingut, a la vegada que ràpid, i cal parar atenció en seguir les indicacions dels voluntaris que fan de control, per tal de no relliscar, entrebancar-se o colpejar-se amb els corredors que venen en direcció contrària.
A Sant Martí del Fai hi ha el gir i desfem el tram fins a sortir del recinte després d'una curta i dreturera pujada que acaba al pont del Rossinyol, on hi ha el control de xip i l'avituallament. Pugem de nou a la carretera i iniciem el retorn alternant els trams de pujada i descens, a la inversa que a l'anada.
Sens
dubte el millor de la cursa és l'entorn on s'emmarca i és molt adequada per rodar i gaudir del paisatge. Tot i ser una cursa exigent, pel meu parer no és una cursa trencacames, permet prendre un ritme constant en el tram
d'asfalt i gaudir d'un retorn sense patiments, si les forces es dosifiquen bé, és clar. També em va semblar molt ben organitzada, amb bona atenció i informació als participants, tant el dia de la cursa com abans.
 |
| El brou preparat per l'organització va fer entrar en calor els acompanyants i voluntaris de la cursa. Foto: Marga Pradas |
En l'edició d'enguany el dia era fred i rúfol, i qui més qui menys va témer per la pluja que al final no va arribar. A la zona de sortida i arribada els que van patir més fred van ser els voluntaris i acompanyants, però ho van resoldre d'allò més bé gràcies al brou preparat per l'organització. Al web de la cursa trobareu tota la informació i fotografies de la sisena edició.
