dijous, 12 de març de 2009

La revista Cordada


El març de 1955 veia la llum el primer número de la revista Cordada. Amb una periodicitat mensual, aquesta publicació sorgia en un moment en que es començava a consolidar un renovat teixit associatiu excursionista després de gairebé dues dècades de franquisme. La revista era en castellà, però també hi trobem articles en català.

La revista Cordada, que arribà a tenir una tirada de 15.000 exemplars, va esdevenir un referent de l'excursionisme, l'escalada, l'espeleologia i l'alpinisme durant els anys que es va publicar, potser per manca d'altres publicacions especialitzades, però segurament també pel seu caràcter independent, rigorós i crític, i un estil periodístic àgil.



El promotor i director de Cordada fou el periodista Josep M. Armengou Marsans (1934-2005). Entre els seus col·laboradors hi trobem al mateix Armengou, Pere Vinyoles Vivet, David M. Aloy, Josep Maria Villalba Ezcay, Jaume Sala Sivillà, Jaume Fabrés Amorós, Josep Petit, Màrius Sans, Joan Lázaro Gabarra, Antoni Boada o Maria Mercè Lleonart, entre d'altres.

La publicació s'erigí, tal com resa el seu subtítol, en "el portaveu de tota l'activitat excursionista a Catalunya", i pretenia aglutinar totes les sensibilitats excursionistes, però amb una clara vocació renovadora de la tradició excursionista front la tendència esportiva del moment que no es feia hereva de l'admiració i la contemplació de la muntanya, ni dels aspectes culturals promoguts pels pioners de l'excursionisme. Els articles d'opinió i els editorials tractaven l'actualitat del moment, fent-se ressò de les tendències, perills i oportunitats de l'excursionisme.

Cordada es va publicar fins al 1973, any que el seu director va decidir tancar-la. Una de les raons podria ser, entre d'altres, la tendència esportiva de l'excursionisme i per tant l'allunyament de la línia editorial. Ja ho diuen, adaptar-se o morir.