Per exemple, enguany la Setmana Santa ha caigut aviat i tot i no fer un fred massa intens durant la cursa, la panoràmica de la tardana nevada sobre el Montseny donava un aspecte distret al recorregut. A més, ignoro si de manera voluntària o no, però el circuit acostuma a presentar variacions d'un any a l'altre fent d'alguns trams del recorregut una incògnita, la qual cosa, pel meu gust, és un aspecte que li dóna cert al·licient.
La segona cursa de la setmana ha estat el cros de muntanya de Can Caralleu. Es tracta d'una cursa de muntanya de 9,5 km que surt de Can Carelleu, volta pel parc de l'Oreneta, puja cap a la carretera de les Aigües, segueix fins al turó d'en Cors, i fent carena cap a Sant Pere Màrtir, empren la baixada cap a l'inici, fent una darrera volta pel parc de l'Oreneta. El circuit, molt ben abalisat i tancat, és tècnic i exigent. Transcorre per un sector de la serra de Collserola que acostumo a freqüentar per entrenar, principalment per la carretera de les Aigües, tot i que darrerament també he fet itineraris més muntanyencs, en part per ganes i en part per familiaritzar-me amb el circuit del cros.
Les curses però, sempre acostumen a ser més ràpides que els entrenaments i l'inici del cros ha estat molt ràpid. Després algun tram de pujada l'he fet caminant, donat el pendent i per tal de recuperar. Des del punt més alt ja he agafat confiança amb el terreny i he seguit més tranquil de baixada, fins al tram darrer del parc de l'Oreneta amb contínues pujades i baixades. Ha estat una nova experiència. En general, les curses que he fet per muntanya, tot i ser exigents i sobre distàncies d'entre 12 i 20 km, normalment no tenen les característiques d'un cros, amb continus canvis de ritme i de terreny. Per contra, els cros que he corregut, han estat més curts i per terreny menys muntanyós, per tant amb menys desnivells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada