dimecres, 5 de setembre de 2007

Estiu 2007 (i 2)



Després d'uns dies a la Val d'Aran i un parèntesi per Barcelona, vam empaquetar de nou les bosses i maletes per anar cap al Pirineu d'Osca, al voltant de Jaca. A banda de la meva estima i atracció per les muntanyes en general i el Pirineu en particular, les arrels familiars fan que l'extrem occidental del Pirineu d'Osca sempre m'hagi fascinat. Les valls d'Echo, Aísa, Canfranc o la Peña Oroel i San Juan de la Peña són plenes d'indrets que de sempre he sentit anomenar de boca del meu pare, oncles i cosins. Les circumstàncies van fer que a les mitjanies del segle passat la família migrés cap a la gran Barcelona, afamada de mà d'obra i en plena creixença. Tinc la certesa íntima que el meu pare sempre va anhelar tornar-hi per establir-s'hi i que mai no ha trobat el seu lloc a la gran ciutat.

Són comptades les ocasions que he freqüentat aquest sector de Pirineu amb un interés únicament muntanyenc (dos intents al Bisaurín des de Lizara el 1987 i el 1990), més aviat han estat les visites a la família que passa l'estiu a Aragüés del Puerto que m'han donat l'oportunitat d'aprofitar algun matí per realitzar alguna ascensió o passejada, i així aprendre com a referència els seus colls i cims, rius i poblets. En totes les meves visites, sobretot en les darreres -des que vam afillar el 2005 hem convertit aquest destí en visita obligada a l'agost-, he anat coneixent i estimant les valls de la Jacetània, tot i que he de reconèixer que si fossin a la plana no les sentiria tant estimades. Enguany el bon temps no ha estat el nostre aliat i no hem pogut gaudir gaire de les bones panoràmiques ni de les passejades per les capçaleres d'algunes d'aquestes valls. Jo també anhelo tornar-hi de nou, amb les nenes més grans i amb ànsies de descobrir algun bosc ple de maduixes i agraïda ombra estiuenca, rius d'aigua fresca i salts riallers, a la Selva de Oza, a Lizara o Linza.

Ja som de nou instal·lats en la represa del dia a dia. De nou temps d'adaptacions i canvis: llar d'infants, nous horaris a la feina... El calendari que ens condueix cap a la tardor és ple de dies en vermell i ponts. Tornarem a gaudir d'estones llargues amb la canalla i aprofitarem les hores de claror abans que la nit vagi arribant.