El primer diumenge de març vaig pujar al Puigmal des del coll de les Barraques. He pujat aquest altiu cim del Ripollès en diverses ocasions: les primeres des de Núria per la coma de l'Embut, d'altres carenejant des del coll de Finestrelles, i un parell de vegades des de Fontalba. L'itinerari del passat 2 de març, inèdit per a mi, és potser un dels més panoràmics que menen cap aquest cim. Recorre en tot moment el lògic fil carener des del coll de les Barraques fins al cim del Ripollès, i que passa pel puig de Dòrria, baixa al pas dels Lladres, puja la tossa del mateix nom, i després d'un breu descens remunta la carena fins al Puigmal. A més, el temps, quasi primaveral, acompanyà en tot moment del recorregut i afavorí la visió de "tota la terra que el meu cor estima". I és que en arribar al cim i rellegir un cop més la placa dedicada a mossèn Cinto, moltes de les coses que ens empenyen a pujar muntanyes prenen força i sentit, més enllà de l'activitat físico-esportiva que sovint ho justifica.
Des del cim, i durant bona part del recorregut, es poden veure les serres que "onegen aquesta terra": des de Cavallera i Montgrony, que tenim a tocar, fins al Montseny, Sant Llorenç i Montserrat, que s'alcen per damunt la boira ajaguda sobre planes i valls.
La mirada més enllà del migdia reconeix el Puigllançada i la Tosa d'Alp, i al seu darrere Catllaràs, Ensija i Pedraforca, serra del Cadí i la Cerdanya. Si seguim encerclant l'horitzó amb la mirada aguaitem les muntanyes, un xic més nevades del Pallars, Alt Urgell, Andorra i Capcir. Cap a la vall de Núria tenim tots els cims de l'olla i més enllà Bastiments i Canigó.
Al cim del Puigmal, a més de la placa esmentada, trobem una creu instal·lada l'any 2007, sota la qual una nova placa dedicada al poeta excursionista ens recorda un cop més la magnitud d'aquesta "altiva fortalesa" que és el Pirineu. Només hem d'aixecar els ulls cap a l'horitzó i aguaitar aquestes muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada