El cor de la Hannah (Rocío Carmona, La Galera, 2012) explica una història d'amor ambientada en una comunitat amish de Pennsilvània. A mesura que es va construint l'acció és inevitable recórrer els escenaris de la pel·lícula "L'únic testimoni" (1985) amb Harrison Ford i Kelly McGillis com a protagonistes.
En aquesta història la Hannah és una adolescent amish que trenca amb la seva comunitat, o millor dit que és repudiada per la seva comunitat, després d'enamorar-se d'un jove anglès (persona que no pertany a la comunitat amish) excedint així els preceptes i les regles de la seva comunitat.
Es tracta d'una història d'amor impossible, degut als condicionants culturals i religiosos imposats per les regles de la comunitat amish, però que també parla de la valentia d'una jove contrariada i abocada a prendre la determinació de perseguir el seu primer amor fins a la gran ciutat -Nova York- on haurà de despullar-se de les seves creences per adaptar-se a un dia a dia hostil i ple de dubtes. En aquest desconcert descobrirà el millor i pitjor de les persones, començant pels seus pròxims que fins llavors li procuraven una vida còmode, però privada de creixement personal, fins als diferents personatges que es creuen en el seu camí cap a la resta de la seva vida.
A més de la història d'amor amb petites dosis d'aventura, l'autora ens aporta a l'inici de cada capítol -en són 58- un proverbi amish. Són sentències que evoquen creences basades en la tradició amish, amb referències més o menys explicites a la fe o a Déu. Molts dels proverbis apel·len al terreny de la consciència en qüestions com l'amor, l'amistat, la perseverança o l'esforç. D'altres interpel·len la nostra actitud davant el pas del temps i la vida. També en trobem sobre l'eterna contraposició entre el bé i mal. Uns són poètics, d'altres simplement ocurrents i plens de sentit comú, i també n'hi ha d'evidents i de discutibles.
Però si despullem cada proverbi de les referències doctrinàries implícites, tenim com a resultat una llista de possibles recursos per a la reflexió positiva que poden contribuir a prendre'ns la vida d'una altra manera, a focalitzar les nostres energies en la solució dels problemes en comptes de fixar-nos només en la part negativa. Són aprenentatges que apel·len al sentit comú i que ens poden ajudar a pensar en positiu i creure en les pròpies capacitats per afrontar situacions difícils.
A continuació n'hi ha una tercera part dels que apareixen al llibre, com a possible inspiració per retrobar les fites i refer els viaranys de la vida, tal i com fa la Hannah en el seu viatge cap a ser ella mateixa.
- Tot el que val la pena fer, val la pena que es faci bé.
- Necessitem vells amics que ens ajudin a envellir i nous amics que ens ajudin a continuar joves.
- Per amor som capaços de caminar sense por, córrer amb confiança i viure una vida victoriosa.
- No hi ha amor més gran que el que resta quan ja no queda res a què agafar-se.
- Espera sempre el millor, prepara't per al pitjor i pren-te el que vindrà amb un somriure.
- La millor manera d'escapar del mal és perseguir el bé.
- Només es viu un cop, però si les teves obres són correctes, amb un cop n'hi ha prou.
- Els remordiments sobre l'ahir i la por sobre el demà són lladres bessons que ens roben l'avui.
- Només hi ha una cosa pitjor que una persona que abandona: una persona que té por de començar.
- No corris, no t'amoïnis: fes-ho tant bé com puguis i oblida la resta.
- Just quan l'eruga pensava que el món s'havia acabat, es va convertir en papallona.
- L'acte més petit és millor que la més gran de les intencions.
- Hi ha una manera de saber que has trobat el camí correcte: fa pujada.
- Una casa està feta de parets i bigues; una llar d'amor i somnis.
- Vivim amb senzillesa perquè els altres puguin, simplement, viure.
- La comunitat és com un vell abric: no el trobes a faltar fins que te'l treuen.
- Les onades de l'odi baten inútilment contra la roca de l'amor.
- Un amic és algú que t'agafa de la mà però que et toca el cor.
- L'objectiu de l'amor és servir, no guanyar.
