Música per començar el dia

- On a rainbow -

Cançó oficial Londres'2012

Avui he triat una cançó (si, el passat Dia 19 me'l vaig saltar) animada i enganxifosa, d'aquelles que et venen al cap quan menys ho esperes i que t'incita a moure els peus per ballar. No és gaire coneguda, tot i que recorda altres cançons de tonada semblant.

Es tracte de les cançó de les mascotes dels Jocs Olímpics de Londres 2012, Wenlock i Mandeville, que les meves filles han ballat i cantat al casal d'estiu de l'escola aquest estiu. L'escoltem a totes hores i certament, és animada. Ja m'agradaria entrar a mi a la feina cada dia amb aquesta banda sonora com elles fan a l'entrada del casal d'estiu. Però el món dels adults sovint és molt avorrit.

Quan a la lletra, cap comentari: ensucrada i massa ingènua pel món que vivim, ja voldríem molts creure incondicionalment en els valors que apunta la cançó, però la realitat és molt més cruel.

----------

Maltall o Magarola?

Fa uns dies vaig fer un apunt en aquest blog sobre una excursió realitzada al turó de la Magarola. Encuriosit pel topònim d'aquest modest cim de la serra de Collserola he cercat en diferents mapes i he trobat discrepàncies en la seva denominació.

Una altra cosa són les cotes. En els diferents mapes que he consultat oscil·len entre els 429, 430, 430,3 o 431 metres segons sigui l'edició i l'escala de representació. En tractar-se d'un vèrtex geodèsic semblaria lògic que aquesta informació estigués del tot fixada. Aquest, però, és un fet que considero anecdòtic en el cas de la Magarola.

Pel que fa a la toponímia, en cartografia és freqüent trobar diferències entre mapes, sobretot si comparem mapes de diferents editorials i èpoques. Però en general la tendència ha estat unificar criteris per tal d'utilitzar la mateixa forma d'un topònim.

En la cartografia de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), per exemple, trobem que aquest topònim sempre te la mateixa forma Turó del Maltall de Magarola, tal i com podem veure en les diferents escales consultables en el seu web: 1:50.000, 1:25.000, 1:10.000 i 1:5.000. En les edicions en paper del Mapa Topogràfic Comarcal 1:50.000 del Barcelonès (anys 1996, 1998 i 2006) o en l'Atles de Carreteres de Catalunya 1:50.000 (any 2004) també hi trobem la mateixa denominació.

Al mapa del web del Parc de Collserola, de l'any 2008 i escala 1:35.000, la denominació és senzillament Turó de Magarola.

Però és en els mapes de l'Editorial Alpina on troba més diversitat de formes segons l'any d'edició: així en una edició de 1985 hi trobem Tº de Maltall de Magarola (tret de l'article, és la mateixa forma que actualment utilitza l'ICC), en l'edició de 2001 Turó de la Magarola o del Maltall, i en la recent edició de 2012 ha desaparegut la forma "Magarola" i el topònim és senzillament Turó del Maltall.

Tº de Maltall de Magarola, 429 m. Editorial Alpina, 1985.

Turó de la Magarola o del Maltall, 429 m. Editorial Alpina, 2001.

Turó del Maltall, 430 m. Editorial Alpina, 2012.

Matinal al cim del Montcau

El passat diumenge vam anar d'excursió a Sant Llorenç del Munt i vam pujar al cim del Montcau des del coll d'Estenalles. El dia es va llevar núvol i fins a quarts d'una no es van obrir clarianes. A més, com l'itinerari transcórrer per arestes, un vent suau força agradable va evitar la forta calor tot i trobar-nos en ple mes de juliol. Per contra, la visibilitat no era òptima, amb molta calitja i núvols que no permetien bones panoràmiques.

Aquesta és una bona excursió per fer amb canalla. Hi ha algun punt al final de l'ascensió que per a ells esdevé una veritable grimpada, però ho superen sense cap mena de dificultat i se senten un xic escaladors.

Entre el coll d'Estenalles (880 m) i el cim del Montcau (1.056 m) són uns 40 minuts al pas de la canalla. Després, el descens fins al coll d'Eres (944 m) requereix uns 25 minuts més. Val la pena aturar-se una estona a l'ombra de les altives alzines que trobem a l'esmentat coll abans de reprendre l'excursió fins al coll d'Estenalles pel camí que voreja la base del cim del Montcau.

Com ja he dit la visibilitat del matí no permeté bones vistes, tret d'algunes roques i elements propers com el cim de Castellsapera i la casa de la Mata, a la veïna serra de l'Obac, els Cortins i la roca Falconera a ponent del Montcau, o el Marquet de les Roques i Sant Llorenç Savall cap a llevant. Pel que fa al cim de la Mola tan sols es distingia desdibuixada la seva inconfusible silueta a migdia del Montcau.

La roca Falconera vista de camí al Montcau.

Les parets dels Cortins, a tocar del Montcau.

De retorn al coll d'Estenalles es pot veure el conjunt del vessant sud del Montcau.