Avui la meva filla gran va d'excursió a la Fundació Miró. Demà fa quatre anys. "Com passa el temps i que grans es fan els fills"; haurem sentit un munt de vegades.
Segur que els nostres pares tenien una altra percepció de tot plegat. La vida avui dia fa que tinguem una cura i preocupació a vegades exagerada pels nostres descendents. La manera d'estar per ells, de fer coses amb ells, d'educar-los, l'entorn social... Lluny de les modes i de les circumstàncies personals, en el fons tenim més informació, o al menys tenim l'oportunitat de saber-ne més, però sovint el que funciona és el sentit comú, la senzillesa i l'estimació pel què som i fem. I això és el que es transmet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada