El 1987 vaig participar per primera vegada en una marató. Va ser a Barcelona. Arribant al km 27 vaig decidir retirar-me. En aquella ocasió va ser la ignorància i el desconeixement de la prova el que em va fer deixar-ho. La preparació no havia estat l'adequada ni de bon tros. Tot i això, la setmana següent ja pensava en la propera edició de la marató de Barcelona, que vaig preparar durant la tardor i vaig acabar amb molta satisfacció.
El passat diumenge la cosa va anar diferent. El refredat que arrossego de fa dies, latent durant la darrera setmana, es va manifestar cap a les 2 hores de cursa. Tot i que durant la setmana havia anat a entrenar 3 dies i dissabte semblava que em trobava força recuperat del refredat, durant la cursa, poc abans de la mitja marató em vaig començar a sentir malament, o millor dit no em trobava a gust corrent. L'aire que feia em molestava, i tot i que el sol escalfava, jo sentia fred; les cames cada cop les sentia més pesades i la mucositat a les vies altes anava en augment. Tot plegat em va fer veure que el millor era la retirada.
En cap moment m'he sentit decebut ni contrariat per aquesta decisió, en tot cas una mica trist per la mala sort d'un refredat inoportú. Preparar una marató és un esforç físic i mental molt fort, sobretot si és per afició. Si al final no assoleixes l'objectiu proposat sembla com si t'hagués d'omplir la decepció. En la preparació d'aquesta cursa he abocat tot l'esforç amb la inestimable comprensió, complicitat i recolzament de la meva parella.
Tal com apuntava a l'inici de la temporada, aquesta marató l'havia plantejat per assolir forma i acumular quilòmetres de cara a la marató de Barcelona 2008. En aquest sentit l'objectiu l'he aconseguit en part, doncs sinó hagués estat per la motivació que m'ha donat aquesta cursa, de ben segur no tindria les sessions d'entrenament que he acumulat fins ara. Cal, doncs recuperar-se del refredat i seguir treballant les 18 setmanes que resten fins al 2 de març. I sens dubte hi haurà una altra marató del Mediterrani.
El passat diumenge la cosa va anar diferent. El refredat que arrossego de fa dies, latent durant la darrera setmana, es va manifestar cap a les 2 hores de cursa. Tot i que durant la setmana havia anat a entrenar 3 dies i dissabte semblava que em trobava força recuperat del refredat, durant la cursa, poc abans de la mitja marató em vaig començar a sentir malament, o millor dit no em trobava a gust corrent. L'aire que feia em molestava, i tot i que el sol escalfava, jo sentia fred; les cames cada cop les sentia més pesades i la mucositat a les vies altes anava en augment. Tot plegat em va fer veure que el millor era la retirada.
En cap moment m'he sentit decebut ni contrariat per aquesta decisió, en tot cas una mica trist per la mala sort d'un refredat inoportú. Preparar una marató és un esforç físic i mental molt fort, sobretot si és per afició. Si al final no assoleixes l'objectiu proposat sembla com si t'hagués d'omplir la decepció. En la preparació d'aquesta cursa he abocat tot l'esforç amb la inestimable comprensió, complicitat i recolzament de la meva parella.
Tal com apuntava a l'inici de la temporada, aquesta marató l'havia plantejat per assolir forma i acumular quilòmetres de cara a la marató de Barcelona 2008. En aquest sentit l'objectiu l'he aconseguit en part, doncs sinó hagués estat per la motivació que m'ha donat aquesta cursa, de ben segur no tindria les sessions d'entrenament que he acumulat fins ara. Cal, doncs recuperar-se del refredat i seguir treballant les 18 setmanes que resten fins al 2 de març. I sens dubte hi haurà una altra marató del Mediterrani.
