dijous, 7 de gener de 2010

El temps passa i creixem

Iniciat el un nou any reprenc l'activitat normal després de les vacances. La tornada a la feina després de festes sempre costa, però sense adonar-me els horaris que ens imposem tornen a marcar el dia a dia. Un ràpid repàs amb els companys de feina dels dies de festa serveix per passar full definitivament i mirar endavant.

Les nenes també reprenen les seves activitats, la gran a l'escola i la petita a la Casa dels Arbres. Aquest Nadal he passat moments ben singulars amb elles i ha estat tot un luxe poder gaudir d'uns dies de vacances. Hem dibuixat, jugat, mandrejat, passejat, cantat i també vist dibuixos a la tele. Tot plegat a un ritme tranquil i pausat. Malauradament la mare no ha pogut gaudir-ne plenament doncs li ha tocat treballar.

Les properes vacances queden molt lluny i fins a Setmana Santa el calendari és més negre que un diari. Abans però hi ha altres celebracions i alicients que atenuaran la rutina laboral. Gener, febrer i març són sinònim d'aniversaris a la família; després el Carnestoltes esclatarà per donar pas a la Quaresma. Hi haurà moments per tot i segur que en gaudirem.

En un moment he pensat en aquest devenir i no he pogut estar-me de constatar que el proper setembre la meva filla petita, que és apunt de fer 3 anys, començarà el parvulari, o el que és el mateix que enguany és el seu darrer any a l'espai familiar de la Casa dels Arbres, i és clar també el meu.

Per a mi hauran estat quatre anys vinculat aquest servei que m'ha aportat molt: confiança, coneixences, eines, jocs, cançons... Per a les meves filles ha estat el seu referent abans de la llar d'infants o el parvulari, un espai de contacte amb altres infants i adults on han aprés el món més enllà dels pares i avis, els seus referents més propers.

Sens dubte recordaré molt aquest temps exclusiu que he passat amb les meves filles. Podria dir que ho trobaré a faltar, però em temo que no serà així doncs s'iniciaran noves fases en l'educació dels fills que probablement ens duran a altres dinàmiques i relacions. Tota una constatació que creixen i creixem, i que el temps passa.

Per això, d'ara fins a final de curs espero gaudir dels matins de dilluns que encara resten amb la meva filla petita i la resta d'infants i adults de l'espai familiar de la Casa dels Arbres.

1 comentari:

MPG ha dit...

Tens una gran sort, i tot que n'ets conscient, t'animo a seguir gaudint-ne, en el sentit més ampli de la paraula, no només en el moment que ho fas, sino com a revulsiu en els moments més durs del dia a dia.