Balanç del repte "Una marató pels nadons prematurs"

El passat 26 de març, coincidint amb l'inici de les vacances escolars de Setmana Santa, vam visitar el Servei de Neonatologia de la Vall d'Hebron per poder conèixer de primera mà més detalls del projecte "Amb tu, com a casa". Ens van rebre Marta Casademont, de la Unitat de Mecenatge, i el doctor Félix Castillo, cap del Servei de Neonatologia de la Vall d'Hebron.

Durant la visita, vam recórrer el servei de neonatologia i vam poder recordar els tres mesos que la nostra filla gran hi va estar ingressada la primavera de 2005: l'UCI, els passadissos, els boxes, el lactari... Vam constatar els progressos i millores implementats en els darrers tretze anys. La nova unitat de neonatologia desenvolupada en aquest temps, ha significat un salt molt important per la feina del personal sanitari i també per la incorporació de les famílies en la cura dels seus fills. Espais més amplis i especialitzats, i horaris de visites més oberts, són les millores que vam poder constatar des del punt de vista dels pares, en relació a la nostra experiència del 2005.

Des de la tardor de 2017, el Servei de Neonatologia de la Vall d'Hebron impulsa el nou Centre de Neonatologia Avançada a través del projecte "Amb tu, com a casa", per accentuar el protagonisme de mares, pares i germans, durant l'estada dels nadons prematurs a l'hospital.

Aquest projecte, impulsat per l'Hospital Vall d'Hebron, va ser la motivació afegida per crear el repte solidari "Una marató pels nadons prematurs", que a més de l'objectiu personal de córrer la marató de Barcelona del passat 11 de març, tenia el modest propòsit de contribuir a difondre el projecte "Amb tu, com a casa" i recollir fons per fer realitat el nou Centre de Neonatologia Avançada.

Entre el 21 de desembre de 2017 i el 18 de març d'enguany "Una marató pels nadons prematurs"va recollir 1.531 €. Estem molt agraïts a totes les persones que d'una manera o altra han fet possible assolir, i superar, la xifra de 1.500 € proposada inicialment.

A través del repte personal, "Amb tu, com a casa" també va tenir ressò a través de les xarxes socials i d'alguns mitjans de comunicació locals tal com es detalla a continuació:

• 8 de gener: entrevista al programa Tu jugues, d'Ona Codinenca (minut 30:20)

• 8 de gener: entrevista al programa Anem a la muntanya, d'Ona Codinenca (minut 16:22)

• 1 de febrer: apunt al setmanari d'activitats Lo parte, de Francesc Soler.

• 14 de febrer: entrevista al blog del projecte Amb tu com, a casa.

• 9 de març: notícia a L'informatiu, de Televisió de L'Hospitalet.

• 22 de març: entrevista al programa Via verda, de Ràdio Arenys.

 

• Twiter:

  #BornToBeExtraordinary tuits

Breu crònica de la marató de Barcelona

Satisfacció en acabar una nova marató. Foto: Marga Pradas

Ahir vaig córrer la marató de Barcelona. Em costa plasmar en paraules el que vaig viure per tot el que la marató d'aquest any ha tingut d'especial per a mi.

En primer lloc, algunes dades objectives: aquesta quarantena edició de la marató de Barcelona, ha estat la setzena marató que he completat (de les divuit en què he participat), i l'onzena que he acabat a Barcelona (on hi he participat en dotze ocasions).

Sobre el registre, amb un temps de 4.10.18, ha estat la marató més lenta que he corregut mai. Fins al quilòmetre 32 no vaig anar forçat en cap moment, més aviat vaig córrer amb un esperit conservador i pensant que podria acabar al voltant de les 4 h i escaig. Potser en veure que això seria difícil, els darrers quilòmetres vaig sentir que el cap abandonava les cames i vaig estar més pendent de gaudir el moment que de procurar un ritme més o menys constant de cursa. No obstant això, és un temps que entrava dins de les previsions i que ben segur aniré valorant a mesura que passin els dies.

A banda de tot això, com he comentat fins al cansament en aquest blog, aquesta marató ha estat molt especial. D'una banda, perquè fa trenta anys que vaig acabar la meva primera marató (ho recordava amb motiu dels 25 anys), però sobretot per córrer la marató per una causa solidària amb el repte "Una marató pels nadons prematurs".

Sens dubte, aquesta motivació afegida m'ha acomanyat durant la preparació de la marató i ara que he completat la primera part del repte, acabar la marató, espero completar la part solidària assolint el 100% de la quantitat proposada, o si més no, acostant-m'hi al màxim. Recordar que el repte romandrà obert fins al 18 de març, coincidint amb l'aniversari de la meva filla gran, una manera també especial de tancar el repte. Per últim, agrair a totes les persones que fins ara han donat suport a "Una marató pels nadons prematurs", ja sigui amb una donació, difonent el repte o vivint l'ambient de la marató a peu de carrer.

Tinc molt present els ànims de les persones que vaig poder saludar ahir a la cursa: a Romana De Lillo, pel seu suport en diferents punts del recorregut; a Rosa Lizandra, a qui em va alegrar poder saludar a Diagonal Mar; al David de Blogmaldito, que després de la cursa va seguir fent fotos al Paral·lel i més enllà; a Miquel Pucurull, amb qui vam intercanviar bons desitjos abans de l'inici de la cursa, i que a 80 anys és tot un exemple de constància; i a l'Albert Torrent, l'artífex del web Ultres Catalunya, que em va acompanyar des del quilòmetre 30 fins al final.

I com no, el meu agraïment a mon germà Josep, la meva cosina Pili, les meves filles, Anna i Clara, i la meva dona Marga, que van fer la seva particular marató per trobar-nos en els punts convinguts del recorregut.

Mitja de Barcelona, un assaig general cap a la marató

Preparar una marató porta el seu temps. És un gran objectiu a llarg termini que necessita altres petits objectius per alimentar-se i perfilar-se. Entre aquests petits objectius hi ha les sessions d'entrenament setmanal i les curses, que serveixen per afinar els ritmes, provar-se i anar definint la resta d'entrenaments fins al dia del gran propòsit, la marató.

Després de córrer la Sant Miquel Xperience i la Mitja Marató Colomenca, els dos primers objectius atlètics en la meva fase final de preparació de la marató, diumenge passat vaig córrer la Mitja Marató de Barcelona.

Des del 1999, que vaig córrer aquesta mitja per primera vegada, ja en van deu que la completo, i és la mitja marató que més vegades he fet. En aquest temps, tinc present que el 2001 es van celebrar dues mitges maratons a Barcelona: una al febrer, i l'altra coincidint amb la Cursa de la Mercè (el 2002 es va mantenir només al setembre, i al cap dels anys va tornar al febrer). També recordo que en l'edició del 2010 vaig abandonar la cursa al quilòmetre 10. En qualsevol cas, des del 2011 no la corria i enguany ha estat una bona ocasió per repetir i seguir amb la preparació de la marató de Barcelona.

Per motius diversos, la mitja de Barcelona és com un assaig general de cara a la gran cita maratoniana. En primer lloc, el circuit coincideix en diversos trams amb la marató: Gran Via, entre Entença i Passeig de Gràcia, i entre Perú i Rambla Prim; la Rambla Prim i la Diagonal; la Vila Olímpica i el carrer Pallars, i el tram de passeig Colom i Paral·lel. Aquest darrer tram, que en la mitja es fa a l'inici de la cursa amb certa alegria, en la marató s'afronta amb 39 km a les cames i fa que el suau pendent del Paral·lel sembli insuperable. Aquestes coincidències amb el circuit ajuden a visualitzar la marató.

Però hi ha altres aspectes que també hi contribueixen. Cap altra cursa a Barcelona es pot equiparar a la marató en termes de nombre de participants, organització, ambient, públic... I és que tot plegat esdevé un assaig pel dia de la marató: córrer en mig d'una munió de corredors, avituallar-se entre tal densitat de cames i braços, sentir els ànims del públic en llengües d'arreu, la música dels punts d'animació, les cues al guarda-roba o l'ambient durant la recollida dels dorsals. Qualsevol racó fa olor de marató i ajuda a visualitzar l'escenari del pròxim 11 de març i tot el que envolta la marató.

La mitja marató de Barcelona, també marca el darrer mes de preparació de la marató: és un temps per afinar l'estat de forma, però també és un temps d'espera, sobretot les dues darreres setmanes, que cal saber gestionar, perquè aquesta espera no esdevingui impaciència.

Així que, cal seguir entrenant per participar en condicions a la marató de Barcelona. Abans, però, dos objectius atlètics més: la Maratest del Prat de Llobregat del 18 de febrer, i la Mitja Marató de Gavà del 25 de febrer.

Després, faltaran quinze dies per a la gran cita, que aquest any per a mi té una motivació molt especial més enllà del repte esportiu com és el repte solidari Una marató pels nadons prematurs.