"Un gessamí florit que trobí entaforant-me entre les ruïnes,
fou una gota de bàlsam pel meu cor trist i adolorit,
recordant-me que no tot hi era mort".
fou una gota de bàlsam pel meu cor trist i adolorit,
recordant-me que no tot hi era mort".
Excursions i viatges (vol. 11, pags. 29-30) - Jacint Verdaguer
----------
----------
2 comentaris:
Mai, mai, mai no s'ha de perdre!
Tens raó, ni s'ha de perdre l'esperança ni els versos que ens recorden que existeix i que cal mantenir-la.
Publica un comentari a l'entrada