dimecres, 25 de febrer del 2009

Records d'un alpinista

Inicio la lectura d'aquest llibre de Jaume Fabrés i Amorós la mateixa setmana que m'assabento pel Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de la mort del seu autor el passat setembre de 2008.

Nascut a Terrassa el 1918, Jaume Fabrés i Amorós s’inicià en l’excursionisme a l'edat de catorze anys. El 1943, després de la guerra civil, s’associà al Centre Excursionista de Terrassa, i tres anys després ingressà al Centre Excursionista de Catalunya, i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès. Bona part de la seva activitat alpina, primer als Pirineus i els Alps i alguns anys després a altres serralades de la Terra, la realitzà al costat de la seva dona Rosa Vilanova i Casacuberta. Entre el 1945 i el 1970, a més dels Pirineus, recorregueren els Alps duent a terme nombroses ascensions i travessies amb esquís. A partir del 1971 iniciaren una sèrie de viatges que els dugueren a fer diversos trekkings al Nepal, el Tibet i el Caixmir, ascensions al continent americà, tant a les muntanyes Rocalloses com als Andes, a l’Àfrica, al sud-est asiàtic i a Islàndia. El 1973 va formar part d'una expedició del Club Alpí Francès al Caixmir, amb l’ascensió al Kolahoi Peak (5.424 m). Col·laborà amb articles i ressenyes als butlletins Arxiu, del Centre Excursionista de Terrassa, i a les revistes Cordada, Muntanya i Vèrtex. Per la seva intensa activitat el 1955 li fou atorgada la Medalla de la FEM, distinció que rebé la seva esposa el 1962. El 1997 fou guardonat amb la Medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.

Quant el llibre Records d'un alpinista, és un recull d'escrits i articles que Fabrés va escriure en tornar de les seves ascencions pels principals massissos dels Alps, tot i que també hi ha referències als Pirineus i l'Himàlaia. De lectura amena, els relats descriuen algunes escalades realitzades per l'autor en companyia de la seva dona, amb un llenguatge però ple d'emotivitat i recolzat en ocasions per detalls històrics. Malgrat el pas dels anys, posa paraules a allò que sovint sentim en descobrir un paisatge, assolir un cim o gaudir d'un camí plaent.

1 comentari:

enric faura ha dit...

Esperem que l'autor pogués contemplar i celebrar l'edició del llibre abans de morir.