La primera setmana de vacances hem estat a la Val d'Aran, lloc molt adequat per visitar amb criatures. De les nombroses vegades que he estat a la Val d'Aran -la majoria de visita turística des del Pallars o la Ribagorça- només en comptades ocasions ha estat per fer muntanya: Montardo i Bessiberri Nord des de la Restanca, o el tram aranès del GR-11. Enguany, doncs, ha estat la meva estada més llarga a la vall i, malgrat l'ambient plujós i més aviat fred, hem caminat per l'Artiga de Lin i Montgarri, pujat al refugi de Colomèrs des dels Banhs de Tredòs, visitat la vall de Varradòs, on es troba l'espectacular salt del Pish, i fins i tot ascendit al Tuc de Maubèrme, el més alt entre la Val d'Aran i l'Arièja.
Han estat uns dies preciosos en que he aprofondit el coneixement d'aquesta vall irrepetible del nostre Pirineu. Un fet remarcable i d'altra banda sospitat, és com el proper massís de la Maladeta és fa tant present des de molts llocs d'aquesta vall: des dels seus cims, obviament, però també des de Salardú o des de la vall de Varradós, i fins i tot a l'Artiga de Lin, on sorgeixen les aigües de la glacera de l'Aneto a través del naixement del riu Joeu. Com no havien de meravellar-se en Solé Santaló o l'Estasen en visitar aquesta remota vall a inicis del segle XX?
