Diari d'expedició

L'ascensió cap al pic de l'estiu està sent més dura i fatigosa del previst. Les condicions, però, són òptimes, només que la logística no sembla ser l'encertada. Caldrà desfer algunes passes, aturar-se i muntar campament per dies, avituallar-se, descansar i valorar en que estem fallant. En definitiva, reconduir l'expedició. Res que no sigui assumible, a la vegada que necessari, quan l'objectiu de l'expedició és la mateixa vida.

Literola-Remuñe

El primer cap de setmana de juliol hem anat al Pirineu. Després de mesos sense sortir a l'alta muntanya hem fet un bon retorn. Divendres al vespre arribem al pont de Literola. D'allí al refugi del Forcallo on fem nit. A l'endemà, matinadors, iniciem un interessant i complet circuit: ibonet de Literola, ibón Blanco de Literola, encara glaçat a les seves vores, coll Inferior de Literola (2.983 m) i cap al SO carenegem fins al Perdiguero (3.222 m). Descens cap a la collada Ubaga i retorn a l'ibonet, on havíem deixat la tenda plantada al matí.

Diumenge matinem i ho carreguem tot cap amunt fins al portal de Remuñe (2.831 m). Niu de material i per l'aresta de Remuñe fins al Tusse de Remuñe (3.041 m), un 3.000 secundari entre d'altres d'imponents vessants verticals: el Cabrioules a l'oest i el Malpás a l'est. Retorn al portal i descens per la salvatge i remota vall de Remuñe fins al cotxe.

Ha passat molt temps des de la darrera vegada que sortia a la muntanya sense anar a un refugi guardat, carregar tot el necessari per ser autònoms durant dos dies amb les seves nits, fer travessa per valls desconegudes per mi durant més de 7 hores de marxa i ascendir cims amb trams de neu i de grimpada fàcil per una llarga cresta. Ha estat molt satisfactori, i també cansat, però ha valgut la pena.

Segueixo doncs, pas a pas, edificant la meva particular història i geografia pirenaica, sabedor que aquest tipus d'ascensions no sovintejaran. La grandesa és poder-les gaudir i recordar.

Fer pinya

Ahir a la tarda vam estar al santuari del Miracle, a prop de Solsona. Lloc tranquil on és possible trobar el silenci i bon mirador sobre el Solsonès i les serres prepirinenques: Port del Comte, Pedraforca, Ensija, Rasos....

Ens vam desplaçar fins allí per fer costat a una bona amiga, i la seva família, en el primer aniversari de la mort de la seva germana. Sovint ens calen moments com aquest per sentir-nos capaços de reconfortar i fer pinya al voltant dels altres; i a més fent ben poca cosa, només sent-hi. Espero que a poc a poc trobin el camí de l'acceptació i les forces per reprendre la vida.